www.elllobregat.com
Àngela Jové o la cultura com a eina d’incidència política

Àngela Jové o la cultura com a eina d’incidència política

Por Irene Andrés

viernes 06 de diciembre de 2019, 09:00h
L’actriu pratenca repassa amb El Llobregat una intensa carrera a sobre dels escenaris. Darrerament ha interpretat l’obra de teatre ‘Tancats’ davant dels presos, a Lledoners.

“Els actors que som progressistes sempre estem al peu del canó”. Són les paraules de la pratenca Àngela Jové que descriuen perfectament la difuminada línia que separa i alhora entrellaça la cultura i la política. Encara més accentuat en aquest precís moment, tant de la seva carrera com de la seva vida.

L’actriu del Prat, amb una gran carrera artística a la seva esquena que compta amb més de 34 obres teatrals, sis pel·lícules, sis sèries televisives, dos premis i fins i tot un llibre de poesia, pot afirmar haver tingut la gran sort de viure el seu somni, viure de ser actriu de teatre i ser reconeguda per la professió.

Tot i que la seva “passió és el teatre i no pas la política”, costa desvincular-la d’aquests paràmetres en sentir-la parlar d’actualitat i sobretot de Catalunya. De fet, més enllà de la participació a nivell individual en tota mena de manifestacions, ha intentat portar a terme el seu projecte ideològic en l’àmbit local sent número tres de la llista Junts pel Prat en les darreres municipals.

La llista pretenia aglutinar el vot independentista formant una candidatura única, però la manca d’acord amb ERC i la CUP va donar com a resultat una llista formada “en més del 50% per persones independents”, com la mateixa Jové. I va ser justament aquesta “filosofia transversal i oberta” del cap de llista Gerard Valverde, segons defineix Jové, que la va “seduir” per formar-ne part.

Creien fermament en un canvi de paradigma que afectés no només l’àmbit local, sinó també l’autonòmic. Finalment, però, els resultats van solidificar la teoria de l’Ángela que creu que per qüestions partidistes es va diluir el vot i es va perdre representació a l’Ajuntament tant de Junts com de la CUP.

Un altaveu a escena
En cap cas, però, persegueix dedicar-se a la política de manera professional. Malgrat això, sí que creu que l’altaveu que atorga estar a sobre de l’escenari s’ha de fer servir per ser “capdavanters” en la defensa de causes justes. Així doncs, va ser una de les impulsores a portar el seu darrer espectacle a la presó de Lledoners.

Membre activa del grup ‘Teatre per la república’, afirma que si a través del teatre pot “aportar alguna cosa”, que ho farà, com per exemple reivindicar la situació dels presos que tant ella com tota la companyia considera injusta “encara que (alguns) votin diferent”.

Explica que va ser una gran experiència i que té la “idea de voler anar més endavant”. “A més tinc molt d’interès, perquè sóc dona potser, en anar a les presons on hi són la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i Dolors Bassa. Si no hi puc anar amb els companys doncs hi aniré jo sola fent una altra cosa”, diu.

Aquesta iniciativa també va permetre tots els actors i membres de l’equip tenir unes paraules amb els presos Rull, Romeva, Forn, Turull, Cuixart, Sánchez i Junqueras que, el mes d’agost, encara no coneixien la seva sentència i van voler enviar-los un missatge de gratitud, però també contra el “conformisme” a la lluita al carrer.

‘Tancats’ va ser presentada en aquella sala del centre penitenciari pel seu director, Oscar Molina, fent al·lusió, com no podia ser d’una altra manera, al seu títol. “Curiosament, es titula ‘Tancats’ perquè els personatges estan tancats físicament a dins d’un ascensor però, també, a que són tancats de ment”.

L’obra, escrita per Gal Soler i dirigida per Oscar Molina, ha estat un èxit de públic, prorrogada dues vegades i ben acollida per la crítica. A més, ha demostrat poder resoldre tota classe de problemes tècnics com els que van patir a la presó, ja que l’ordinador de la sala no podia reproduir la gravació dels efectes especials. Així doncs, el director va haver de fer els efectes amb la seva veu i un micròfon en viu i en directe.

Un èxit més a sumar a una carrera que l’Àngela repassa sentint-se afortunada pels papers que li ha tocat representar, orgullosa dels resultats del seu treball, il·lusionada per l’acollida del públic i la professió, melancòlica per no haver-ho pogut compartir amb els seus pares, ja que “el verí del teatre el portava a la sang per la meva mare”, però molt satisfeta d’haver viscut i de viure de la seva passió, el teatre.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios