Tejedor: “El municipalisme democràtic ha treballat molt bé a la perifèria dura”

Lluís Tejedor Ballesteros va néixer a Cifuentes, Guadalajara, el 1951 i es va traslladar a viure al Prat amb 9 anys. Va entrar al consistori pratenc l’any 1979 com a primer tinent d’alcalde amb el PSUC, partit al qual va començar a militar el 1971, i va ser investit alcalde el 1982 substituint Antonio Martín Sánchez que va morir en un greu accident de trànsit el 1981. Tejedor és el batlle que més anys ha estat liderant un municipi al Baix Llobregat i aquest 26 de maig, coincidint amb les eleccions municipals, es “jubila”, després de 37 anys ininterromputs guanyant nou eleccions consecutives al Prat.

M’agradaria preguntar-li sobre l’àmbit personal...

No m’agrada parlar gaire de les coses personals [riu]. Però tu pots preguntar, que jo et contestaré el que sigui pertinent.

Què farà després del 26 de maig?

Faré de jubilat. No tinc cap experiència de jubilat, per tant, no tinc agenda de jubilat. M’hauré de reordenar. Però tinc una il·lusió important per poder alliberar-me de l’agenda institucional de forma positiva.

Continuarà al partit?

No tindré cap responsabilitat institucional, però continuaré sent un home polític. Un ciutadà interessat per la política perquè vida i societat és política.

Molts pratencs diuen que el voten a vostè... Creu que guanyaran els comuns al Prat?

Amb un lideratge de tant de temps estic segur que s’han construït fidelitats personals que poden fer pensar a la gent: “I ara jo què faig?” o “a qui voto?”. Però tinc confiança per la feina que s’ha fet en aquest temps. Jo he tingut la missió de liderar aquest projecte, però afortunadament he treballat en equip, i aquest equip pot acreditar el model de ciutat que hem portat a terme. Aquesta és la garantia.

Parla del treball que han fet, però com era el Prat quan va entrar al consistori l’any 79?

Era una ciutat amb un cert estigma per les condicions de les empreses importants que tenia, les olors, el soroll dels avions, l’abocador i el descontrol de l’extracció d’àrids. El Prat tenia poca autoestima, des del punt de vista de les persones que hi vivien.

Poca autoestima?

Sí. Als anys 80, sobretot les dones quan anaven a buscar feina fora de la ciutat amagaven que eren del Prat perquè, per ser d’aquí, portaven a sobre la mala fama del municipi.

Ara presumeixen de ser ‘Pota Blava’...

Amb la millora dels serveis públics i altres factors com l’ordenació del territori, s’ha anat creant un sentiment de pertinença i orgull de ciutat. Això que dius del Pota Blava ha estat possible després d’identificar els símbols de ciutat, com el propi Pota Blava o la Carxofa Prat. A diferència d’altres ciutats que han forçat aquests símbols, nosaltres ja els teníem, i amb la millora democràtica, en el benestar i, en definitiva, la qualitat de vida a la ciutat, s’han aconseguit promocionar i arrelar en la població.

Parla de millora democràtica... Com han estat aquests 40 anys de democràcia local?

Hi ha hagut un canvi radical de millora, no només al Prat, sinó a tota la comarca. El municipalisme democràtic del Baix Llobregat ha treballat molt bé en general, sobretot a les ciutats de l’entorn de Barcelona on hi havia una perifèria dura. S’han millorat els serveis a aquests barris perifèrics que no en tenien cap, transformant les condicions de vida de la gent.

Com entén vostè aquest canvi radical al Prat?

Nosaltres sempre hem entès que el territori és un dels signes d’identitat forts que teníem com a ciutat. Per això, sempre hem defensat l’economia periurbana dels espais naturals i l’agricultura.

De fet, ara es parla molt de promocionar el Parc Agrari...

És cert, però anant a hemeroteques es veurà qui parlava als 80 de l’agricultura i el Parc Agrari i qui no ho ha fet mai. Els historiadors ens diran qui va impulsar el Parc Agrari, però ja et dic que nosaltres sempre l’hem defensat des del Prat.

La ciutat, a més dels camps, tenia unes amenaces al seu creixement com l’aeroport o el port...

Sí, per això als anys 90 vam ser conscients d’aquestes amenaces fàctiques i vam identificar l’estratègia i model de ciutat que volíem, que era una ordenació correcta del territori com la que ara tenim.

Com van aconseguir això?

Lluitant. Vam estar 3 anys negociant una proposta per a l’ordenació del territori amb sis administracions diferents que va donar com a resultat el Conveni del Pla del Delta, conegut com el Pacte del Delta, un pacte únic a Espanya.

Què va suposar el Pacte del Delta pel Prat?

Hi ha un Prat abans i després del Pla del Delta. Vam aconseguir una planificació global estratègica, molt sensible al medi ambient i amb garanties per limitar el creixement de l’aeroport i el port, per exemple. Així, es va aconseguir l’equilibri al Prat: difícil, però el té, i molt arrelat, a més.

Es van posar d’acord sis administracions?

Les realitats han canviat, fins i tot els ordinadors que utilitzàvem en aquella època: les Olivetti que ara tenen a Cuba [somriu]. Però el que fa impensable un pacte com aquest no és l’Ajuntament del Prat, que és més madur, sinó els governs de l’Estat i la Generalitat, que em sembla que la cultura aquesta del pacte no la tenen igual d’afermada que nosaltres.

Després d’aquest pacte, el Prat ha tingut un creixement lent, a diferència d’altres poblacions.

Quan hi ha una força política i una coalició que governa amb majoria estable al llarg del temps, pot fer projectes i estratègies a llarg termini, sense pressa. I no tenir pressa sempre ens ha anat bé al Prat.

Créixer sense pressa?

Sí, perquè el territori és un bé escàs que, si es fa malament, pot hipotecar les condicions de vida dels ciutadans en el futur. A més, si es fa malament és irreversible. Hi ha altres governs locals que, potser, pels dubtes de no continuar a la següent legislatura han pres decisions poc raonades des del punt de vista estratègic de ciutat, a correcuita. Per això és bo no tenir pressa.

Com es desenvoluparà la urbanització del Prat Nord?

Per al que hi ha darrere de l’autovia fins al límit nord del municipi s’ha de fer una reflexió per incorporar al Pla General Metropolità aquesta ampliació, però tenint en compte que jo arribo fins al juny. L’ajuntament ja decidirà. Temps al temps.

Parlant del nord del municipi... Vostè sempre ha defensat la centralitat de l’estació de trens del Prat.

El Prat té una estació intermodal. En els pròxims anys ha d’anar incorporant més programa ferroviari, des de l’EVA fins als trens que venen des de Lleida, perquè el seu entorn com a porta d’entrada del sistema econòmic del Port de Barcelona, l’Aeroport i Fira de Barcelona la converteix en la més important de la comarca. III