Ir a versión MÓVIL

www.elllobregat.com

ODS 8. Treball decent i creixement econòmic

L’activitat ha de ser necessàriament rendible si volem que sigui sostenible
Ampliar

L’activitat ha de ser necessàriament rendible si volem que sigui sostenible

sábado 08 de febrero de 2020, 16:00h
A l’hora de comprar productes, cada vegada es té més en compte no només el seu preu i qualitat, sinó també el compromís ètic de qui l’elabora. Acabar amb la siniestralitat laboral, lluitar contra la precarització, sous dignes i combatre l’atur juvenil, són objectius per aquesta década.

Perquè una empresa o ocupació sigui sostenible ha de ser abans rendible. Sembla de Perogrullo, però en moltes empreses de la comarca encara es parla d’hores extres, torns, etcètera. Tant els sindicats com les organitzacions empresarials són molt més responsables del que se sol pensar. Sobretot en el nostre territori, on la patronal AEBALL i CCOO, per exemple, tenen desenvolupats els ODS i interioritzats.

Rendibilitat i ètica empresarial
Aconseguir que empreses i empresaris tinguin una bona reputació entre els ciutadans segueix sent una assignatura pendent per a bona part de les nostres empreses, que poden trobar a les exigències de bon govern, en el compromís amb la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i en l’aplicació de codis ètics una oportunitat per millorar la seva imatge davant els seus clients, els seus treballadors, els seus proveïdors i la societat en general.
Si fa anys es recorria a la filantropia ia l’acció social per aconseguir aquests objectius reputacionals, avui són cada vegada més les empreses que creen departaments específics de responsabilitat social corporativa i bon govern, o fins i tot de «compliance», per garantir no només el compliment normatiu, sinó l’adopció de mesures que previnguin els riscos de corrupció o de conductes inapropiades. Són ja molts els dirigents empresarials del nostre territorio que han descobert que invertir en polítiques de sostenibilitat, igualtat, conciliació familiar o estalvi energètic pot ser rendible i no només des del punt de vista social, sinó també econòmic.
La societat evoluciona i a l’hora de comprar productes cada vegada té més en compte no només el seu preu i qualitat, sinó també el compromís ètic de qui l’elabora. I el mateix podria dir-se dels inversors. Són ja molts els fons d’inversió o de pensions que a l’invertir tenen en compte si la companyia de la que compraran accions compleix amb determinats requisits, a part de la rendibilitat. Partint de la base que cap empresa, ni gran ni petita, és una ONG i que el seu objectiu prioritari és guanyar diners per repartir-lo entre els seus accionistes, quedar-se a l’marge d’aquesta nova cultura empresarial, cada vegada més estesa, pot acabar sent un mal negoci. Bon ambient de treball
També passa amb les polítiques de personal. Tenir un bon ambient de treball, amb empleats satisfets i compromesos amb els objectius de l’empresa no és només qüestió de tenir un sou més alt. Els professionals més preparats valoren cada vegada més a l’hora de triar on treballar si l’empresa té mesures de conciliació que li permetin compatibilitzar ocupació i família, si tenen beneficis socials com assegurances o plans de jubilació per anar preparant el seu futur, si hi ha participació en la consecució d’objectius ... l’aplicació d’aquest tipus de polítiques, per tant, no només servirà per atraure els millors talents, sinó també perquè la plantilla sigui més productiva. De nou, aplicar polítiques laborals socialment responsables pot tenir grans retorns per a les empreses.
I el contrari, liderar aquestes polítiques pot fer a la companyia atractiva per a cada vegada més inversors. Igual que passa en altres matèries, com la internacionalització, han de ser les grans empreses les que tinguin un efecte tractor per a petites i mitjanes, que probablement tinguin més complicat tenir departaments específics dedicats a aquests menesters, o aplicar determinats tipus de polítiques. Les associacions empresarials, grans i petites, han de jugar un paper important en l’assessorament en aquesta matèria a les pimes, el més petit pot ser una basa a favor seu, ja que a l’haver plantilles més reduïdes també poden tenir més fàcil fer que els compromisos de sostenibilitat siguin una tasca compartida per tots. Invertir en Responsabilitat Social Corporativa és cada vegada millor negoci.

