Circular per l’espai urbà. Amb què i per on?

Ja no ens valen les antigues normatives perquè a l’actualitat hi ha nous elements. La convivència és necessària, però també s’ha de conèixer quin espai té cadascú i, per descomptat, de quina forma es pot compartir entre tothom, sense excloure ningú i amb bona convivència. Cotxes, motos, bicicletes, tricicles, cicles de més de dues rodes, patinets elèctrics o no, patins, monopatins, vianants, tots plegats comparteixen l’espai públic urbà, els carrers i les voreres dels nostres pobles i ciutats.

Aquests estan patint una ocupació creixent per part d“artilugis” que, en certa manera dificulten el trànsit diari als municipis. Tots ells s’han convertit en una nova forma de mobilitat i el tema ha començat a ser un problema que mica en mica va creixent i, a més a més, com que la majoria són elèctrics i silenciosos passen fàcilment desapercebuts pel vianants.

Pregunto: Per què les persones hem de compartir les voreres? No haurien de circular pels carrils-bici o la calçada com un vehicle qualsevol i per tant amb les mateixes regulacions? A quina normativa s’ha d’ajustar? Quines normatives hi ha per endreçar-ho tot plegat? Els patinets estan ja, ara per ara, substituint a les bicicletes? En aquest cas han de circular pels carrils-bici? Han de tenir timbre i llums i també capacitat per indicar l’aturada o el canvi de direcció? Tot plegat és un gran interrogant.

Recordo que quan jo era petita la majoria de ciutadans quan ens havíem se desplaçar ho fèiem en bicicleta, pels carrers, mai per la vorera, però a més a més totes les bicicletes estaven identificades amb una placa municipal que cada Ajuntament gestionava. Aquesta regulació feia que si hi havia qualsevol accident o malbaratament de l’espai urbà, provocat per una bicicleta, ràpidament l’Ajuntament sabia qui havia estat el causant de l’estrall perquè el vehicle estava identificat.

Aquesta regulació o identificació és la que trobo a faltar ara davant l’augment o la proliferació d’aquest tipus de vehicles. Si no hi ha cap norma o regulació i no se’ls exigeix cap tipus de matrícula ni assegurança, què passa si atropellen a un vianant? Qui se’n fa responsable? Recordo amb tristor el cas de Muriel Casals, diputada de Junts pel Sí y expresidenta d’Òmnium Cultural, atropellada i morta per una bicicleta el 14 febrer de 2016.

És necessària una resposta àgil i eficaç
Tot plegat fa que el caos circulatori augmenti i que els Ajuntaments i la Guàrdia Urbana ho vagin trampejant com poden. Però cal preguntar-se en quin punt estem sobre aquest tema i com es pensa endreçar, des de cada Ajuntament. I una altra pregunta important: quantes persones poden anar damunt d’un d’aquests patinets que substitueixen el cotxe en trajectes curts i urbans? Una, dues, tres? Amb bosses?

Fa falta definir també quin tipus de vehicles són i quan estaran inclosos dins la normativa general adequada als seus usos. El primer que s’hauria de definir és per on han de transitar perquè com que no son vianants no haurien de circular per les voreres però tampoc son vehicles malgrat la majoria porten motor elèctric. Penso que el seu ús ha de ser restringit al carril de bicicletes, però, és clar, hi ha molts carrers i zones que no en tenen. I d’altra banda també s’hauria de tenir en compte que molts d’aquests “artilugis” poden arribar als 40 km per hora.

Reitero, el que manca és una ordenació per regular els vehicles de mobilitat personal (VMP) per motius ambientals, econòmics o de salut i això passa per reconèixer els drets i deures de cadascú. L’objectiu és resoldre problemes de convivència a l’espai públic i fomentar una mobilitat sostenible i segura, atesa la presencia creixent d’aquesta nova mobilitat que, mica en mica, anirà guanyant espai a la calçada. Així que el problema, si no hi posem remei, de sobte, s’anirà agreujant.

El que cal, al meu entendre, és una resposta jurídica, àgil i eficaç que serveixi per a tots els usuaris que ocupen la via pública ja que ja hi ha patinets i monopatins que circulen fins hi tot pel mig de la calçada amb el conseqüent “mal rotllo” dels conductors d’automòbils ja que, a més de dificultar el trànsit poden comportar accidents i enfrontaments. S’ha de posar fil a l’agulla, ja!