www.elllobregat.com
Balmón: “No abandonarem el compromís social malgrat que els números diguin que hem deixat una crisi”
Ampliar

Balmón: “No abandonarem el compromís social malgrat que els números diguin que hem deixat una crisi”

jueves 30 de enero de 2020, 09:00h
Entrevistem a Antonio Balmón, alcalde de Cornellà, per parlar de les promeses per aquest mandat que acaba de començar.
Quines són les principals qüestions i desafiaments del municipi que caldrà abordar en aquest mandat?
En primer lloc, aconseguir mantenir el que tenim, consolidar tots aquells equipaments i serveis que han fet de Cornellà la ciutat que és avui, un esforç que ha durat dècades, ningú no ha regalat mai res a aquesta ciutat, i esforç que també ha requerit una planificació molt meditada per part de l’Ajuntament.
Portem anys, a més, en què la incertesa política ha conduït a la pròrroga contínua de pressupostos per part de les administracions estatal i catalana. Això significa que hem de seguir confiant en la nostra pròpia capacitat tècnica i financera, problema que no és nou, però que ens fa abordar cada pressupost amb molta prudència, i apostant per la solidesa.
Per això, en el capítol d’inversions, el principal desafiament és poder seguir creixent, donant forma als projectes Cornellà Natura, per fer més verda, sostenible i amable la nostra ciutat, els nostres carrers, i Cornellà Humana, a nivell social, posar en valor tot allò que la ciutadania també aporta en l’àmbit de la cultura, el coneixement, l’educació, els valors o la solidaritat.
Finalment, tornaré a dir el mateix que al principi de l’últim mandat: no abandonarem el nostre compromís social. Els números poden dir que hem deixat una crisi enrere, i poden dir que potser s’acosta una altra. Però la realitat no està en els números, els ajuntaments coneixem aquesta realitat quan ve a les nostres oficines, quan ens la trobem al carrer, o quan busquem darrere les façanes on viuen moltes famílies que ens garanteixen que no hi ha res resolt.Treballarem per aconseguir una ciutat més justa i igualitària, intentant que ningú no es quedi enrere. I aquest és un gran desafiament per a Cornellà.

Ens podria concretar tres objectius que es marca l’equip de govern per portar a terme els pròxims quatre anys?
Seguir avançant, en primer lloc, en el Cornellà Natura, un projecte a deu anys vista que considerem que es podrà completar el 2026. A través d’ell, tenim l’objectiu de transformar la ciutat i el seu espai públic per fer una ciutat més verda, amb la natura com a element vertebrador i cohesionador dels barris, tot i la nostra realitat urbana. Aquest esforç de portar una ciutat de construcció densa com és Cornellà a un futur més verd, ha rebut, entre altres, el reconeixement de la Comissió Europea amb el premi Green Leaf 2019.
En segon terme, hem d’insistir en el manteniment de la ciutat, tant el seu aspecte extern, els carrers, parcs, places, l’espai comú, com aquells equipaments que he mencionat abans, totes aquelles realitats que han fet possible dibuixar la ciutat actual. Tenir un entorn cuidat, ordenat, contribueix també a la tranquil·litat i a la seguretat que es percep al carrer i, de retruc, en la sensació de benestar general de tota la ciutadania.
Aquí, no podem estar sols: per a aconseguir-ho, és necessari articular una defensa conjunta dels interessos públics, defensant la cohesió social i garantint l’habitabilitat dels espais urbans.
I en tercer lloc, crec que cal consolidar la línia de treball que hem dut a terme en el marc del projecte Cornellà Humana, en l’àmbit social i cultural. Ben aviat es completaran dues noves biblioteques als barris de Fontsanta-Fatjó i Almeda per descentralitzar aquest servei i les activitats de foment de la lectura que hi van relacionades. I tenim projectes per a portar l’Escola de Música a Can Bagaria, entre d’altres, per als pròxims anys.

Quina és la gran actuació o projecte a llarg termini que necessita el municipi, encara que no s’assoleixi en aquest mandat?
Hem començat a donar a forma a un projecte centrat en les persones, en essència millorar la seva qualitat de vida, per reforçar el sentiment de pertinença i d’orgull de viure en aquest ciutat.
D’entrada, aquesta ciutat treballa per reconèixer l’esforç diari que fan moltes persones pels altres, les aportacions de tota aquesta gent en l’acció cultural per part d’entitats i de grups ciutadans, en el món educatiu, en el tercer sector... Per aquest camí és per on Cornellà Humana planteja que és necessari capitalitzar totes aquestes realitats que es mouen a la ciutat, a la vista o sota la superfície, de tot el que ja aporten les persones, i posar-lo en valor, fer-lo visible a tothom.
Però Cornellà té la capacitat de créixer i de progressar a través dels valors cívics i del seu capital humà, a través dels espais de diàleg, de protegir el benefici del silenci, de posar en marxa una agenda contra la solitud... D’alguna manera, es tracta d’estimular el nostre sentiment de ciutadania i recollir noves propostes comunitàries. Aquest estímul ha de permetre fer-nos sentir més a gust vivint a Cornellà, identificant-nos i identificant la ciutat amb la nostra felicitat.

Quins aspectes creu que s’han de reformar o millorar de manera mancomunada amb altres municipis veïns?
Més que aspectes a reformar, és evident que hem d’aprofundir en el camí comú de les polítiques mediambientals, de protecció del nostre entorn, i de la mobilitat.
Treballar pel benestar de les persones vol dir que volem un aire més net, volem un entorn més sostenible a llarg termini, i és evident que les mesures necessàries han de ser conjuntes. En són exemples la incorporació de part de la ciutat a la Zona de Baixes Emissions Rondes de Barcelona, i les nostres pròpies mesures de pacificació del trànsit intern en algunes altres zones i carrers. També hem tirat endavant una nova ordenança de mobilitat, d’acord amb les recomanacions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i és evident que les accions per disminuir les emissions de CO2 repercuteixen a nivell metropolità –i requereixen d’un compromís d’ampli abast, no només d’una ciutat.
No tindria lògica que cada ciutat tingués una agenda diferenciada en aquest àmbit de les polítiques públiques, i per això precisament l’AMB té les competències que té, perquè la realitat urbana de Cornellà i de les ciutats del nostre entorn és multicèntrica, la d’una metròpoli moderna, amb els seus espais a protegir, amb la planificació coherent de les seves infraestructures, disseny dels seus fluxos de mobilitat, etc.
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios