Premien la tasca docent de Miguel Valero, professor de l’EETAC a la UPC

El professor de l’EETAC del Campus del Baix Llobregat de la Universitat Politècnica de Catalunya Miguel Valero García és un dels premiats amb la distinció Jaume Vicens Vives a títol individual, en reconeixement “a la seva consolidada trajectòria dedicada a la docència universitària i a la formació del professorat i a l’impuls de la innovació docent mitjançant la validació de noves metodologies actives centrades en l’aprenentatge de l’alumnat, que l’han fet esdevenir un referent en l’àmbit universitari”.

En Miguel, a banda de la seva gran trajectòria docent i de recerca, ha posat en els últims anys la mirada, l’esforç i la dedicació en la formació del professorat en l’ús de noves estratègies d’aprenentatge actiu a les aules. En aquest sentit ha impartit nombrosos cursos sobre metodologies actives a companys docents, tant en l’àmbit universitari com a l’educació secundària.

Canvi de paradigma
Actualment vivim en una societat amb múltiples canals d’informació, on cada vegada resulta més necessari tenir un paper actiu i compromès amb l’aprenentatge i la construcció del coneixement. La relació que tenim avui amb la informació és molt diferent de la que teníem a mitjans de segle XX. Ara és més fàcil entendre que l’apropiació del coneixement respon a processos dinàmics i canviants. L’espai educatiu universitari és de vital importància per treballar en el desenvolupament de les noves habilitats i formes de pensar requerides per afrontar les dinàmiques de la societat-xarxa. Els estudiants no només necessiten formació i informació, sinó aprendre a organitzar-la, atribuint-li un sentit i un significat. Cal formar als estudiants perquè puguin potenciar l’aprenentatge, aprendre a conviure amb la relativitat de les teories i a discernir sobre la seva visió del món basada en criteris rellevants.

Motivar, la clau de l’èxit
Un dels reptes fonamentals del professorat és deixar de pensar en com preparar la classe per pensar en com dissenyar entorns que facilitin l’aprenentatge. El canvi és important, es necessita un altre enfocament, ja que no hi ha un únic camí. La majoria de metodologies actives incorporen el disseny de situacions que permetin als estudiants comprometre’s en tasques que suposin processos d’anàlisi, síntesi i avaluació de continguts. El disseny suposa dedicar més temps a la planificació que a l’execució. En aquest escenari la motivació esdevé un factor fonamental; no podem esperar que els estudiants vinguin amb la motivació a la motxilla, és una feina constant en la qual el professorat hi té una responsabilitat i ha de trobar la manera d’incentivar-la.

Al nostre àmbit de coneixement, l’enginyeria, es troben solucions a problemes complexos; l’aprenentatge de coses difícils porta nous reptes, però hem de transmetre com a professorat que s’ha d’aprendre pas a pas, abans de construir s’han d’aprendre conceptes com equacions diferencials, física o química.
Un dels reptes de les noves metodologies docents és que la mateixa assignatura esdevingui un projecte de recerca, que els estudiants sentin que, dintre de les competències del primer any i amb el contingut adaptat, poden participar en un projecte de recerca. Habilitats com la creativitat, que en altres etapes del sistema educatiu poden estar més adormides, s’han de despertar, vinculades a reptes apassionants, a ensenyaments motivadors, i al treball cooperatiu. Amb les metodologies actives, es contagien les ganes de treballar.

No només prenent apunts i memoritzant, sinó creant una cosa útil, en el món de l’enginyeria hi ha moltes possibilitats. Però encara s’ha de fer molta pedagogia, sensibilitzar i sobretot donar noves estratègies. L’activitat és molt contagiosa, les dinàmiques s’aprenen: només has de desitjar aprendre-les, i això implica saber com gestionar la interacció entre un grup gran. Molta gent treballant encomana a qui potser inicialment no en tenia tantes ganes.

A la recerca d’una metodologia
Els mètodes i estratègies poden ser molt variats: aprenentatge basat en problemes, en casos, en processos d’indagació, classes inverses, ludificació, etc. La decisió sobre el tipus de metodologia més adequat depèn de diversos factors com el tipus de contingut del curs, el nombre d’estudiants, les competències que es volen treballar, etcètera.

La distinció Jaume Vicens Vives es va crear l’any 1996 i té la finalitat de premiar l’excel·lència en la docència universitària. Les candidatures les presenten els consells socials de les universitats públiques catalanes, o els òrgans equivalents de les universitats privades, i la proposta es tramita a través de la secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). Els premis, que poden atorgar-se a títol individual o a títol col·lectiu, tenen un import de 20.000 euros per a cada guardó, que s’ingressa en els pressupostos de les universitats corresponents, i que s’ha de destinar a projectes d’innovació o de millora docent.

Per últim, Valero García també ha guanyat aquest any el 22è Premi UPC a la Qualitat en la Docència Universitària en la modalitat de trajectòria docent, atorgat pel Consell Social.