Una dècada clau: el desenvolupament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a la comarca

Disset metes globals per a donar-li la volta al món. A la pobresa, a les desigualtats, a la contaminació que amenaça de destruir el planeta, a les injustícies i a la fam. Es tracta dels 17
Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que els líders mundials van aprovar el setembre del 2015 a l’ONU per assolir-los el 2030. Han passat més de quatre
anys des de llavors, i a El Llobregat hem volgut donar un cop d’ull al seu compliment i implementació a la nostra comarca.

Els objectius que es detallen a continuació responen a problemàtiques globals, a vegades molt generalistes, per la qual cosa baixar-los a terra i al nostre dia a dia és complicat a vegades. Al Baix Llobregat i l’Hospitalet no hi ha fams com en algunes parts del planeta, però si que hi ha milers de persones en risc d’exclusió social que no poden garantir tres menjars als seus fills. Aquest fet és el que fa que els 17 ODS siguin intemporals i aplicables a tots els països del món, en menor o major mesura.

La nostra voluntat en aquesta edició és presentar un estat de la qüestió de les 17 metes marcades el setembre del 2015 per salvar el món. Un estat de la qüestió al Baix Llobregat i l’Hospitalet, és a dir, quins projectes en la línia de cadascun dels objectius s’estan duent a terme actualment sobre el territori.

A continuació presentem algunes d’aquestes iniciatives, distribuïdes segons l’objectiu, amb tot un resum dels 17 reportatges temàtiques que ofereix la nova edició de l’Anuari, la corresponent al 2020, que està disponible a elllobregat.com a partir del 7 de gener. Allà, a més, cada text va acompanyat d’un article d’opinió d’algun expert comarcal en cadascuna de les matèries que dóna una visió més tècnica dels projectes que s’estan implementant en el territori.

Els ODS representen l’acord més important pres pels països de tot el món des de la Declaració dels Drets Humans del 1948, després de la barbàrie de la Segona Guerra Mundial. Ara la situació és una altra, i són necessàries polítiques que ajudin a pal·liar cadascuna de les problemàtiques que presenten els ODS. A més, és necessari fer visibles aquests objectius a una dècada, generalment desconeguts per al gran públic.

I és que no es podrà avançar en la consecució de tots ells si cadascú de nosaltres no posa el seu granet de sorra per aconseguir-lo, administracions i ciutadania. En el fons es necessiten acords globals, tot i que les petites accions també hi compten. Sigui com sigui, a continuació es presenten diferents iniciatives que s’estan duent a terme a la comarca per fer d’aquest món un lloc més just. I habitable.

Càritas Sant Feliu atén més de 5.000 llars de la diòcesi

Càritas Diocesana de Sant Feliu va atendre el 2018 -l’últim any sobre el qual hi ha xifres- un total de 14.000 persones, que pertanyen a unes 5.000 llars de la diòcesi -bona part de la qual correspon al Baix, exceptuant Cornellà i l’Hospitalet-. L’ajuda de Càritas les ajuda a tirar endavant. La meitat d’aquestes són agrupacions familiars amb fills.

Comarca solidària: el cas de Cornellà i Sant Andreu

A banda del mediàtic Gran Recapte dels Aliments, que generalment se celebra a Catalunya a finals del novembre, al Baix hi ha experiència i organització pel que fa a la recollida i donació d’aliments a les famílies amb dificultats. En aquest sentit, destaca la Botiga Solidària de Cornellà i el Banc d’Aliments de Sant Andreu de la Barca.

L’Hospital de Bellvitge, capdavanter contra el tabac

A la comarca trobem el centre català capdavanter en la lluita contra el tabaquisme. Es tracta de l’Hospital de Bellvitge, referent en tractaments per deixar de fumar, un vici que malgrat les restriccions no deixa de créixer en adeptes. En aquest sentit, Bellvitge atén 400 fumadors cada any, dels quals un 60% aconsegueix deixar el tabac.

El Prat vincula educació i cultura amb l’Interseccions

L’Ajuntament del Prat impulsa des del 2016 un projecte que vol col·locar l’educació i la cultura com a eixos estratègics de ciutat i motors de transformació social. Es tracta de la iniciativa Interseccions, que vincula dos àmbits estretament relacionats, però amb barreres que han impedit tradicionalment que hi hagués més sinergies.

El Baix, una comarca amb forta tradició feminista

El Baix Llobregat és una comarca pionera en la lluita per la igualtat entre homes i dones. Des del 2002 celebra el Congrés de les Dones, on es debaten qüestions de gènere i es pacta un full de ruta per avançar cap a la igualtat. D’aquí va néixer, el 2006, el Consell de les Dones, òrgan també pioner format per representants de tots els consistoris.

El Llobregat, un riu amb aigües d’anada i de tornada

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha portat a terme en els últims mesos aportacions d’aigua des de la depuradora del Prat fins a Molins de Rei. D’aquesta manera, es busca que la meitat del cabdal del riu des de Molins fins a la desembocadura sigui aigua regenerada de la depuradora, una instal·lació capaç de tractar 420 milions de litres d’aigua diaris.

Transició energètica a Viladecans amb Vilawatt

Viladecans ha creat una empresa energètica local, Vilawatt, a proposta del consistori i finançada, en part, per Urban Innovate Actions (UIA). El projecte va començar com una iniciativa presentada al programa UIA de la UE. És la primera empresa pública de transició energètica de Catalunya que començarà a operar, en concret aquest 2020.

InserDona: projecte de comarca per la inserció

CCOO i UGT, conjuntament amb la patronal AEBALL i l’Ajuntament de l’Hospitalet han portat a terme el programa InserDona, una iniciativa que vol donar resposta a les dones d’entre 30 i 45 anys a l’hora de sostenir les seves carreres professionals en el mercat laboral ordinari. L’any passat van atendre un total de 66 a l’Hospitalet.

SEAT, l’empresa amb més robots d’Espanya

La companyia amb seu a Martorell és la que més robots d’Espanya té, a la seva factoria. De fet, la indústria de l’automòbil és un exemple de robotització i canvi cap a un paradigma d’electrificació i menys contaminació. En aquest sentit, SEAT aposta per una mobilitat de car sharing. Així queda palès amb la recent adquisició de Respiro.

Fundació El Llindar, una segona oportunitat.

La Fundació El Llindar ajuda joves a tenir una segona oportunitat, mitjançant la formació alternada amb la feina. La voluntat de l’entitat és “oferir un espai educatiu que permeti trencar amb la successió de fracassos de joves i adolescents que són exclosos del sistema educatiu i social”. Té la seu a Cornellà i projectes a diverses ciutats.

El Tram creix al Baix, malgrat la unió truncada a Barcelona

En els últims mesos s’han desencallat projectes urbanístics necessaris per ampliar la xarxa de transport i fer més habitables les ciutats de la comarca. En aquest sentit, el Trambaix està en procés d’expansió per la comarca, després que la campanya electoral de les municipals fer descarrilar la unió dels tramvies del Baix i del Besòs per Barcelona.

Roba Amiga, bon exemple d’economia circular

Hi ha un emergent mercat d’empreses d’inserció social que donen ocupació a partir de la recollida selectiva de roba, ja que els residus tèxtils s’han multiplicat amb la moda low cost. La roba usada mai s’ha de llençar a les escombraries, s’ha d’entregar a Càritas o al programa Roba Amiga de Solidança, amb plantes a Sant Just Desvern i Sant Esteve Sesrovires.

Barcelona i els seus voltants es blinden de la contaminació

Des de l’1 de gener està en marxa la Zona de Baixes Emissions (ZBE), una iniciativa que tanca l’àmbit de les Rondes de Barcelona als cotxes més antics i contaminants que no disposin de l’etiqueta ambiental de la Direcció General de Trànsit (DGT). Es beneficiaran d’aquesta mesura municipis com l’Hospitalet, Cornellà o Esplugues.

CRAM, els rescatadors d’animals del Prat

Al Prat hi ha la Fundació CRAM, una entitat que porta a terme una important tasca de recuperació i rehabilitació de fauna marina. A l’octubre, per exemple, van localitzar i transportar al seu centre del Prat una desena de cries de tortuga babaues que acabaven de néixer. La fundació és un referent en l’estudi i la protecció d’espècies marines.

La metròpoli blinda el Parc Natural de Collserola

L’abril del 2019 el Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va aprovar provisionalment el nou Pla de Protecció de l’espai, que vol blindarne la protecció i regular les activitats que s’hi fan. Collserola, un dels pulmons verds de la comarca i de la metròpolis, va ser finalment declarat Parc Natural el 2010.

Gavà millorarà la gestió amb Intel·ligència Artificial

Gavà ha començat a treballar el Gavius, un assistent virtual basat en la Intel· ligència Artificial, amb l’objectiu de connectar els veïns amb les ajudes municipals. L’aplicació estarà disponible el 2022 i identificarà els usuaris mitjançant dades biomètriques, requisit necessari per poder sol·licitar i gestionar les ajudes municipals a l’instant.

El Parc Agrari, exemple d’aliança intermunicipal

La coordinació entre administracions serviria per tirar endavant d’una manera més òptima molts dels objectius fins ara descrits. I al Baix Llobregat en coneixem la fórmula, que es concreta en el Parc Agrari, un intent de preservar el rebost de l’àrea metropolitana, ubicat a molts municipis que col·laboren per un bé per a tots.