Ulleres violetes per governar els municipis de la comarca

Per primera vegada en la història, el percentatge de regidores electes al Baix Llobregat ha superat el 40%. I ho fa amb escreix, assolint un destacable 46,5%, davant d’un 53,5% d’homes. Destaquen, en aquest sentit, Collbató i el Papiol, que mostren una xifra percentual del 63,5% de regidores, el que es tradueix en set d’un global d’11. Per nombres absoluts, és Viladecans on més regidores hi ha, amb 15 sobre 25 representants. De totes maneres, aquesta paritat no es tradueix en més dones governant. Si bé el Baix Llobregat és una de les comarques amb més alcaldesses, un terç en concret, encara som “lluny de la paritat”, assevera Vicky Castellanos, consellera de Dones del Baix. Hem parlat amb algunes d’elles per esclarir-ne els motius i preguntar-les sobre què poden aportar els lideratges polítics femenins.

“Política i societat sortiran guanyant com més dones ocupin llocs de responsabilitat”, defensa Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà, que avisa que no és possible que hi hagi “bona política sense comptar amb la meitat de la població”. En general, les que han estat aquí entrevistades coincideixen a opinar que s’ha avançat molt en aquest àmbit. Sense anar més lluny, tots els municipis del Baix Llobregat tenen regidoria de polítiques d’igualtat, mentre que 13 de 30 compten amb Consell Municipal de Dones.

La batllessa de l’Hospitalet, Núria Marín, celebra que a poc a poc el “sostre de vidre” que impedeix moltes dones arribar a llocs de responsabilitat “està cada cop més superat”. Tanmateix, els esforços per assolir aquesta meta han estat titànics. “Anys enrere, les dones que volien dedicar-se a la política havien d’assumir uns rols que s’associaven típicament al gènere masculí, com la duresa o la inflexibilitat”, recorda Marín, que tot i que és alcaldessa des del 2008, fa més de 25 que té responsabilitats polítiques al consistori i en pot donar testimoni. “Avui, la majoria de dones que ens dediquem a la política ho fem des d’una perspectiva de gènere, sense adoptar imatges o rols que no ens corresponen”, assegura. Pìlar Díaz, alcaldessa d'Esplugues, reflexiona sobre el fet que la gestió municipal "s'enriqueix molt amb perfils i sensibilitats diferents".

Doble esforç per adquirir autoritat
De tota manera, els estereotips de la dona tova que no pot agafar les regnes d’una ciutat segueixen ben vius. Així ho testimonia María Miranda, alcaldessa de Castelldefels, que sosté que les dones han de fer “un doble esforç per adquirir l’autoritat que els hi correspon al càrrec que ocupen”. I posa un exemple que entén tothom. “Quan un home és alcalde, ningú no dubta de la seva preparació i capacitat per exercir les seves responsabilitats”.

De fet, aquesta necessitat de fer-se respectar el doble que un home és l’avantsala a possibles situacions vexatòries en el dia a dia. Qui explica una experiència desagradable en aquest sentit és l’alcaldessa de Sant Feliu, Lídia Muñoz, que el passat mandat va patir un menyspreu per part d’un regidor del Ple que, “davant una discrepància política”, recorda Muñoz, “va fer un comentari de desdeny” cap a ella i cap a una altra companya de govern. “El pitjor és que el masclisme està tan arrelat que encara es va ofendre més perquè li vaig dir masclista”, lamenta.

Díaz, per la seva banda, posa el focus en les descripcions a la premsa sobre la indumentària de les polítiques i no dels polítics. A més, narra una experiència amb un president d'una entitat d'Esplugues, que diu que va penjar dues fotos d'ella per intentar ridiculitzar-la: en una sortia ella poc després de donar a llum, mentre que la segona era temps després. "Les polítiques no hem de ser jutjades per la nostra imatge, perquè la nostra funció és una altra", afirma.

Deixar el masclisme per a una vida “més plena”
Precisament el titolet que encapçala aquest punt és un dels consells que dóna Eva Martínez, alcaldessa de Vallirana i presidenta del Consell Comarcal, als masclistes que, a més, en fan gala. No obstant això, les alcaldesses consideren, en general, que el masclisme oprimeix també l’home. “És una xacra social que ha afectat els homes que no compleixen amb les actituds i conductes pròpies del sistema patriarcal”, considera Miranda.

“El masclisme l’oprimeix perquè el limita i el condiciona injustificadament”, defineix Sánchez, mentre que Muñoz recorda que als homes “els inculquen que han de ser els proveïdors del sou de la família i els eduquen per amagar els seus sentiments i per exercir la violència”, defensa la batllessa de la capital. Un model de masculinitat, afegeix, que té “efectes gravíssims” per a tots. Per tot plegat, les alcaldesses advoquen per la necessitat d’aliar-se amb els homes per avançar cap a un paradigma d’igualtat. Muñoz, en aquest sentit, defensa que els homes “poden ser feministes”, mentre que Marín apuja l’aposta i diu que és necessari que siguin feministes.

Quotes “necessàries”
Una eina per avançar en la paritat són les quotes. No estan exemptes de polèmica, i molts -i moltes- les han criticat per obviar criteris de solvència i preparació en favor del sexe de la persona aspirant a ocupar una plaça determinada. Sigui com sigui, les alcaldesses consultades en aquest reportatge estan d’acord amb la seva aplicació. “Són necessàries”, expressa Muñoz, que destaca com el sector públic “s’està posant al dia”, en detriment del privat, “que deixa moltíssim que desitjar”. Martínez, per la seva banda, defensa les quotes “per canviar la realitat de la infrarepresentació femenina en molts àmbits”. Marín, al seu torn, les defensa com un “mal menor” al qual s’ha de recórrer fins que no s’aconsegueixi la igualtat total. En aquesta línia es mou Díaz, que voldria arribar a un horitzó en el qual "homes i dones homes treballin en les mateixes condicions per assolir la mateixa meta".

Una altra qüestió delicada és la conciliació familiar. Preguntades sobre aquesta mesura, les alcaldesses reconeixen alguna dificultat. Marín és crítica al respecte, i assegura que preguntar una dona per la conciliació familiar “amaga un cert regust de micromasclisme”, ja que, segons diu, “no se sol formular als entrevistats si són homes”. Especialment punyent és el testimoni de Miranda, que reconeix les limitacions a la vida familiar del càrrec d’alcaldessa. “Vaig a finals esportives de molta gent i, en canvi, no puc estar en les dels meus fills”, lamenta.

Visions femenines que poden aportar noves visions a la política, un terreny que gasta molta testosterona. En aquest sentit, Castellanos remarca que el lideratge masculí ha estat “tradicionalment autocràtic” i que ha demostrat les seves carències els últims anys, davant d’un savoir faire femení més “empàtic i transversal”.

“Les feministes acostumem a parlar de les ulleres violeta”, afegeix Muñoz, que aporten “una mirada que el poder necessita amb urgència”.