www.elllobregat.com
És necessari tornar a educar la societat?
Ampliar

És necessari tornar a educar la societat?

Por Marga Solé, periodista.

viernes 01 de febrero de 2019, 00:57h
Ens hem tornat els éssers humans tan insensibles o mal educats? Cada dia observo amb estupefacció, quan utilitzo el transport públic, normalment el bus i el metro, que els seients estan sempre ocupats per generacions de diverses edats: criatures, joves, mitjana edat i gent gran (només faltaria).

Però miro les persones que van dretes i hi ha persones molt grans i amb dificultats per caminar que amb prou feines es poden aguantar dretes i no hi ha ningú que s’aixequi i deixi el seient. Ni en el cas dels seients reservats per a tal finalitat. Què ens està passant? Els telèfons mòbils són els culpables que ningú miri a ningú? Ens hem tornat cecs? No ho sé pas, però el que és cert és que tot hom mira o parla amb el mòbil i, és clar, és necessari seure per fer-ho i tenir-lo ben agafat no sigui cas que algun aprofitat aconsegueixi estirar-nos-el de les mans. I, és clar, si ens quedem sense aquest preuat utensili, es produeix un drama de grans dimensions a les nostres vides.

Ja no tenim contactes, ni podem consultar el que vulguem, xerrar, fer safareig, mostrar el nou “modelet” que ens hem comprat, el restaurant on hem menjat o l’últim viatge que hem fet, etc etc...

Quan vaig viatjar al Japó, una de les coses que més em va sorprendre va ser l’educació de la gent, en els transports públics i pel carrer. Que els escolars s’aixequessin ràpidament quan entrava al vagó una persona gran, o no tan gran, em va cridar molt l’atenció. És en alguns petits detalls quan es nota la qualitat humana de la gent o el nivell d’educació de les societats.

Potser seria interessant que igual que els altaveus de les estacions del Metro alerten dels robatoris perquè la gent tingui cura de les seves pertinences, doncs també potser caldria que, dins dels transports públics s’indiqués que les persones de més edat i amb dificultats de mobilitat tenen prioritat a l’hora de seure.

És una pena que, de mica en mica, anem perdent el contacte humà; parlar cara a cara, mirar-nos, mirar als altres, observar les expressions de la gent. És ben cert que a les escoles ja no s’ensenya una matèria que es deia urbanitat, però l’educació i els bons costums no s’haurien d’haver perdut. El més greu és que ja no hi ha ni sentit comú.

Pot ser, de mica en mica, i a força de matxucar aconseguirem tornar al respecte i l’educació que, de vegades, com a societat, sembla que hàgim perdut.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios