La Cambra ajorna la designació dels seus delegats al Baix i l’Hospitalet

Ha estat la seva primera decisió des que va ser escollit president de la institució. Ha estat la primera i única decisió que ha fet pública després del primer Comitè Executiu de la Cambra, celebrat l’1 de juliol.

D’altra banda, el nou govern de la Cambra vol traslladar que és “inevitable” que la qüestió econòmica s’utilitzi “amb l’objectiu de sumar o restar voluntat als diferents projectes polítics”, en referència a l’estudi del 2012 i reforçant la idea “legítima” d’una hipotètica separació de Catalunya. Tot plegat, amb aquesta acció s’ha traslladat el debat polític a l’àmbit econòmic català, barceloní i baixllobregatí.

Encara no s’han fet canvis ni s’ha decidit el futur dels membres del Consell d’Empreses que representen les diferents delegacions territorials de l’entitat. Així i tot, segons han explicat fonts de la Cambra a El Llobregat, previsiblement a l’última setmana de juliol, quan se celebri el segon Comitè Executiu, s’anunciaran els nous representants de la institució al territori. Carles Guilera Poch, president del Consell d’Empreses al Baix Llobregat, podria ser substituït per un altre empresari afí al nou president, així com Joan Martorell, de la delegació de la Cambra de Comerç a L’Hospitalet.

A més de la delegació a Sant Feliu de la Cambra de Comerç, l’organisme compta amb unes oficines satèl·lit al centre de promoció econòmica Can Calderon, a Viladecans. L’enigma actual està en el fet que aquestes instal·lacions són propietat de l’Ajuntament de Viladecans, que les cedeix a la Cambra de Comerç. Però amb el canvi de govern -i després de 17 anys de presidència ininterrompuda de Miquel Valls- aquesta subseu està en dubte.

El consistori viladecanenc encara no s’ha pronunciat en aquest sentit, tot i que s’espera que les decisions de Canadell puguin definir el futur d’aquesta oficina com a part de la Cambra de Comerç, fet que contrasta amb la política que s’ha dut a terme en els darrers anys a la ciutat.

L’informe del 2012 va avaluar l’impacte econòmic que podria tenir una independència de Catalunya, en els anys que es va començar a parlar d’aquesta possibilitat com a sortida de la crisi i com a sentiment de part de la població catalana. D’aquesta manera, Canadell ha fet el primer pas, que ja va deixar entreveure durant la campanya cap a la presidència de la Cambra, per a internacionalitzar el procés català i afegir una institució més a la llista de l’independentisme.

L’estudi conclou que el projecte d’una Catalunya amb estat propi dins de la Unió Europea implica riscos econòmics significatius a curt termini però a més llarg termini pot representar una oportunitat per dur a terme polítiques públiques millor finançades i més ajustades als interessos catalans. Així ho ha traslladat Canadell a la roda de premsa de l’1 de juliol, en el marc de continuar el seu camí cap a la independència. III