L’any 2019 arriba a la seva fi i cal enfrontar-se al balanç de l’any que deixem enrere. Malgrat ser a meitat de temporada, el canvi d’any -i de dècada- sempre és un moment per veure què funciona i què no. Famosa i il·lustrativa és aquella frase de ‘no es menjarà els torrons a la banqueta’, referida a tècnics que estan a la corda fluixa.
Començant pel futbol, els dos equips de la comarca que juguen a Segona B, el Cornellà i el Prat, viuen moments diferents. Mentre que els pratencs no acaben d’enlairar-se en la classificació, els cornellanencs semblen instal·lats a la part mitjana de la classificació. Si baixem una mica, al grup català de Tercera, veurem que el lidera un Hospi que està sent intractable aquesta temporada i que aspira a tornar al seu hàbitat natural de la Segona B. A més, els de Xavi Molist s’han classificat per jugar la final de la Copa Catalana absoluta, que disputaran contra el Llagostera previsiblement a la primavera, ja que des de la federació encara no han donat dates concretes. Els riberencs van eliminar als penals el Badalona a la semifinal, en un agònic 5 a 4 a la tanda, després d’haver igualat un 0 a 2 advers.
L’alegria dels riberencs contrasta amb la desfeta de l’AE Prat a l’altra semifinal de la Copa de Catalunya absoluta, a on va caure eliminat pel Llagostera per 2 a 1. Els potablava, que a Segona B són a la zona perillosa de la classificació, hauran de refer-se d’aquesta derrota i centrar tots els seus esforços en remuntar a la lliga. A Tercera, acompanyant l’Hospi, el Santfeliuenc i el Castelldefels no aixequen cap i acaben l’any allunyats de la part noble de la classificació. Ja a Primera catalana, l’històric Gavà pugna per aconseguir una de les dues places que donen accés a pujar, conjuntament amb els seus veïns del Santboià, l’Atlètic Sant Just i el Martorell, que van forts aquesta temporada i encaren la segona part de l’any amb bones expectatives. Per contra, Can Vidalet i Vista Alegre de Castelldefels, al mateix grup de Primera, finalitzen l’any a la baixa, conjuntament amb el Sant Ildefons, que no aixeca cap.
Minoritaris... però referents
Si una cosa té el Baix és que és territori d’esports que, tot i ser minoritaris en l’àmbit estatal, aquí són capdavanters. És el cas del Beisbol. A la comarca comptem amb equips potents com el Viladecans i el Sant Boi, que acabaran l’any ocupant la part mitja de la classificació de Divisió d’Honor estatal.
A Divisió d’Honor de Softbol trobem aquests dos mateixos equips més el Projecte Gavà. Les noies del softbol, cuirosament, estan fent una temporada molt similar a la dels absoluts masculins, atès que habiten la part mitja-baixa de la classificació.
Parlant del bàsquet, els dos nostres principals representants, el CB Prat i el CB L’Hospitalet, lluiten per l’ascens a LEB Or. De moment, els pratencs estan més amunt que l’Hospi, tot i que no es pot descartar res amb mitja temporada pel davant. El Prat, després del seu intent d’assalt a l’ACB, ha de recuperar el camí perdut les dues últimes temporades.
Seguint amb el rugby, la Santboiana, el nostre únic equip en una primera divisió estatal i club degà a l’estat, habita la part central de Divisió d’Honor a només dues victòries dels primers a la taula.
I pel que fa a l’handbol, els quatre representants baixllobregatins en Primera estatal, l’Handbol Esplugues, el CH Sant Esteve, l’Handbol Sant Vicenç i l’Handbol Sant Joan Despí, viuen moments desiguals, amb el bon paper dels espluguins, que acaben 2019 a la zona noble de la taula, i les dificultats dels altres tres clubs, que no acaben d’enlairar-se i segueixen a la part baixa. III