www.elllobregat.com

Entrevista a Josep Maria Llop, exalcalde de la Palma

Llop va rebre El Llobregat a la Palma.
Ampliar
Llop va rebre El Llobregat a la Palma. (Foto: CM)

“La independència de la Palma i la de Catalunya tenen moltes similituds”

jueves 03 de octubre de 2019, 23:10h
Josep Maria Llop i Rigol (la Palma de Cervelló, 1963) va ser el primer batlle invident d’Espanya i el primer del municipi sorgit de la segregació de Cervelló. És llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona amb diversos màsters, dos d’aquests cursats als Estats Units. A més, ha estat diputat al Parlament de Catalunya, diputat a la Diputació de Barcelona i president comarcal de Convergència Democràtica de Catalunya. També va ser campió d’Europa d’esquí adaptat a finals dels 80. “Vaig anar a guanyar i ho vaig fer”. Fa classes a ESADE.

La seva trajectòria política la va iniciar a la Palma. Com va començar la segregació, de la qual vostè va ser un dels impulsors més compromesos?
Jo estava fent el meu doctorat en Direcció Comercial. El meu pare em va convèncer per començar a treballar, els dilluns que tenia més temps, en la Comissió Promotora per a la Segregació. Vaig anar-hi i em vaig oferir per si podia ser útil. Allà vam lluitar per ser independents, amb una oposició molt forta de la Generalitat.

Com ho van fer?
Tot és un joc d’equilibris a la vida. Vam apostar molt fort per dues vies: pel diàleg amb la Generalitat, però també per la confrontació, quan el diàleg s’utilitzava únicament per fer-nos passar el clau per la cabota, impedint la voluntat d’un poble per independitzar-se, després de votar en un referèndum no legal. Vam tallar carreteres i altres accions que van fer implicar al partit en el Govern en aquell moment, a CiU.

Com és que Convergència i Unió, des del Govern de Catalunya, no s’hi va implicar abans?
Es pensaven que podien dominar la situació perquè érem petits i perquè ells tenien el control aparentment jurídic. I per la via jurídica els vam acabar conduint cap a la situació contrària que pensaven, proclamant, el dia 21 de juliol del 1998, la independència de la Palma des del balcó de la rectoria.

Com van rebre la notícia a Cervelló?
Tothom qui perd el 33% dels seus impostos no ho veu bé. Però la Palma i Cervelló feia temps que eren dues comunitats diferents, per la distància geogràfica, la manca de transport públic, el dèficit fiscal, vida social diferenciada... Cervelló perdia i no estava pas satisfeta.

Referèndum no legal, dèficit fiscal, talls de carreteres... S’assembla molt al ‘procés’.
Exacte. Ho dic així perquè, salvant moltes distàncies, hi ha moltes similituds. La diferència de dimensió i les conseqüències que té la independència de Catalunya, que s’hauria de poder fer en un referèndum d’autodeterminació amb validesa jurídica, té un efecte contagi molt gran per a altres regions d’Europa com la Bretanya, Piemont o Alsàcia i Lorena. Europa té por, però s’ha d’entendre que la independència no és el problema sinó la solució per a Europa.

Aquesta voluntat a la Palma va fer que fos el primer alcalde invident d’Espanya i del municipi.
Correcte. Vaig esdevenir el primer batlle de la Palma de Cervelló després de les eleccions municipals del mes de juny del 1999.

Però el 2001 va passar a ser el cap de l’oposició...
No. Jo vaig ser alcalde amb pacte de 1999 a 2001. A aquest últim any, jo em cassava i l’aleshores cap de l’oposició em va voler fer ‘un regal’. Quatre dies després de les núpcies va fer-me una moció de censura i vaig passar a l’oposició. En aquell moment vaig conèixer la seva altura moral.

Va continuar a l’Ajuntament i va tornar-se a presentar el 2003.
Vaig guanyar amb majoria absoluta a les eleccions del 2003 i vaig ser alcalde fins al 2007, quan vaig passar a l’oposició durant 11 anys, fins al 2018.

També va ser diputat al Parlament del 2011 al 2012, vivint en primera persona el ‘setge’ dels indignats del 2011. Què recorda d’aquell dia?
Estava agafat del braç d’en Jordi Turull, en mig d’aquella multitud de persones que ens estirava la roba, escopia i insultava. Vaig aguantar el tipus, callat i agafat a en Turull. Ells volien que no entréssim al Parlament, semblava que només teníem l’opció de la resignació, allunyar-nos del Parlament, però vaig decidir que la resignació no l’acceptava, i que havia d’entrar a l’edifici.

Què va passar amb el seu gos pigall?
Un individu, a més d’escopir-me, m’estava estirant el gos per robar-me’l i emportar-se’l no sé on. Em va semblar absolutament cruel i un atemptat enorme contra un animal que no entenia què estava passant.

Quina va ser la seva reacció?
Vaig deixar el braç d’en Jordi Turull i li vaig etzibar un cop de puny a l’estómac. Li vaig indicar que una cosa eren les persones i altra cosa era un gos. Si tenia un mínim de respecte cap als animals, l’havia de deixar al meu costat. Hagués pogut ser molt perillós tot això, però, per sort, em va fer cas.

Al Parlament, va ser un dels artífexs d’Eurovegas.
Era un repte d’unes dimensions enormement complicades per a mi, però molt interessant. No va acabar bé perquè en Sheldon Addelson té un model de negoci que a Europa no funciona. Una altra cosa és que, amb una sèrie de modificacions, un projecte com aquest podria haver estat un enorme generador de riquesa per al territori.

Acaba la seva vida política a la Diputació de Barcelona. Quins han estat els seus projectes per a la província?
A la Diputació vaig fer una cosa de la qual em sento, si ho puc dir, modestament molt orgullós. Allà es feien moltes coses d’accessibilitat, però cada departament feia la seva, sense comunicar-se entre ells. Vaig promoure la participació de la Diputació al Congrés Mundial de Turisme Socialment Responsable, per promocionar la institució i el turisme als municipis de la demarcació de Barcelona, en l’àmbit de l’accessibilitat. Tots els departaments hi van participar.

Aquest mes de juny va deixar la Diputació i la política. Què farà ara?
He creat una consultoria en accessibilitat. Ara estic fent accions en consultoria per a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) o l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Això, vol dir que, per exemple, als ferrocarrils es començarà a implantar un projecte d’intel·ligència artificial que permetrà l’autonomia de les persones cegues o amb dificultats visuals, persones grans, que parlen un idioma diferent... per poder-se moure amb autonomia, sense dependre d’un acompanyant.

I pel que fa a l’Autoritat del Transport Metropolità?
Estic treballant perquè la nova T-mobilitat sigui plenament accessible. Es fan totes les proves, des dels sons fins a tipus d’ubicació per a les persones amb dificultats matrius o la incorporació del sistema Braille.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (2)    No(0)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto