www.elllobregat.com
La taula amb tots els participants al debat.
Ampliar
La taula amb tots els participants al debat. (Foto: Lucas Cañete)

Èxit d'assistència en el debat de Torrelles, la 'Catalunya en miniatura'

viernes 24 de mayo de 2019, 09:40h

Amb cinc de les sis candidatures que es presenten al municipi i una sala de l’Ateneu Torrellenc plena de gom a gom, es va celebrar la tarda de dijous el debat de candidats municipals organitzat per El Llobregat.


  • L'Ateneu, ple de gom a gom.


  • Les candidates torrellenques...


  • ... i els candidats torrellencs

Va faltar la representant de Ciutadans, que va excusar la seva presència amb un comunicat on posava de manifest les diferències entre les candidatures i l’organització del debat sobre els criteris fixats. Dels altres cinc candidats, el representant del PP va ser extraordinàriament esquemàtic en les seves intervencions per blocs, que s’havien sortejat prèviament amb un repartiment equitatiu de temps de 3 minuts per bloc. Els apartats se centraven correlativament en tres temàtiques concretes: l’urbanisme i el dret a l’habitatge; la crisi i el desenvolupament econòmic i les potencialitats i les mancances que té el municipi. Els darrers tres minuts de temps del quart bloc estaven pensats perquè cadascun dels candidats convidés els ciutadans a la participació demanant-los el seu suport. Els tres primers blocs van ser sortejats, i el quart es va desenvolupar amb les intervencions a partir del repartiment de regidories del darrer consistori. Perquè, de fet, les quatre forces que més arguments van oferir en les seves intervencions composen l’ajuntament sortint, si bé amb moltes diferències respecte a les candidatures presents. Cat- Torrelles, —“compromís i acord per Torrelles— tenia fins ara la majoria de govern i l’alcaldia i era la formació successora de Poble i Progrés, que va monopolitzar el govern municipal des dels anys 80 i fins al 2003, però amb una significativa modificació ideològica. Si aquell Poble i Progrés dels primers ajuntaments democràtics s’alineava ideològicament amb ICV, la nova Cat-Torrelles aplegava també a molts militants d’ERC i es convertia definitivament en un partit local clarament independentista. Aquesta derivació de Cat-Torrelles va provocar una forta crisi interna a ERC, fins el punt que els dos regidors elegits en les darreres llistes es van passar una part considerable de la legislatura com a regidors no adscrits. Malgrat això, ERC es va refer i, excloent els regidors no adscrits, ha presentat candidatura amb l’antiga alcaldessa a les seves llistes i l’home fort de la formació a nivell local com a candidat a alcalde. També l’antic PDeCAT va patir les conseqüències de les desavinences internes. Ara s’ha reconvertit en Junts per Torrelles i bona part de la llista, si no tots, són regidors independents que combreguen naturalment amb el president de Waterloo.

La veritat és que el debat de candidats va ser qualsevol cosa menys un debat. L'organització de l’acte havia previst un temps, també acotat, per les rèpliques entre ells però en prou feines les van fer servir. Tret del representant del PP que estava clarament offside i del representant del PSC que repeteix com a regidor amb una minoria aclaparadora a la ciutat, les altres tres forces han convertit Torrelles en un municipi independentista d’aquells que han fet gala de la seva postura pública omplin els carrers d’estelades, de llaços grocs i de pancartes, d’una manera militant i contundent cada vegada que ha calgut. Torrelles ha estat un “municipi per la independència” amb rètol inclòs a l’entrada del poble, que ha estat arrencat múltiples vegades pels que no combreguen amb el sobiranisme, però que s’ha reposat tantes vegades com ha calgut fins que definitivament, després de la darrera bretolada, s’ha optat per no tornar-lo a posar.

Mes enllà del contingut de les propostes que es van succeir com una basa d’oli, un dels punts forts del debat va venir amb les preguntes del públic quan la claca va demanar el pronunciament dels partits sobre si pactaran el govern municipal —previsiblement sense majories absolutes— amb els partits que han donat suport al 155. Això comportaria, naturalment, un govern a tres bandes entre Cat-Torrelles, que es preveu la primera força, ERC que pot quedar segona i Junts per Catalunya que majoritàriament havia governat amb PiP quan PiP era PiP i Junts era el PDeCAT o l’antiga CiU. El cert però és que la rivalitat entre Cat-Torrelles i l’ERC local és tant aferrissada que, coneixedors com eren d’aquesta proposta del 155, ERC s’ha desmarcat a nivell local, de manera que, si els números sortissin, no seria descartable un govern amb alcaldia d’ERC i suport socialista.

El clima a la taula, no obstant això que circula a les profunditats, va ser exquisit en tot moment, destacant una coincidència en el model de poble dirigit a preservar el caràcter rural i evitant l’increment demogràfic, l’acord per garantir habitatge de lloguer a l’abast de joves i gent gran i amb algunes interessants aportacions com ara la no concentració d’habitatge social que defensa ERC o la redacció d’un Pla d’habitatge social 2020-2030 que defensa Cat-Torrelles. Junts per Torrelles es va mostrar favorable als convenis amb l’Impsol que incorporen la necessitat de cedir terrenys municipals, aspecte sobre el qual el PSC va cridar l’atenció per la mancança total de patrimoni públic que es pugui posar a disposició.

Pel que fa al bloc de la crisi i el desenvolupament econòmic, tots els candidats van coincidir a afirmar que la crisi no ha acabat i que l’Ajuntament ha d’incrementar pressupost per fer front als desequilibris socials, a la desocupació i a la precarietat. Les forces que no han governat van queixar-se de la migradesa pressupostària de l’anterior consistori i van reclamar un nou anàlisi de les prioritats.

Pel que fa a les potencialitats i les mancances, tothom va destacar la consolidació del model de municipi que ha apostat des de sempre per la preservació del medi, el suport a la pagesia i la limitació del creixement i Cat-Torrelles va anunciar la seva implicació per posar en marxa un nou model social que pot afectar a la forma com els torrellencs reciclen els seus residus, aprofitant que la deixalleria ha quedat obsoleta al centre del municipi. Va haver clara coincidència que cal una nova deixalleria i noves inversions en educació i esports i Cat-Torrelles va fer una mena d'autocrítica per no haver-se sabut explicar de tot el bo i millor que ha fet el consistori que presidia fins ara. El PSC, per la seva banda, va posar molt més l’accent en la necessitat d’integrar els barris —un clam que sempre apareix a Torrelles en període preelectoral per oblidar-se immediatament després— reclamant una regidoria de barri i assemblees directes trimestrals per retre comptes. En la mateixa línia, però amb matisacions, es van pronunciar també la resta de forces.

Va haver crits a favor dels “presos polítics” i dels “exiliats” com no podia ser d’una altra manera en aquest context i diverses al·lusions a l’Estat repressiu i a la arribada més o menys imminent de la nova República.

Al final del debat va haver temps perquè molts dels presents fessin preguntes als candidats però va quedar en l’aire la impressió que al veïnatge de Torrelles li falten instruments per fer arribar la seva veu, les seves queixes, els seus suggeriments i, el que també resulta força interessant, que se’ls pugui fer una mica de cas i que tots ells puguin considerar-se ciutadans de Torrelles —siguin o ni siguin independentistes—, més enllà dels seus convenciments, dels seus somnis i de les seves realitats.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios