Tancament de la campanya electoral en Torrelles, la Catalunya en miniatura

La crònica del debat de candidats a Torrelles de Llobregat organitzat per El Llobregat ha provocat al llarg del darrer dia de la campanya una onada de correus, twits i comentaris, exageradament densa per la importància de l’acte en sí, que ha obligat a enviar un redactor al municipi torrellenc per tal d’esbrinar el transfons de les reaccions de tots tipus que s’han generat.

Ja podem dir sense por a equivocar-nos que la crònica de la nostra redacció no ha deixat content a gairebé ningú dels protagonistes del debat, cosa que d’alguna manera ens enorgulleix perquè transmet aquesta sensació d’objectivitat sobre el tractament dels continguts d’aquesta casa. Hi ha hagut reaccions de tota mena: dels partits i també de molts veïns que han volgut dir la seva i que tractarem de reproduir fidelment en aquest reportatge d’urgència, aprofitant també el final de la campanya.

Un 155 electoralista

Sembla que el retrat que fem del representant del PP en la crònica referida s´ha rebut malament en el sí d’aquesta formació. Era difícil una reacció diferent. En descàrrec del representant a la taula caldrà dir que ha assegurat que no es trobava en les millors condicions perquè estava sotmès a un atac nefrític. Apuntat queda. També hi ha hagut reaccions d’altres dels partits presents. ERC s’ha queixat que la crònica deixa la impressió que podrien arribar a pactar amb el PSC, de sortir els números. Cal dir que, d’acord amb la crònica i consultat el redactor que la va fer, ERC no va dir explícitament que pactaria amb el PSC —malgrat que era evident la possibilitat, en negar-se a practicar el cordó sanitari a nivell local— però sí que va dir que posar la qüestió del 155 en l’àmbit municipal podia ser considerada una actitud electoralista de la candidatura de Cat-Torrelles que probablement no tindrà cap necessitat de pactar amb el PSC per canviar el govern que ha monopolitzat en els darrers anys. Fer servir aquest argument tan sensible en el moment present, i utilitzar-lo agressivament contra una candidatura tan transparent pel que fa a la qüestió independentista com és ERC, trasllada clarament una manera de fer oportunista i molt poc elegant. No ho afirmem nosaltres. És una opinió força compartida al municipi. De fet, ERC s’ha queixat de la campanya al municipi que ha fet la candidatura de Cat-Torrelles amplificant aquesta qüestió del 155, quan no és possible encara afirmar res categòricament perquè no es coneixen els resultats electorals.

Campanya fins i tot a les escoles

Les males arts que ERC denuncia de Cat-Torrelles, pel que hem pogut observar in situ, no s’ha centrat només a airejar per les xarxes la negativa dels republicans a cap cordó sanitari a nivell local. Tothom ha fet servir l’espai ciutadà en general per fer campanya durant aquests dies. També Cat-Torrelles, però, s’ha plantat a l’entrada de les escoles del municipi en un darrer intent d’assegurar-se el màxim suport, conscient com és que les escoles garanteixen una xarxa de contactes molt travada i que és aquesta candidatura que fins ara ha dominat l’Ajuntament la que té millors possibilitats d’incidència.

Queixes veïnals

Hi ha hagut també comentaris de veïns del municipi. Uns del nucli urbà, i uns altres de les urbanitzacions que aquí, curiosament, en diuen veïnats. El redactor que va cobrir la informació del debat d’ahir va poder contactar amb alguns d’aquests veïns que van intervenir al final de l’acte. Avui han pogut ser més explícits. Una de les principals autocrítiques de Cat-Torrelles en el debat de dijous era que no havien comunicat bé tot el que havien fet. Malgrat que sembla que el PSC ja ho va dir al debat, segons els veïns, la comunicació de Cat-Torrelles ha funcionat, com en altres pobles i ciutats, de la mà d’un butlletí municipal que ha estat un evident instrument de propaganda i no pas d’informació.

Veïns sense resposta

En canvi, alguns dels veïns entrevistats han explicat que en els dos darrers mandats havien enviat diverses cartes a l’alcaldia per diferents qüestions amb queixes i suggeriments que ni tan sols van ser contestades. Això, pel que sembla, no és nou. Els darrers antecessors de Cat-Torrelles sembla —com afirmen els veïns— que ja eren uns experts en aquesta pràctica i per això van acabar perdent les eleccions l’any 2003, gràcies a una certa unitat de veïns precisament de les antigues urbanitzacions.

Les queixes, però, no només van dirigides a Cat-Torrelles. Un veí de Can Guey afirmava que uns diners provinents d’un dipòsit de la constructora Huarte per unes obres d’aquesta urbanització a les que va renunciar als anys 90 i que alguns governs de PiP reservaven per algunes obres imprescindibles d’aquest veïnat, van desaparèixer durant l’alcaldia d’ERC, i es van dedicar probablement a altres inversions sense que els veïns de Can Guey fossin informats. El cert és que el diner que els veïns van pagar per fer les obres d’aquesta urbanització cap al 2000, —més d’un milió i mig de les antigues pessetes per propietari— no van arribar per cloure-les del tot. Un dels ponts de la urbanització, concretament a la baixada de la Masia, encara té les voreres a mig fer. I cap ajuntament des d’aleshores ha fet res al respecte.

Abandonament

D’altra banda, altres veïns es van queixar de l’abandonament d’una antiga casa en ruïnes expropiada per l’Ajuntament que després van convertir en un magatzem de materials de construcció del municipi, a la Ronda del Molí, que és avui un niu de rates i de porqueria sense que cap Consistori s’hagi interessat per una qüestió que ja s’ha convertit en un problema de salut pública. Uns veïns d’aquesta mateixa ronda es queixaven també durant el mandat de Cat-Torrelles d’haver enviat una carta a l’Ajuntament demanant la mediació amb Endesa per talls de subministrament elèctric que afectava a uns sis o set veïns del carrer, que veien com al vespre se’ls hi anava el llum durant molts dies seguits. La carta es va enviar via electrònica com es va requerir i va trigar més de dos mesos a ser contestada, dient que ja farien la mediació. El problema ja s’havia resolt miraculosament molt abans, naturalment.

Sense gas ni xarxa de fibra

Altres veïns també d’aquest barri es queixaven de no poder gaudir de gas natural perquè són els únics que mantenen una canalització pròpia de propà que resulta bastant més car, malgrat que tot el municipi disposa de gas natural. Tampoc el Consistori de Cat-Torrelles ha fet res al respecte, segons els afectats. Altres es queixaven de l’abandonament pel que fa al servei telefònic i a la xarxa de fibra que tampoc els arriba i al negligent servei de neteja que manté voreres i carrers plens de brutícia durant setmanes.

De la problemàtica de les urbanitzacions es va parlar una mica durant el debat i tothom sembla que reconeixia que calia una certa atenció. La veritat, asseguren els veïns dels barris és que per l’Ajuntament dels darrers anys, Torrelles és només el nucli urbà, perquè el desconeixement que tenen de la seva específica problemàtica resulta aclaparadora. Contraposen en molts casos la sensació de gueto que pateixen, que pels que no són independentistes, a més, s’ha pronunciat exageradament. Han vist que no hi ha diners per resoldre problemes crònics, però si per reposar un rètol a l’entrada del poble aclarint que Torrelles és un municipi per la independència tantes vegades com ha calgut o per posar estelades i pancartes als carrers i places i al balcó de l’Ajuntament. Els mateixos veïns afirmen ignorar si els recursos han estat d’origen municipal. Un d’ells afirmava: “Espero que no, però en qualsevol cas, han estat diners reiteradament inútils”.

120 euros mensuals d’IBI

Altres veïns de les urbanitzacions es queixaven també dels IBIS que paguen. Viure a Torrelles, explicava un veí, “ens costa 120 euros mensuals d’IBI i a això cal afegir la taxa de residus i la de vehicles”. Un altre referia respecte de la taxa de residus que darrerament li havia arribat erròniament i que el servei de Medi Ambient de l’Ajuntament li havia dit que ho expliqués a Tributs de la Diputació, aclarint-li, la mateixa funcionària, que insistís perquè no agafaven mai el telèfon. En efecte, segons aquest veí, va trucar més de 20 vegades sense poder contactar. La única solució: retornar el rebut, que ara li arribarà amb recàrrec.

Després d’aquest resum de queixes, sembla insòlit que l’únic problema que detectés Cat-Torrelles en el debat de dijous fos que comunicaven malament. El cert, pel que hem pogut copsar, és que hi ha un enorme descontentament en alguns sectors del municipi. Els que se senten exclosos geogràficament (els de les urbanitzacions), d’una banda, i els que se senten exclosos ideològicament. Si l’exclusió és doble, la indignació és absoluta. Alguns d’ells afirmaven que aquest diumenge votaran a les europees però que boicotejaran a consciència les municipals, perquè els hi sembla necessari un canvi de majories però no veuen clar que cap de les candidatures s’hagi compromès el suficient. Ni ara, ni històricament.

El comerç està patint

El cert és que el municipi se’n ressent no només pels serveis i les mancances. El comerç està patint —alguns comerciants també ens ho apuntaven— per culpa d’aquest clima de desestructuració de la societat torrellenca. Un dels establiments de queviures més importants del poble que tancava els diumenges —a Torrelles tothom obre aquest dia i tanca els dilluns— s’ha vist obligat a obrir recentment “perquè hi ha menys vendes que fa uns anys”. La benzinera del poble que regentava un prohom del municipi, va haver de ser venuda perquè els veïns no carregaven benzina en aquest establiment.

Afecta la crisi general del comerç, és clar, però en un microclima social tan peculiar, la sensació de fraccionament també actua. I mentre tant, especialment Cat-Torrelles que és qui ha comandat l’Ajuntament en els darrers anys, però també la resta de partits, semblen capficar-se en les seves baralles incomprensibles sobre qüestions que en mans locals es converteixen en un instrument exclusivament per fer mal.

La majoria dels consultats no confiaven gens que aquesta situació millorés amb el nou Ajuntament que s’escollirà diumenge. Torrelles és veritat que, en aquest i molts altres sentits, sembla una Catalunya en Miniatura.