www.elllobregat.com
Ara toca posar-se a treballar
Ampliar

Ara toca posar-se a treballar

Por Marga Solé, periodista

viernes 07 de junio de 2019, 08:09h
Finalment descansarem per una temporada de cites a les urnes. Hem de començar a caminar i dedicar-nos a unes altres coses, amb la confiança necessària per iniciar projectes de futur, malgrat sembli que el panorama polític i social a Espanya i Catalunya, quan escric aquest article, no està encara gaire clar.

De moment el que sembla és que hem decidit qui volem que governi els nostres ajuntaments els pròxims quatre anys. Als grans municipis de l’àrea metropolitana han repetit les esquerres i el PSC continuarà governant a la majoria i en alguns casos, com Cornellà amb Antonio Balmón o l’Hospitalet, amb Núria Marín tornaran a fer-ho amb majoria absoluta, i altres en coalició. Al Prat el que sí que canviarà és l’alcalde després de la marxa de Lluís Tejedor. El nou candidat, Lluís Mijoler, amb el Prat en Comú ha revalidat els 11 regidors i el PSC amb Juan Pedro Pérez quasi ha doblat els anteriors resultats i ha aconseguit 7 escons. Aquest resultat no fa preveure grans canvis a l’Ajuntament. També cal destacar l’augment de vots d’ERC i la pèrdua de l’espai polític de Junts Per Catalunya (antiga CiU), que ha desaparegut de molts consistoris, tot i que resulta curiós que malgrat la davallada dels antics convergents, Carles Puigdemont hagi aconseguit ser el candidat més votat a les eleccions europees a Catalunya.

Cal fer esment també que a Barcelona ciutat i a molts altres indrets hagi guanyat un partit nacionalista i històric com ERC, que té al seu líder, Oriol Junqueras, a la presó. És curiós que un partit que el seu candidat no ha trepitjat els carrers fent campanya hagi aglutinat el ressò de la independència. Però és clar, el seu discurs no ha estat trencador, ni violent, sinó més aviat dialogant, pactista... És aquell “ja ho farem” que tants bons resultats ens ha donat en altres temps als catalans. I això la ciutadania sembla que ho ha valorat.

El que tampoc no està decidit és el destí d’Espanya després que el 28 d’abril hi hagués una victòria aclaparadora del 'Haz que pase' del PSOE. A hores d’ara no queda clar com es configurarà un govern a la Moncloa ni si Pedro Sánchez decidirà tirar endavant un govern amb solitari i amb acords puntuals, pactarà amb Unidas Podemos malgrat que no sumin els 176 vots necessaris o bé s’escorarà cap a la dreta i ho farà amb Rivera i Casado. És important governar, però això també significa pactar i tirar endavant el país. Cal recordar que els Pressupostos Generals de l’Estat estan prorrogats des del 2016.

Cal dir, però, que el PP ha aconseguit els pitjors resultats de la seva història amb el discurs radical de Casado que no volia, penso, que el confonguessin amb VOX que per a ells és la “bitxa”, després del resultat aconseguit a Andalusia. Per la seva banda Rivera es vol desmarcar deixant clar que no donarà suport a Sánchez i manifestant el seu desig de ser el cap de l'oposició.

Eleccions al Parlament, a la tardor?
Però torno a Catalunya. Barcelona i la seva àrea metropolitana han deixat clar que no volen la independència. S’ha de començar a obrir el diàleg per posar damunt la taula les eines del joc. Cal recordar que encara ens queden per votar les eleccions de Catalunya, que s’especula que podrien ser cap a la tardor i que la Generalitat governa amb els pressupostos del 2017. Mentrestant, el que cal és fer pactes per aconseguir més transferències, més reconeixements... I per damunt de tot convivència i tranquil·litat als carrers, a les places i també a les llars. S’han d’acceptar les contradiccions que la pràctica política comporta i llegir en positiu la realitat del país, avui dia, i no pas amb records del que en un temps passat van ser. Hem de preservar el valor del catalanisme, que segueix sent imprescindible com a valor que sobrepassa l’independentisme. No podem menystenir les competències de la Generalitat, malgrat que les considerem insuficients, i s'ha de posar fil a l’agulla a les negociacions, al pacte i a l’entesa.

Deixem-nos de fer volar coloms, els experiments en aquests moments 'millor amb gasosa', i tirem cap endavant. Catalunya ho agrairà i espero que, de mica en mica, es retrobi tot allò que en aquests temps passats convulsos hem perdut, que és la credibilitat de l’economia i els mercats. L'estabilitat ens permetrà l’equilibri econòmic i la força com a poble.

Ara toca aconseguir els recursos necessaris per als nostres municipis. Tenim greus dèficits a la sanitat, l'ensenyament, l'habitatge, els serveis públics en general i un llarg etcètera, i quan els ciutadans tenen mancances econòmiques i de serveis, augmenta la seva insatisfacció amb les institucions i amb la democràcia. Per això és molt important començar a caminar, a construir ponts i a governar, però amb seny, que és el que sempre ens ha caracteritzat com a poble. Acabo amb una dita molt sàvia del meu avi: la “riquesa” (ho dic com a metàfora) es pot compartir, però la “misèria” (també ho dic com a metàfora) no ens portarà mai enlloc. Bé sí, al camí de la fam i les penúries. Per tant: Ara toca posar-se a treballar.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios