Un model de poble, una ciutat per viure-la

El Llobregat durant molts anys ha estat el nostre propi pati del darrere, un espai deteriorat i sense cap valor ambiental. En el cas de Sant Vicenç dels Horts, amb una referència toponímica clara a la seva tradició pagesa i agrícola, aquesta desconnexió amb els orígens i l’entorn natural del municipi ha estat especialment greu.

A l’any 2000 es va plantejar una primera proposta d’urbanització de la zona agrícola i posteriorment s’hi va projectar una ARE (Àrea Residencial Estratègica) de 2.733 habitatges amb la voluntat de créixer i augmentar el nombre d’habitants del municipi. Quines conseqüències hagués tingut aquest nou barri per la mobilitat del municipi? Tenim una carretera, la BV-2002, que ja és la més transitada de la província. Com hagués col·lapsat aquest augment dràstic de la població els diferents serveis a la ciutadania? En quin lloc hagués quedat l’activitat agrícola del nostre municipi?

Totes aquestes preguntes varen fer reaccionar a molta gent. Va crear-se la plataforma “NO a l’ARE - La Façana” amb persones diverses, entre les quals jo mateixa, per tal d’organitzar una consulta popular sobre aquest projecte. El resultat va ser molt clar i el 2011, el recentment escollit alcalde Oriol Junqueras va iniciar els tràmits per anul·lar el projecte. Aquest va ser un canvi d’etapa també per la manera d’entendre la relació de la ciutat amb el riu Llobregat. Es va començar a recuperar aquesta zona del municipi amb la construcció d’un passeig fluvial que ara és un formigueig constant de gent que camina, corre i pedala.

Des que faig d’alcaldessa, un dels meus objectius ha estat incloure els terrenys anteriorment afectats per l’ARE al Parc Agrari del Baix Llobregat. Això permetrà una protecció i dinamització de l’activitat agrícola. L’única manera de protegir l’agricultura és que sigui un autèntic motor econòmic, esdevenint alhora un element clau de l’equilibri territorial i mediambiental.

En l’actual mandat, també hem avançat en la millora dels espais del riu. Hi hem construït un gual inundable que ara és porta d’entrada al nostre municipi. I hem arribat a un acord amb la Generalitat i l’AMB per recuperar els terrenys de la llera del riu i dotar-los d’usos ambientals i de lleure. Començarem creant un parc fluvial prop de la riera de Torrelles que es construirà aquest any.

El projecte de poble pel qual treballo queda molt lluny del concepte de ciutat dormitori. Tenim una ciutat viva i dinàmica, assentada en un territori en equilibri. Una ciutat que ofereix llocs de treball, que disposa cada dia de millors serveis i que reconeix i preserva la seva identitat. Una ciutat que està posant les bases d’un parc d’habitatge públic de lloguer ubicat i ben repartit dins la trama urbana, perquè ningú no n’hagi de marxar per culpa d’uns preus abusius. Una ciutat per viure-hi.