www.elllobregat.com

25-N: Dia Mundial de la no-violència contra les dones

viernes 01 de noviembre de 2019, 09:00h
La maté porquè era mía. Aquesta frase dels anys 80-90 em ve al cap cada vegada que m’assabento que una dona ha mort a mans del marit, company, amic, conegut o desconegut, tant se val. Hem traspassat amb escreix el miler de dones assassinades per violència masclista des del 2008, i aquesta data és preocupant.

El maltractament a les dones es considera internacionalment com a problema social des de l’any 1995, a la Conferència de Beijing, i es va definir en el context de la violació dels Drets Humans i de la lluita per la igualtat entre homes i dones. També l’Assemblea General de les Nacions Unides, l’any 1999 va designar el 25 de novembre com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona. Ara bé, a totes les societats del món sempre hi ha hagut i hi haurà energúmens i persones que han menystingut la vida de les altres, però des de fa uns mesos aquesta circumstància comença a ser molt preocupant. Des de principi d’any i quan escric aquestes ratlles 46 dones i tres menors han mort a Espanya a mans de les seves parelles, pares, amics, estranys o violadors.

Un altre tema és la violència que s’utilitza per aconseguir el seu únic objectiu, “follar-se a la víctima”, sigui sols o en grup. Aquesta última modalitat sembla que s’ha posat de moda especialment a la sortida de grans esdeveniments d’oci. Ja no val el “no és no”, ara és “sí o sí” o et maten. Com si la vida de les dones no tingués cap valor. Les institucions i les associacions de dones han elaborat diversos protocols per ajudar a difondre aquesta xacra i no tinc clar si els mitjans de comunicació podrien fer quelcom més. Ara bé, potser l’efecte “altaveu” que ofereixen dóna idees als que són i seran potencialment assassins disposats a matar.

L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) des de l’any 2006 fa una anàlisi de l’impacte de les recomanacions sobre el tractament de la Violència Masclista als Mitjans de Comunicació. Una de les autocrítiques més freqüents per part del col·lectiu periodístic és que s’ha de fer una informació més àmplia, centrant-se, més enllà del fet, en el sí polític i social del problema.

El que caldria és difondre quines són les conseqüències penals pels assetjadors, agressors o assassins i també les penes que els hi poden caure. Potser aquesta seria una forma d’aïllar-los i evitar que reincideixin i també cal que quan joves i no tan joves se’n vagin de festa sàpiguen que si es passen amb l’alcohol i les drogues, després tot plegat pot tenir conseqüències irreversibles.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios