www.elllobregat.com
Debats filosòfics: llibertat o fe?
Ampliar

Debats filosòfics: llibertat o fe?

viernes 03 de enero de 2020, 11:03h
La figura de Martí Luter ocupa l’última trobada de l’any d’aquest cicle.
La dura polémica entre el lliure albir, que defensava Erasme de Rotterdam (1466-1536), i el serf albir, del que n’era partidari Martí Luter (1483-1546), ha estat un dels motius per debatre sobre la llibertat i la fe. L’escenari, principis del s.XVI, no pot ser més atractiu: una cruïlla on apareixen diversos fenòmens que determinaran el rumb de la modernitat. Una figura cabdal en aquests esdeveniments és Luter, personatge amb clarobscurs, però decisiu en els moments en què s’entrelluca un nou horitzó per la religió i la cultura, amb totes les implicacions polítiques i econòmiques que comportarà.
Hem il·luminat el nostre debat, a l’Ateneu Santfeliuenc, amb el llibre d’Antoni Gelonch, Luter. Buscant la veritat, va canviar la història. Gelonch ha fet estudis de Dret i de Farmàcia a les universitats de Barcelona, Grenoble i Harvard. Apassionat de l’art i de la reflexió sobre el fet artístic, és director de la Col·lecció Gelonch Viladegut, especialitzada en gravats.
El seu llibre és un extraordinari relat -no és una biografia- amb una exhaustiva anàlisi de la figura de Luter, des de tots els aspectes: històric, religiós, filosòfic, psicològic, als quals podem accedir, malgrat l’abundància de fonts i dades, sense ser aclaparats, gràcies a un llenguatge i un estil fàcils i assequibles, però sense perdre rigor i precisió.
El vessant filosòfic ha estat a càrrec d’en Ramon Alcoberro, Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Diplomat en Teologia per l’Institut de Teologia de Barcelona. Alcoberro ha començat emmarcant la figura de Luter dins d’un context geopolític i cultural, enmig dels inicis de la construcció de l’Europa moderna, i lamentant el profund desconeixement del fet protestant, car Luter és una de les arrels fonamentals d’Europa. Ha fet, però, una distinció entre l’Europa mediterrània, hereva de Roma, del seu imperi i de la seva cultura, i la idea actual d’Europa, “constructe polític” auspiciat per França i Alemanya; entre l’Europa del blat, l’oli i la vinya, on es beu vi, i l’Europa del panís i el greix, on es beu cervesa. Trascendental, diu Alcoberro, és la idea luterana de la Sola Escriptura, que privava al clergat del monopoli de la interpretació de les Escriptures, en favor del lliure examen de qualsevol creient; i, en l’aspecte ètic, va atorgar una rígida moral, portada a l’extrem en el cas del calvinisme, que no admetia frivolitats amb els deutes, la culpa o la fidelitat a la paraula donada.
Gelonch ens presenta Luter com a figura central d’una triple revolució:
a) la revolució tecnològica, “basada en l’aparició i en la utilització de la impremta i del gravat”. La impremta de Gutenberg (1455) “va contribuir al desenvolupament de l’individualisme, del racionalisme i de la investigació científica, entre altres. Amb la impremta es trenca el monopoli de la reproducció de textos per l’Església, apareix la figura de l’autor i la indústria de la impremta. Aquest fet va originar una societat nova basada en l’alfabetització”. En el llenguatge del nostre temps, podríem dir que va ser un invent tan revolucionari com l’aparició d’internet.
b) la revolució teològica: “arribats a les acaballes de l’Edat Mitjana, hi havia en alguns sectors de la societat europea un profund malestar contra certes pràctiques que exercia l’Església catòlica. Als segles XIV i XV havien aparegut molts moviments que aspiraven a reformar l’Església perquè pogués retornar a un tipus de vida semblant al de les primeres comunitats cristianes”. Una Reforma ben acollida per la noblesa alemanya, en quant afavoria la secularització dels béns eclesiàstics, i per a la burgesia, perquè canviava la percepció del treball i dels negocis.
c) la revolució de l’espai i del paper dels homes. El món s’havia fet gran amb el descobriment de les Índies. L’home cada vegada se situava més en el centre de la creació, i l’humanisme, amb el retorn als clàssics, ho refermava.
Com diu Gelonch, “Luter no és un bolet, que apareix aïlladament, ve d’una llarga tradició de retorn a la pobresa evangèlica”. Dins de la pròpia Església ja havien aparegut indicis de reforma (observança) en els ordes mendicants: franciscans i dominics; també entre els agustins i carmelites, i amb l’aparició de la devotio moderna, inspiradora de comunitats no monàstiques entre els laics, per a les obres de caritat. Altres moviments van ser considerats herètics i perseguits per la Inquisició, com els hussites, els lolards o wyclifistes i els valdesos.
La impremta
Luter considerava la imprenta com un regal de Déu, i veritablement va ser un regal que va possibilitar l’accés a l’alfabetització i la cultura a una part important de la població. Luter va fixar la llengua alemanya, unificant l’alt i el baix alemany, i va comminar les autoritats per obrir noves escoles -l’any 1550 només un 17% sabia llegir i escriure-.
D’altra banda, des del primer moment va deixar clar el seu posicionament a favor de les autoritats, especialment en el sagnant cas de la Guerra dels Camperols, tot publicant un duríssim pamflet: Contra les bandes de lladres i assassins dels camperols, la repressió dels quals va costar més de 100.000 morts. Clarobscurs d’un protagonista de la història.
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (5)    No(0)

+
0 comentarios