www.elllobregat.com
Montserrat Pérez-Portabella en una fotografia d'arxiu.
Ampliar
Montserrat Pérez-Portabella en una fotografia d'arxiu. (Foto: Cedida)

En la mort de Montserrat Pérez-Portabella: Generositat i coherència

jueves 03 de octubre de 2019, 23:21h
Una nombrosa colla de familiars i amics en vàrem reunir divendres 13 de setembre al Tanatori de Llançà per retre-li l’últim adéu a la Montse Pérez- Portabella, traspassada un parell de dies abans, després d’una llarga i greu malaltia que la tenia molt minvada de forces des de feia més de 8 anys.

Entre la gent que ens vam aplegar al comiat, a banda de les filles, els nets, els gendres i els germans, van estar presents una ingent representació dels veïns de Bellvitge on va residir durant més de 40 anys i un bon nombre de companys del món de la salut mental i de la lluita feminista que havien treballat amb la Montse des dels anys 70.

Psicòloga de professió, va formar part del primer equip de psicòlegs i psiquiatres que a mitjans anys 70 van posar en marxa a l’Hospitalet el Centre Mèdic Psicopedagògic: una institució encarregada de vetllar per la salut i la integració dels alumnes dels centres públics de la ciutat en les diferents etapes d’aprenentatge, en una iniciativa que va resultar modèlica i es va convertir en referència de l’atenció psicopedagògica escolar.

En aquest objectiu d’estudiar la realitat educativa per observar les potencialitats cognitives, socials i afectives dels alumnes, la Montse Pérez-Portabella, va efectuar un intens treball pedagògic que després va tenir una continuació natural en el Centre Infantil Juvenil Bellvitge,

inaugurat poc després, on va col·laborar durant anys. A banda d’aquesta dedicació en tasques assistencials i preventives, la Montse va participar a les aules d’Educació Especial de les escoles públiques del municipi per després passar a La Florida en tasques descentralitzades de salut mental infantil.

Quan es va obrir el CAID de l’Hospitalet (Centre d’Atenció i Informació a la Dona) la Montse Pérez-Portabella s’hi va incorporar com a psicòloga referent i cap al 2010 va formar part de l’equip de professionals que va redactar el Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a Catalunya. Abans havia participat com a co-autora en la redacció del llibre Conéixer l’infant i l’adolescent. Aportació a l’educació en el lleure, i va redactar un capítol del llibre Prevención de accidentes y primeros auxilios en la infància (1989). Va intervenir també en la redacció de múltiples treballs sobre infància, salut mental, i problemàtica de la dona, publicats en col·laboració amb altres professionals de l’Hospitalet i Baix Llobregat i va col·laborar activament en la lluita antifranquista, especialment a Bellvitge.

La Montse era de les que conreava a fons els vincles d’amistat amb els seus amics i amigues, de manera que quan va haver-se d’internar en un centre assistencial degut al seu estat de salut, als altres residents els cridava l’atenció la quantitat de gent que l’anava a veure, sobretot si es té en compte que la Montse va buscar un lloc que estigués a prop d’on residien les seves filles, a l’Alt Empordà. En un dels escrits de comiat que es van llegir a l’ofici fúnebre s’explicava el perquè: “quan, ja malalta, l’anàvem a veure a la Residència, escoltàvem de sota veu alguns comentaris de sorpresa: quants amics que la visiten. Quina sort que té, la Montse. Desconeixien l’autèntica realitat. Els que teníem sort érem nosaltres d’haver-la tingut com amiga”.

Això podria resumir el què era i representava la Montse pels que la van conèixer: un exemple de generositat, de coherència i de lucidesa.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (3)    No(0)

+
0 comentarios