Mijoler: “Sant Cosme està totalment dignificat i l’integrarem encara més a la ciutat”

Com ha estat agafar el relleu de Lluís Tejedor després de 37 anys com a alcalde?
S’ha viscut de forma molt natural. Coincideix que s’ha jubilat de la mateixa manera que s’han jubilat altres persones que portaven molts anys, parlant de funcionaris. De fet, quan un marxa n’arriba un altre de nou i, en aquest cas, si és algú de la casa i format aquí, es veu molt natural. En aquest sentit m’ho estan posant molt fàcil.

Seguirà les línies de govern de Tejedor?
Seguirem una línia de govern determinada que és la que havia marcat sempre Lluís Tejedor. Després hi hauran qüestions personals que evidentment seran d’estil; cadascú té la seva forma de dirigir una ciutat. Però s’ha de dir que en Tejedor ha estat un mestre per a tots nosaltres.

Pensa jubilar-se en el càrrec com el seu predecessor?
No. Jo sempre dic que s’ha d’entendre el context i la situació de cada persona, moment i ciutat per valorar les coses. Tejedor ha viscut un context determinat que li ha portat a estar tots aquests anys i crec que ha sigut bo. Però jo sóc dels que penso que a la política hi has d’estar només un temps.

Parlem del Prat. L’aeroport i el port volen créixer...
El Pla Delta va aconseguir un equilibri territorial i aquest equilibri s’ha de mantenir. Per tant, no pot créixer una part del territori en detriment d’una altra. S’ha de mantenir aquest equilibri i això sempre ho hem defensat des de l’Ajuntament, fins i tot quan es parlava d’Eurovegas, ens jugaven perdre el Parc Agrari i nosaltres ens hi vam oposar. Així seguirem. No creixeran ni el port ni l’aeroport si això comporta un desequilibri territorial.

Seguint amb el creixement, finalment es farà l’ampliació del Prat Nord?
Ja s’han iniciat els tràmits i pensem que aquesta legislatura ja començarà a desenvolupar-se el Prat Nord. El projecte era molt ambiciós, saltant l’autovia i soterrant-la, però hem vist que ara no podem assumir aquest creixement. I urbanísticament el model de creixement ha de ser molt similar al creixement que s’ha anat donant i mantenint aquests anys a la ciutat, amb un frontal d’oficines que reduirà l’impacte del soroll cap al Prat.

El Prat Nord serà un continu urbà des de la Gran Via de l’Hospitalet?
No ens ho plantegem com un continu des de l’Hospitalet, sinó com un creixement de la pròpia ciutat. La relació és cap a dintre, no cap a fora. Primer, no podria ser perquè tenim el riu que ens limita, per això nosaltres no urbanitzem a la mateixa autovia.

Parlem ara de l’equilibri del Prat des d’un altre punt de vista. Què pensa del fet que Consorci del Parc Agrari està avançant per convertir-se en una entitat de disciplina urbanística?
Nosaltres hem apostat sempre molt pel Parc Agrari, hem estat precursors i hi hem treballat molt. De fet, tenim la seu al Prat, a Can Comas. El Parc Agrari necessita aquesta consolidació perquè no deixa de ser un polígon industrial, però amb producció agrària. No és només terra sinó que hi ha una producció econòmica important. No ha de ser un Port Aventura on la gent hi va a passejar.

Com han rebut els pratencs la inauguració del Teatre l’Artesà?
Jo crec que la ciutadania està molt contenta. És un projecte important i que representa la modernitat per a la nostra ciutat. Conservant l’essència patrimonial i fent un nou teatre on hi ha l’escola d’arts en viu i on hi passen coses relacionades amb la cultura tots els dies.

Canviem de tema. Al barri de Sant Cosme hi ha hagut un repunt de drogues. Què pensen fer en aquesta zona de la ciutat?
Sant Cosme és fonamental perquè et marca la temperatura de la ciutat. Nosaltres hem d’estar molt atents a què passa en aquest barri perquè als anys 80 amb l’heroïna la ciutat ho va passar malament i costava dir que eres del Prat, perquè de seguida ho relacionaven amb Sant Cosme. Ara ens hi sentim molt a gust, el barri està totalment dignificat i l’integrarem encara més a la ciutat.

Però hi ha hagut un repunt d’aquest fenomen els últims anys, relacionat amb la producció de marihuana...
Hi ha una petita diferència: Sant Cosme als 80 era un supermercat de la droga. Ara no és una botiga, sinó que és un centre de producció. El negoci no està en vendre al mateix barri sinó en exportar un producte i estem treballant per acabar amb això col·laborant amb la resta d’administracions, sobretot amb la policia.

Passem a parlar de qüestions metropolitanes. En el passat mandat, Ada Colau no va trepitjar gaire el territori com a presidenta de l’AMB. Creu que és una assignatura pendent dels alcaldes de Barcelona mirar més enllà de la capital?
Sí. Els ajuntaments sols no podem fer coses. O fem una política metropolitana o és impossible. L’habitatge, la contaminació... Ho hem d’afrontar els alcaldes, no hem d’esperar una solució de la Generalitat i l’Estat, i poder tenir així una excusa.

Està a favor que els ciutadans votin un alcalde metropolità de manera directa?
Crec que no, precisament perquè s’ha de fomentar el Consell d’alcaldes de l’AMB i despolititzar l’ens a nivell partidista. Però tampoc m’hi oposaria, però.

Pugem a l’àmbit català. Se senten recolzats pel govern de la Generalitat?
No, però això t’ho dirà qualsevol alcalde. Patim la inacció de la Generalitat. Però també passa amb l’Estat.