www.elllobregat.com

ODS 6. Aigua neta i sanejament

Entre la batalla per la municipalització i la lluita contra la contaminació de l’aigua
Ampliar

Entre la batalla per la municipalització i la lluita contra la contaminació de l’aigua

Por Francisco J. Rodríguez
martes 04 de febrero de 2020, 16:00h
Cada any es llencen per les canonades 3,5 tones d’escombraries a tota l’àrea metropolitana, que després generen el 75% dels embussos a la xarxa. El Suprem falla a favor de la constitució de l’empresa mixta de subministrament i colpeja la voluntat dels comuns d’avançar cap a la municipalització.

L’aigua és un bé escàs. D’aigua mai no en sobra, que dirien els nostres avis. Això és així aquí i a qualsevol altra part del món. I malgrat que al Baix Llobregat i l’Hospitalet el subministrament d’aigua, en línies generals, respon a uns estàndards mínims de salubritat, no podem abaixar la guàrdia en qüestions relatives a la salut del líquid element a riberes, rius i llacs.

L’aigua és un bé escàs. D’aigua mai no en sobra, que dirien els nostres avis. Això és així aquí i a qualsevol altra part del món. I malgrat que al Baix Llobregat i l’Hospitalet el subministrament d’aigua, en línies generals, respon a uns estàndards mínims de salubritat, no podem abaixar la guàrdia en qüestions relatives a la salut del líquid element a riberes, rius i llacs i als problemes que se’n deriven de les grans tempestes, amb inundacions que causen estralls de tant en tant en una zona deltaica que compta amb dotzenes de rieres que semblen tranquil·les però que amaguen una fúria que ho pot arrossegar tot.
Sobre aquesta última qüestió, en el global mundial el 70% de les morts causades per desastres naturals són atribuïbles a l’aigua, des d’inundacions a tempestes. Aquí al Baix en patim de tant en tant, sobretot a la tardor i al final de l’hivern, amb temporals a la costa que fan endarrerir la línia de sorra una mica més cada any. En el cas de l’Hospitalet, una zona intensament urbanitzada, l’aigua s’entesta a recordar els veïns que viuen en una àrea inundable per on baixaven d’antic moltes rieres fins al mar.

La qüestió dels vessaments residuals
Les imatges d’autobusos submergits a l’aigua o de carrers impracticables pel fang arrossegat a ciutats del Delta després dels temporals han estat freqüents darrerament. Molt sovint, a més, la gran quantitat d’aigua caiguda provoca vessaments d’aigües residuals al riu i a les platges. Això és el que va passar a finals de l’estiu a Gavà i Castelldefels, a on una platja, la de la Pineda, va estar prohibit banyar-se a causa de la gran quantitat de contaminants vessats. En aquest sentit, els ecologistes reclamen que hi hagi xarxes separatives d’aigües pluvials i fecals. Municipis com Castelldefels i Viladecans sí que en tenen, però Gavà no. Una qüestió que genera acusacions creuades “d’inacció” entre el consistori d’aquesta localitat i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’AMB. Des de l’ACA miren a l’Ajuntament de Gavà com el responsable de posar al dia la seva xarxa i fer-ne de separatives, mentre que des del consistori apunten que són l’ACA i l’AMB les responsables i defensa la seva gestió de l’aigua.

3,5 tones d’escombraries a l’any pel desguàs
Tanmateix, a vegades la protecció del medi aquàtic comença per un mateix. En concret, a casa, amb petites accions que poden col·laborar a remetre la contaminació i evitar que la xarxa es malmeti. En aquest sentit, els experts avisen que les piques o el vàter no són abocadors d’escombraries on podem llençar bastonets, compreses, tampons, tovalloletes humides, oli, cigars o fins i tot bolquers. Des d’Aigües de Barcelona assenyalen que el 75% dels embussos als sistemes de clavegueram són provocats per les escombraries que la gent tira pel desguàs, i que cada any es recullen del clavegueram de tota l’àrea metropolitana unes 3.500 tones de residus.
Tot això acaba al medi submarí, quedant afectada la fauna. Només a Espanya, cada any hi ha pèrdues per valor de 200 milions d’euros a l’hora de solucionar problemes de sanejament, el que repercuteix en la factura de l’aigua i el seu encariment: d’entre un 4 i un 6% en la gestió del cicle integral de l’aigua i de fins a un 18% en el manteniment de depuradores.
I és que el sanejament de la xarxa de subministrament d’aigua és una qüestió important que salta a escena cada 19 de novembre, Dia Mundial del Sanejament, una bona ocasió per conscienciar sobre la importància d’aquesta problemàtica que genera la degradació del medi ambient, afectacions a la salut de les persones i una despesa important d’aigua i energia.
Per millorar la salut del riu, l’ACA ha portat a terme en els últims mesos aportacions des de la depuradora del Prat fins a Molins, amb la col·laboració de l’AMB i el beneplàcit del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. D’aquesta manera, es busca que la meitat del cabdal del riu des de Molins fins a la desembocadura sigui aigua regenerada de la depuradora. Paral·lelament, s’ha fet un seguiment de la qualitat de les aigües del riu, tot i que alguns col·lectius ecologistes aposten per construir més depuradores, tal com està previst al Pla General Metropolità (PGM). Una macrodepuradora com la del Prat, que pot tractar 420 milions de litres al dia, l’equivalent a l’ús d’aigua de dos milions de persones i les activitats econòmiques equivalents.

La batalla per l’aigua
El subministrament d’aigua a la metròpolis ha centrat darrerament l’atenció informativa per diversos motius. El novembre del 2019 el Tribunal Suprem va donar un cop a la intenció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), capitanejada per Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, per avançar cap a la municipalització del subministrament de l’aigua. L’alt tribunal va estimar els recursos a la sentència anterior del TSJC i considera legal el procediment per adjudicar el servei, basat en la constitució d’una societat mixta entre Aigües de Barcelona i l’AMB per suministrar aigua a la metròpolis. En aquest sentit, el Suprem avala que Agbar gestioni el suministrament de l’aigua fins al 2047.
La constitució d’aquesta societat mixta va quedar aprovada en un consell de l’ens metropolità del 2012, amb un percentatge del 70% per a Agbar, un 15% per a l’AMB i un altre 15% per a Criteria.
La mateixa Colau va sortir al pas de la sentència poc després que es conegués la decisió del tribunal, sobre la qual va reconéixer que no li agradava i que la sorprenia.

El reg i l’agricultura
Una altra pota important de la gestió de l’aigua i, a vegades, focus de pèrdues és el reg. En aquest sentit, a la comarca s’han posat en marxa iniciatives per fer més eficient el reg als horts i camps de cultiu del Parc Agrari. Un exemple d’això el trobem al Prat, a on a principis de novembre van començar les obres per millorar el sistema de captació i distribució de l’aigua als horts municipals. D’aquesta manera, informen des del consistori pratenc, es vol millorar l’eficiència i l’impacte ambiental i reduir l’ús d’aigua potable en aquest àmbit. I és que fins ara, l’aigua de reg provenia en part de la xarxa general. Amb aquesta actuació, es pretén que els pagesos facin servir l’aigua que serà recollida per un gran col·lector fluvial.
Relacionat també amb el medi, en els últims anys al Baix Llobregat s’ha posat en marxa una política consistent en millorar la llera del riu i els seus accessos. En aquest sentit, l’AMB ha aportat uns set milions d’euros per millorar l’entorn del riu des de Martorell fins a la desembocadura. Un d’aquests projectes és el que es va iniciar a mitjans del 2018 a Sant Andreu de la Barca, a on es renovaran els accessos al Llobregat i es farà un estudi pioner per analitzar les millores que suposa per a la salut de les persones una actuació urbanística d’aquest tipus. “L’objectiu del projecte és fer de l’àmbit fluvial un espai segur i accessible per als ciutadans on puguin portar a terme pràctiques socials saludables”, indicava l’alcalde, Enric Llorca. Per altra banda, i en aquesta línia, cal destacar el projecte de Vies Blaves que està desenvolupant la Diputació i que pretén unir tot el riu, del naixement a Castellar de n’Hug fins a la desembocadura al Prat, mitjançant 300 quilòmetres de camins transitables. La iniciativa compta amb un pressupost de gairebé 50 milions d’euros.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios