Lídia Muñoz recull el testimoni del seu antecessor i excompany de govern Jordi San José, en un dels bastions de l’antiga Iniciativa i ara dels comuns, que han aconseguit retenir gràcies a un acord amb ERC, amb qui compartiran l’alcaldia a raó de tres anys per als liles i l’últim per als republicans. Muñoz destaca la feina de l’anterior alcalde però avisa que vol deixar la seva pròpia petjada.
Mantenen l’alcaldia a costa d’haver emprenyat els seus antics socis del PSC. Per què van pactar amb ERC i no amb els socialistes?
A la campanya vam dir que pactaríem amb qui més afinitat tingués amb el nostre programa i poguéssim fer un pacte de govern de la manera més segura. Després de les negociacions amb uns i altres, l’assemblea va ratificar l’acord amb ERC. La política no és només tenir un bon resultat sinó també saber arribar a acords.
Lourdes Borrell, portaveu del PSC i guanyadora de les eleccions, va dir que els van proposar una alcaldia compartida. És això cert? Hi va haver la possibilitat d’arribar a aquest acord?
La música de fons la compartíem des del minut 1 amb ERC. Amb els socialistes va costar molt fer aterrar les propostes.
No hi havia ‘feeling’ amb el PSC...
Un pacte de govern no és per a tota la vida. Amb el PSC ens hem entès bé, però això és un punt més en una negociació, no el que decanta tot plegat.
Borrell descriu aquest pacte com un “d’identitari amb els nacionalistes”, ja que vostès també han acordat amb Tots som Sant Feliu (Junts) un càrrec a l’AMB a canvi d’un vot a la investidura. Com el descriuria vostè?
El PSC juga a donar aquesta visió de govern esbiaixat cap a l’independentisme. Però és un govern equilibrat.
De totes maneres, té por que l’avinentesa política nacional pugui fer perillar l’acord amb ERC?
No ho contemplo. Però és que amb els socialistes hagués passat el mateix. La nostra postura com a comuns és ferma en la defensa del dret a decidir i la llibertat dels presos polítics, però alhora molt ferma en contra del processisme que porta al precipici i en contra del 155. Estem en una posició intermèdia a la qual la gent s’apropa i se separa com un acordió.
I quan hi hagi la sentència del judici del procés?
Haurem de prendre part.
I si la postura de comuns no convenç ERC?
El nostre pacte és estrictament local i ho hem deixat clar.
Canviem de tema. Com ha estat agafar el relleu d’un històric com Jordi San José?
Tota una responsabilitat. Sant Feliu ha fet un salt qualitatiu en polítiques socials amb el Jordi, com la tarifació social, i ha posat l’accent en les persones en un moment molt complicat. Ha estat un pare polític, sense paternalismes, un mestratge polític, un bon aprenentatge que he anat adquirint tant al govern com a l’oposició, que és una escola política brutal.
Una bona mili.
Jo crec que és recomanable que tothom passi per l’oposició, que és on realment aprens. Però ara toca marcar un altre perfil, un de propi.
Quin seria? Com li agradaria que la recordessin?
Per la proximitat amb les persones i les entitats i perquè l’administració sigui àgil. I per haver potenciat la participació i impulsat la feminització de la política.
Hi ha majoria femenina al Ple. Un símbol que les coses estan canviant. Estem més a prop de la igualtat?
Això està bé, però no és garantia de res. Encara hi ha camí per fer.
Abans ha parlat de la tarifació social. Hi ha hagut ajuntaments de la comarca que s’hagin interessat per aquesta experiència?
De fet, l’ONU ens ha fet un reconeixement com a política que compleix els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per altra banda, Barcelona es va emmirallar en nosaltres per la tarifació en escoles bressol.
Seguim. El gran repte d’aquest mandat és el soterrament de les vies. Sembla que ara sí que va de debò...
Això no té aturador. Estem en fase de licitació. A l’octubre començaran a moure la maquinària i a finals de novembre començarà l’obra, que durarà quatre anys.
Quin ha de ser el resultat d’aquesta transformació?
El repte del soterrament és cosir la ciutat i que suposi un guany social i d’habitatge per a Sant Feliu.
El termini de presentació d’idees al concurs internacional per dissenyar l’espai que s’alliberi a les vies va acabar el 10 de juliol. Quantes n’han rebut?
Trenta-una propostes. Ens han dit que el Messi i el Cristiano Ronaldo de l’arquitectura d’Espanya i d’Europa s’hi han presentat. Tenim molt bones propostes a sobre de la taula. A principis d’octubre el jurat haurà escollit les tres millors propostes, que s’exposaran fins al 17 de novembre, el dia de la consulta ciutadana.
En paral·lel a l’inici de les obres.
Sí. No volem que les barrelles passin sobre la llosa com al far-west, com ha passat en altres municipis que han tingut una transformació urbana similar.
Seguim parlant de construccions. En aquest cas, d’habitatges. Els preus dels lloguers segueixen a l’alça. Què poden fer per frenar aquest ascens?
És un problema metropolità en majúscules, i les solucions han de ser metropolitanes i amb una visió ampla. Els ajuntaments no podem anar posant tiretes a un Goliat que se’ns està menjant. Demanem la regulació dels preus del lloguer com es fa en altres països europeus.
L’espai alliberat a les vies pot ser una oportunitat per fer-hi habitatge social?
Allà encaixarà el que vulguem. Hi entra de tot, zones verdes, equipaments i habitatges de lloguer assequible.
Seguint amb matèria metropolitana, veuria amb bons ulls que els ciutadans poguessin votar de manera directa un alcalde metropolità?
Hauríem de tenir aquest debat en les administracions de segon nivell. Com més allunyes la presa de decisions de la ciutadania, més dificultats tens per fer entendre les necessitats de les polítiques estratègiques que prenen aquestes institucions.
Si (
No(
