Pel que sembla, dissabte dia 15 hi haurà una majoria de govern consolidada amb 7 dels 13 regidors elegits, sobre la base dels dos partits que ja governaven plegats, Cat- Torrelles i Junts per Torrelles, successors, respectivament de PiP i CiU que ja van formar majories els anys 2011 i 2015, després que ERC perdés l’alcaldia aquell any (2011).
L’acord resulta una mica sagnant pel fet que tant el que serà nou alcalde, Ignasi Llorente com el cap d’ERC local, Josep Manuel Rafí, han estat militants del mateix partit fins fa un mes i era bastant impensable que el nou alcalde s’atrevís a deixar a l’oposició al seu correligionari fins fa quatre dies. Però així ha estat, posant-se de manifest que, a nivell local, les dinàmiques resulten peculiars i no segueixen els patrons oficials.
Sense renovació
Ningú diria que hi ha grans diferències entre els programes de Cat-Torrelles i d’ERC com no fos que ERC feia propostes de renovació que no podien cabre en una candidatura que, segons els veïns consultats, es caracteritza per estar sempre molt satisfeta de com governa i planteja poques innovacions. El lema que, segons els consultats, els ha servit tradicionalment per mantenir un suport més aviat fixe de l’electorat, excepte quan se’ls revolten els veïnats, ha estat la defensa del seu model de poble: una mena de còctel que inclou la limitació del creixement demogràfic, la preservació de l’entorn, una aposta ferma per l’ecologisme dels residus i el suport a la pagesia.
Aquest model de poble, hores d’ara ideològicament molt consolidat i fora de tota discussió i que només es va posar en perill seriosament a l’inici de la democràcia i amb el govern fallit de socialistes i republicans l’any 2005, s’ha convertit, en opinió d’alguns veïns, en una mena de rèmora que ho justifica tot. Així, un abandonament endèmic dels veïnats (les antigues urbanitzacions) —més per l’acceptació d´un esperit segregacionista que per l’absència de serveis—, la manca de resposta a consultes i suggeriments i l’absència de cap voluntat d’avenç en les propostes i les iniciatives, són la norma dels darrers governs de Cat-Torrelles i CiU, que deixen a una bona part del municipi totalment escèptics pel que fa a la participació. I, per tant, bastant insatisfets.
Cordó sanitari local al PSC
En aquest cas, a més, ha jugat un factor una mica lleig a jutjar per algunes opinions que ens han fet arribar, que pot tenir serioses repercusions de futur, segurament no suficientment valorades. Es tracta del cordó sanitari que es va llençar, fins i tot abans de les eleccions, de no pactar amb els partits que havien impulsat el 155. L’únic partit amb alguna opció d’aconseguir regidors a Torrelles dels partits que van acceptar el 155, és el PSC. Cat-Torrelles, Junts i ERC, els altres tres partits amb alguna possibilitat d’obtenir regidories eren i són clarament independentistes. És a dir, l’exclusió anunciada de PSC, deixava una única opció de cara a l’alcaldia que era la del partit més votat, previsiblement el partit que venia d’una majoria absoluta i de dos mandats consecutius governant: Cat-Torrelles.
Si hi havia alguna possibilitat que ERC governés a Torrelles era amb el suport, previsiblement sense condicions, del PSC. Això ho sabia tothom, de manera que anunciar-ho com a condició fins i tot abans de les eleccions, deixava a ERC amb molt poques possibilitats no solament d’accedir a l’alcaldia si no ni tan sols d’entrar al govern. La única opció, gens menyspreable a priori, era el fet que tots són independentistes i, a més, Rafí i Llorente, fins fa quatre dies, militants del mateix partit.
Per alguns veïns consultats, que Rafí hagi quedat fora del pacte de majories, només pot tenir una explicació vàlida i és que la gent de PiP, ara al Cat-Torrelles, que tradicionalment tenia molta més sintonia amb ICV que no pas amb ERC, continua jugant un paper a l’interior d’aquesta organització local, que s’ha imposat probablement sobre els vincles republicans del previsible nou alcalde i del previsible cap de l’oposició.
Sense recolçament institucional
El problema és que Torrelles precisa, com tots els municipis petits, fortes imbricacions en les estructures supramunicipals per tal que li facilitin les coses i ara a les institucions (Generalitat, AMB, Diputació, Consell Comarcal) manaran a mitges els socialistes i els republicans, exactament els que es mantenen a Torrelles a l’oposició i els primers amb un cordó sanitari. Això no facilitarà els tràmits, però aquesta no és la preocupació de Cat-Torrelles. Ni tampoc que hagi pactat amb la part de l’independentisme més de dretes.
El que li preocupa a Cat-Torrelles, pel que ens diuen, és mantenir inalterable la parcel·la de poder. Per fer què?, ens traslladaven alguns veïns. Per fer el que sempre han fet: “no fer onades”. La consigna sembla ser “nosaltres sols”. Quatre anys més de “nosaltres sols”, ens deien, farà que s’acumulin els problemes, però això només els hi passarà a aquells que veuen problemes. Pels que no en veuen mai, aquesta és l’estabilitat idònia: un govern de Cat Torrelles i Junts on —pel que ens expliquen— els primers fan de directors i els altres de comparses, sense amoïnar gens ni mica. I, a sobre, quan les coses no surten els de Cat ho tenen clar: “què voleu? Aquests de Junts són bona gent, però una colla d’inexperts...”.
Si (
No(
