www.elllobregat.com
Les professores Montserrat Tomàs, Mariola Grande i Ascen Lamora, davant de la bassa i medi que reprodueix el Delta.
Les professores Montserrat Tomàs, Mariola Grande i Ascen Lamora, davant de la bassa i medi que reprodueix el Delta. (Foto: FJR)

Tres dècades d’amor a l’educació i la natura

Por Francisco J. Rodríguez
viernes 01 de noviembre de 2019, 09:00h
Un institut del Prat fa consciència ambiental des de fa 30 anys amb una miniatura del Delta. Una de les professores que fa servir ara aquest espai el va gaudir quan era alumna.

A vegades, les grans històries s’amaguen darrere les petites coses. Un humil espai en el jardí d’un institut del Prat n’és un exemple. Estem parlant de l’Institut Baldiri Guilera i de la seva reproducció del medi del Delta en miniatura. Una illa de tranquil·litat al bell mig del tràfec de la ciutat que durant gairebé tres dècades ha ensenyat els joves a prendre consciència de la importància i fragilitat del medi natural de la desembocadura del riu i també a posar en pràctica els coneixements adquirits a classe. Ens ho explica Montserrat Tomàs, professora ja jubilada que, amb la col·laboració de l’Ajuntament, va posar en marxa la iniciativa en un llunyà curs 92-93, quan la consciència pel medi ambient estava lluny de ser mainstream. Ho fa de la mà de les professores Ascen Lamora i Mariola Grande, del departament de Física i Química. La Mariola ensenya els seus alumnes amb l’ajut d’aquesta reproducció en miniatura del Delta, allà on precisament fa 20 anys va néixer la seva vocació de docent, quan era alumna i sentia atentament les explicacions de la Montserrat. “Tinc un sentiment proper amb la bassa, me l’estimo”, reconeix Mariola.

Un espai fràgil
Com s’ha dit, una bassa de 45 metres quadrats i 70 centímetres de fondaria envoltada de vegetació típica de la zona és la principal protagonista d’un projecte que va arrencar amb la voluntat que els joves “coneguessin la natura pròpia i sabessin que aquí hi ha uns espais naturals característics que s’han de protegir”, recorda Montserrat. I és que els diversos plans urbanístics i ampliacions de l’aeroport i el port han afectat irreversiblement el Delta. “Hem perdut molt bosc de ribera”, lamenta Ascen, que remarca que, així com la desembocadura del riu, l’ecosistema en miniatura del Baldiri Guilera “és un espai molt fràgil que necessita manteniment i s’hi ha d’estar a sobre”. De fet, Montserrat recorda com al principi era ella qui havia de baixar després de classe a regar.

Pionera i reconeguda
En el seu primer any, l’experiència va ser ben acollida pels alumnes. La configuració i consolidació de la bassa i la vegetació de ribera adjacent es va anar fent els anys posteriors, fins a convertir-se en una iniciativa ja no només pionera, sinó també replicada a uns altres centres educatius i reconeguda en l’àmbit estatal i europeu.

El vessant pràctic que aporta aquest espai el fa especial per als estudiants que, com Mariola, se l’acaben sentint seu. “Els alumnes han de sentir allò que estan estudiant com a proper, perquè és quan ho integren”, assevera Mariola, que és el viu exemple d’això. A més, obren la porta a noves maneres de transmetre coneixement, com el treball per projectes, “que fan que l’alumne sigui el protagonista”, quelcom innovador aleshores. En aquest espai, de fet, es fan projectes relacionats amb el programa municipal IntersECCions per vincular cultura i educació.

La directora del centre, Marta Mañes, ens mostra la bassa i l’ecosistema en miniatura, un oasi enmig del ciment, i l’hortet que hi ha al costat i que es va habilitar amb posterioritat. Aquest 2019 ha estat un any molt especial per a l’institut, ja que ha assolit mig segle de vida. “Ho hem celebrat moltíssim”, assegura Mañes, que destaca que al llarg de l’any s’han portat a terme activitats “molt emotives”, en les quals han participat molts exalumnes i exprofessors. La trobada del maig, va servir per fer xerrades, taules rodones i recordar les experiències viscudes al centre. I el setembre, l’escola també va ser l’encarregada de fer el pregó de la Festa Major. No debades, dels 59 docents de l’institut, 10 són exalumnes. Entre ells Mariola, que emfatitza que de la seva època recorda “uns professors molt professionals i amb molta vocació”. Ho diu emocionada, i ho reconeix. “Ens emocionem!”, respon Montserrat, una de les responsables, juntament amb Ascen, d’aquestes vocacions construïdes al Baldiri.

Però això no para. I és que un alumne ja va dir a Mariola, fa pocs anys, que volia ser docent per anar a fer classe al Baldiri Guilera amb ella. “Això impacta!”, reconeix Mariola. La roda no s’atura.

A la recerca d’un tresor del passat

Fa 25 anys la direcció de l’Institut Baldiri Guilera i un grup d’alumnes i professors van ser els dipositaris d’una càpsula del temps que van enterrar al centre educatiu. Amb motiu del 50è aniversari van decidir desenterrar-la. Però ningú no en va deixar la localització exacta. Un cop havien foradat mig pati, bromeja la directora Marta Mañes, van cridar els quatre exalumnes que es van encarregar de colgar la càpsula.

Després de delimitar un espai del pati, i fer servir detectors de metalls, van trobar la càpsula del temps. Malauradament, l’aigua hi havia entrat i havia fet malbé els documents. Es tractaven de llistes d’alumnes i professors, edicions d’un periòdic que feien els alumnes aleshores, una cinta de vídeo, pessetes, pins i medalles. Ara, aprofitant els 50 anys, n’han enterrat una de nova, però aquesta vegada en un recipient ben segellat i un pen drive en comptes de papers. “Esperem que ens convidin a desenterrar-la d’aquí a 25 anys”, desitja Mañes.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (1)    No(0)

+
0 comentarios