www.elllobregat.com

ODS 5. Igualtat de gènere

Dels 535 regidors electes als 31 municipis del Baix, 250 són dones
Ampliar

Dels 535 regidors electes als 31 municipis del Baix, 250 són dones

viernes 31 de enero de 2020, 16:00h
El Consell de Dones, creat en 2007, demostra el lideratge del Baix en la defensa de les dones, però encara queda feina per fer. Les institucions han de combatre la’ desigualtat laboral, encara que hi ha hagut darrerament una reducció d’atur femení.

És indiscutible que en la darrera dècada, la societat mundial ha entès en major o menor grau la necessitat d’igualar els drets d’homes i dones. Queda encara molt, però si analitzem als municipis del Llobregat, trobem que fa temps s’ha pres consciència i que el Baix Llobregat és una comarca pionera en la lluita pels drets de les dones.

El Consell de Dones
L’any 2002 es va celebrar el primer Congrés de les Dones del Baix Llobregat a Sant Boi, on per primera vegada les dones de la comarca es van coordinar per fer sentir la seva veu. Després de la celebració del segon Congrés en 2006, va néixer el Consell de les Dones del Baix Llobregat, constituït el 7 de març de l’any 2007. La seva assemblea, màxim òrgan de decisió, està integrada per 30 delegades representants de tots els ajuntaments de la comarca.
El Consell treballa principalment per impulsar les polítiques de gènere a la comarca i fomentar la participació de les dones en tots els àmbits. Des de l’ens també es coordinen les comissions de treball, s’elaboren informes sobre les dinàmiques participatives i s’aproven els plans d’actuació anuals. A més dels informes, l’entitat organitza el Congrés de les Dones, que es celebra cada quatre anys.
De cara a l’Agenda 2030 i el compliment dels ODS, el Consell de Dones encara no ha publicat el seu Quart Pla Transversal, doncs resta vigent el creat pel període 2015-2019.

Dones amb poder
Dins del ODS d’Igualtat, un dels objectius demana “assegurar la participació plena i efectiva de les dones i la igualtat d’oportunitats de lideratge a tots els nivells decisoris en la vida política, econòmica i pública”. Al Baix, dels 538 regidors escollits en les darreres eleccions municipals de les 31 ciutats i pobles de la comarca, 250 són dones.
En les alcaldies es manté un percentatge elevat, amb 10 alcaldesses (11 amb l’Hospitalet de Llobregat) , un 33,3% dels batlles baixllobregatins. Si considerem els equips de govern, tal com senyala l’Informe sobre l’accés de les dones a la vida política, elaborat per l’Observatori Comarcal i el Consell de Dones, “el percentatge de regidores al govern és major que el percentatge de regidores a l’oposició”.
Collbató, el Papiol, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans destaquen com els municipis amb més regidors, arribant o superant el 60% de representants municipals als consistoris. Pallejà i Sant Just, en canvi, són els ajuntaments on menys dones tenen, amb un 35% de regidores.
Aquest mateix informe confirma dues coses: que la presència de dones a la política comarcal continua en augment; i que encara hi ha treball per fer, i assenyalen que “la menor presència de dones en les llistes electorals es tradueix en una menor presència de dones en els consistoris”.

Falta igualtat laboral
Cap municipi de la comarca té més dones afiliades a la Seguretat Social que homes. És una de les dades claus de l’informe “Les dones en el mercat de treball. S’està eixamplant l’escletxa?”, realitzat per l’Observatori Comarcal i el Consell de Dones.
Si comparem les dades d’atur d’agost de 2019, hi ha una taxa d’atur femenina del 12,1%, superant clarament la taxa masculina, 7,7%. Ara bé, tot i la marcada diferencia, des de l’any 2017 fins al 2019, l’atur femení s’ha reduït un 1,7%, mentre la reducció de l’atur masculí és de l’1,2%.
Un factor clau és la dedicació a la cura de llar i de la família. Segons l’Observatori Comarcal, “mentre el 91% de les dones consideren la cura de llar i de la família com una activitat diària principal, aquest percentatge entre els homes ho és del 79%”.
El creixement d’excedències de cura masculines ha crescut (+3,9%) i és relativament major al creixement d’excedències femenines (+3,1%). Tot i aquesta dada positiva, el 91,1% de les altes concedides per excedència de cura a un familiar són per a dones.

Violència de gènere a la comarca
Les darreres dades de violència de gènere publicades per l’Observatori Comarcal no deixen gaire espai a l’optimisme. Al primer trimestre de 2019 es van registrar 515 víctimes de violència masclista.
Si anem a comparacions anuals, hi ha un creixement preocupant de denúncies per maltracte des de l’any 2014. El 2018 va terminar amb 2.304 denúncies, 44 menys que l’any anterior, però lluny de les 1.786 del 2014.
Darrere d’aquest augment de denúncies, però, no hi ha necessàriament un augment d’actes violents, sinó també juga el factor d’empoderament femení. Associacions com Violeta, en Sant Joan Despí, ajuden a dones que han passat o estan passant per aquesta crua experiència. Va formar-se en 2005 per un grup de cinc dones que havien patit violència masclista a les seves llars. “En aquests 15 anys hem brindat suport i empatia, perquè coneixem el problema de primera mà”, explica Mari Carmen Gómez, presidenta de l’associació, en declaracions per al llibre ‘Els de dalt del Baix’.

Claus per aconseguir l’objectiu al futur
El suport associatiu i institucional a les dones perquè es defensin dels seus agressors és sol una part de la solució. L’educació ha de jugar un paper clau en la lluita contra el masclisme. Sota el lema “Fora el masclisme de les nostres aules”, el Sindicat d’Estudiants i el col·lectiu Lliures i Combatives van convocar una jornada de vaga amb un enorme èxit, amb un 58,51% dels estudiants de Secundària i universitats del Baix Llobregat participant-hi.
Aquesta implicació des de tots els àmbits és el camí que s’ha de seguir per conscienciar, educar i actuar contra el masclisme, la desigualtat i la violència de gènere. Una acció que requereix plena implicació política des de totes les forces que representen a la ciutadania.

La desigualdad de género es la más grave desigualdad que existe

Per Vicky Castellanos, Consellera de Dones del Consell Comarcal del Baix Llobregat

Hemos escuchado millones de veces el término “desigualdad de género”, son las desigualdades que sufren habitualmente las mujeres y las niñas en todo el mundo, por el mero hecho de serlo. Esta desigualdad tiene su máxima expresión en la violencia de género, que se lleva por delante la vida de muchas mujeres y aterroriza a muchas otras, pero también hablamos de tráfico y explotación sexual, de matrimonios forzados, de mutilación genital femenina, de desigualdades en el acceso a la educación, a la sanidad, a cargos de decisión o a un empleo digno. Las mujeres en 2019 continuamos siendo ciudadanas de segunda en muchos aspectos.
Por su gravedad y alcance, ya que perjudican directamente a la mitad de la población mundial, Naciones Unidas incluyó la igualdad de género como uno de los Objetivos de Desarrollo Sostenible 2030, con metas como la eliminación de todas las formas de discriminación y violencia, reconocer y valorar el trabajo doméstico y los cuidados o asegurar el acceso universal a la salud sexual y reproductiva.
Con la llegada de los movimientos feminis­tas hace ya más de 40 años, muchas personas pensaron que conseguir la igualdad de géne­ro era sólo cuestión de tiempo, que con el trans­cur­so de los años, las desigualdades irían desapareciendo, pero no ha sido así. Desde las ad­ministraciones hace muchos años que se vie­nen promoviendo políticas de igualdad entre mujeres y hombres, y se ha avanzado en muchos ám­-
bitos, pero la cultura patriarcal continúa impregnando toda la sociedad. Un ejemplo, en Catalu­ña, más de la mitad de las mujeres víctimas de violencia sexual en 2018 tenía menos de 20 años.
Las desigualdades de género son reales y están en cualquier ámbito de nuestra sociedad. En el mercado laboral las encontramos tanto en el acceso como en la permanencia en los puestos de trabajo, y la brecha salarial entre hombres y mujeres se da de manera transversal en todos los sectores, ocupaciones y edades. Estas desigualdades a nivel salarial, junto con otras muchas relativas a la precariedad o duración de los contratos, son arrastradas por las mujeres a lo largo de toda su vida laboral, lo que provoca que, cuando llegan a la edad de jubilación, la brecha de pensiones entre hombres y mujeres se sitúe en el Baix Llobregat en un 45%. Prácticamente la mitad.
En mi opinión, la igualdad real entre hombres y mujeres, a día de hoy, pasa por una interpelación directa a los hombres. Es necesario y urgente que tomen conciencia de que en esta sociedad ya no caben más machismos ni privilegios, y que conseguir la igualdad real debe ser una prioridad absoluta. Hombres y mujeres se beneficiaran de ello por igual.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (1)    No(0)

+
0 comentarios