Misil a la linia de flotació de l’economia
L’objectiu 8, que fa referència a la feina i als el creixement econòmic és el misil a la línia de flotació de l’economia. El primer que tota empresa i treballador ha d’analitzar és la forma que actualment té de fabricar el que fabrica, o de prestar els serveis que ofereix. Una empresària que prefereix mantenir-se en l’anonimat, comenta que per començar a fer possible els ODS, abans cal explicar-ho a la plantilla amb formació i veure les desigualtats dins de la mateixa empresa, no només de gènere. Per a això, s’acostuma a trigar un any en fer entrevistes per veure el desenvolupament que vol cada empleat, per permetre formació de categories superiors amb millor remuneració.
El procés de portes endins de l’empresa també implia analitzar els procesos productius: despesa de llum i d’aigua i implementació d’un sistema perquè la producció fos més eficient, amb estalvis i menys malbaratament. Un estudi per estalviar en totes les seccions de l’empresa, amb un programa de modernització, tant de la maquinària com de sistemes, acostuma a ser el pas següent. Als hogars, el plantejament és similar: si la nevera és vella i gasta molta electricitat, s’ha de comprar una nova i eficient. Tant a les empreses com a les cases, renovar la maquinaria suposa estalviar un 35% factura llum.
Les empreses també han de creure en les aliances. Per exemple, amb la col.locació de panells solars, en un any es pot estalviar el 48% de la calefacció i a l’estiu 100% de la refrigeració. També s’ha d’anar cap l’economia circular. Que l’obsolescència dels equips facin tornar-los a les fàbriques per millorar-los i reutilitzar-los. I campanyes de reciclatge. Es pot fer per propi negoci. La sostenibilitat ha arribat per quedar-se.
Què vol dir un treball digne? Doncs una ocupació de qualitat que garanteixi als treballadors i a les treballadores una vida digna. Per fer-ho possible, els empresaris diuen que l’activitat ha de ser sostenible, es a dir, rendible. El que implica un treball digne és que es generin oportunitats d’inversió, iniciativa pública i empresarial, desenvolupament i llocs de treball i formes de vida sostenibles; que es garanteixin els drets dels treballadors i les treballadores, especialment d’aquells que es troben en una situació de vulnerabilitat més gran; que s’estengui la protecció social, garantint condicions de treball segures per a homes i dones, i que es promogui el diàleg social a través de la participació de sindicats i organitzacions empresarials. Tot això amb la inclusió i la igualtat de gènere com a eixos transversals.

Acabar amb la siniestraitat laboral
No hi ha treball digne sense protegir el més elemental: la vida. Es a dir: protegir els drets laborals i promoure un entorn de treball segur per a tots els treballadors. El moment actual de creixent desigualtat -rics cada vegada més rics i pobres cada vegada més pobres- és un escenari propici per a l’impuls de la Responsabilitat Social de les Empreses com un element més per assolir la cohesió social i el desenvolupament sostenible, i impulsar la lluita contra la desigualtat i la transformació del nostre model productiu.
El Salari Mínim Interprofessional significa garantir un salari suficient i equitatiu i és un factor decisiu perquè la creació d’ocupació i la recuperació econòmica a més de contribuir a la progressiva reducció real de la pobresa en totes les seves dimensions així com la desigualtat salarial.
D’altra banda, el registre de jornada constitueix un dret laboral de les treballadores i els treballadors, orientat a eliminar la realització de jornades superiors a les degudes, i constitueix una eina imprescindible per garantir el compliment de la normativa en matèria del temps de treball. En aquest punt, la patronal AEBALL de l’Hospitalet i el Baix Llobregat, va implementar entre els seus associats la reforma horària, amb jornades, solicitut d’inclusió de clàusules en pactes locals amb els ajuntaments de la comarca, propostes, etcètera

Lluitar contra la precarització
L’ODS 8 planteja per 2030 aconseguir l’ocupació plena i productiva i garantir un treball decent per a tots els homes i dones, incloses les persones joves i les persones amb discapacitat, i la igualtat de remuneració per treball d’igual valor. El sindicat CCOO diu que la precarietat laboral, entesa com l’absència de un treball de qualitat que garanteixi unes condicions dignes de vida, segons determina l’OIT, afecta la majoria de la població treballadora i de manera especialment greu a les dones. “Ens trobem en un context de desacceleració econòmica en alguns dels principals països d’Europa que està a punt de convertir-se en recessió, que alenteix la creació d’ocupació i creixement econòmic a Espanya. La pujada salarial mitjana és del 2,3%, fet que suposa una recuperació de bona part del poder adquisitiu perdut durant la cris”i.
D’altra banda, el descens de l’atur es considera que no és suficient per acabar amb l’important nombre de persones aturades de llarga durada i amb aquelles que no tenen prestacions per desocupació o que ja les han esgotat i continuen sense trobar feina. No s’han recuperat les taxes d’ocupació i activitat anteriors a la crisi i han augmentat considerablement les desigualtats, a causa de l’augment de la precarietat laboral, afavorida per la rotació laboral tant en la contractació temporal i indefinida, l’increment de la feina a temps parcial involuntari i els baixos salaris.
La patronal AEBALL també forma continuament perquè les empreses i els treballadors estiguin al dia de les tendències i també ofereixen formació a persones en la recerca activa de feina, tant subvencionada, com bonificable, amb descomptes en masters, entre d’altres.

Augment salarial
En 2019, l’augment salarial pactat va ser de l’2,29% per al total de convenis col·lectius, sent de l’1,92% en el cas dels convenis d’empresa i del 2,31% en el cas dels convenis d’àmbit superior. Amb això es recupera part la devaluació salarial registrada en les dècades prèvies. De moment, el 2019 només un 27,4% dels treballadors té pactades pujades salarials que no superen el 1,5%.
Segons les dades publicades per la Agència Tributària, relatives als ingressos per treball declarats a Catalunya l’any 2018 la bretxa entre la Renda Salarial Mitjana de les dones i les dels homes s’ha reduït en 3 dècimes respecte l’any 2017. Malgrat aquesta reducció, la bretxa salarial a Catalunya l’any 2018 entre homes i dones va ser del 22,9%. De 2010 a 2018 la bretxa salarial tan sols ha baixat 2 punts, i al ritme del darrer any trigaríem 80 anys en eixugar-la del tot. Les dones més grans de 65 anys tenen un 58,3% de Renda Salarial respecte de la dels homes majors de 65 anys. Hi ha feine per fer en aquesta década.
Les propostes sindicals pasen per defensar els serveis públics per garantir l’estat de benestar i la igualtat d’oportunitats. CCOO, per exemple, està fermament compromesa en la defensa dels drets de les empleades i empleats públics, “els qui realment són els que han de vetllar per la qualitat i equitat en la prestació dels mateixos i que la ciutadania mereix. Per això seguirem exigint el desenvolupament i la millora dels acords signem la funció pública”.
Reivindicar mesures de conciliació basades en l’horari flexible, establir borses d’hores de caràcter remunerat o recuperable per les persones treballadores per a atendre necessitats no cobertes pels permisos legalment establerts és una de les solucions.

Combatre l’atur juvenil
Reduir substancialment la proporció de joves que no estan ocupades i no cursen estudis ni reben capacitació és un altre de les metes d’aquest ODS. En l’actualitat la precarietat i la baixa remuneració són les característiques generalitzades de l’ocupació jove a la nostra comarca. Dins el grup de les persones joves els que tenen més risc d’exclusió sociolaboral i major possibilitat de l’abandonament primerenc educatiu són els migrants, persones amb discapacitat, minories (comunitat gitana), joves extutelats, joves sense llar, en atur de llarga duració o que viuen en l’àmbit rural, entre d’altres. Una de les raons és l’abandonament escolar. El nostre país té el major percentatge d’abandonament escolar prematur, doncs el 2018, un 18,3% de les persones de 18 a 24 anys que ha completat el primer cicle de l’ESO no ha seguit els estudis. La mitjana europea es va situar en un 10,6%.
La taxa d’ocupació dels joves de 15 a 29 anys va arribar al 37,7% al 2018, sent molt inferior a la taxa mitjana europea UE-28, que se situava en un 49,8%. El nostre pais va ser el tercer amb menor taxa d’ocupació dels joves en el conjunt de la Unió Europea.

Els ODS i el compromís amb el treball digne des d’un sindicat

Per Josep M. Romero Velarde, Secretari general CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Garraf i Anoia

El 2015 les Nacions Unides van decidir impulsar l’agenda 2030 amb 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Tenen com a objectiu millorar la vida de les persones i el planeta i, tenen una important incidència al món del treball. La idea que sense treball digne no hi ha qualitat de vida, eradicar la pobresa, reduir desigualtats, avançar en igualtat de gènere o reforçar la protecció social. Les actuals dades d’atur, pobresa i precarietat laboral demostren que creixen les desigualtats i la pobresa extrema. Si afegim les bretxes de gènere, generacionals i d’accés a la riquesa, les crisis humanitàries amb desplaçaments forçosos de població o l’emergència climàtica, tot plegat exigeix una actuació immediata per no retrocedir en progressos socials que són fruits de reivindicacions i lluites de les darreres dècades.

Més enllà del compromís i responsabilitat dels governs i les institucions que han de rendir comptes i destinar pressupostos suficients i viables, la societat civil i el sindicalisme s’han d’implicar de forma activa en la promoció i consecució dels ODS. La Confederació Sindical Internacional ha identificat 6 objectius prioritaris.

Lluitar contra la pobresa, establint sistemes suficients de protecció social. Igualtat de gènere, complint amb polítiques contra la discriminació per raó de sexe i actuar contra la bretxa salarial entre homes i dones. Reducció de les desigualtats, donant més veu a les persones treballadores i els seus representants. Aplicació de polítiques fiscals, salarials que promogui el treball decent a les cadenes mundials de subministres tot denunciant infraccions i vulneracions de drets. Establir plans de transició justa amb mesures que adaptin el sistema productiu cap a una economia verda, circular i sostenible. Dotar de capacitació per transformar el mon del treball davant el repte de la digitalització o la indústria 4.0. Promoure la pau i justícia social des del diàleg social, la promoció de la llibertat sindical i la negociació col·lectiva. I per últim, treball decent i creixement econòmic basat en la creació d’ocupació de qualitat cimentada en drets laborals, diàleg i la protecció social i igualtat de gènere com eix transversal.

A nivell de Catalunya hem traslladat els ODS al Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que com a espai de concertació i diàleg social format pels agents socials i econòmics del país i el Govern de la Generalitat, ha d’assumir que aquests han de formar part de forma permanent de les relacions laborals i del sistema productiu del nostre país. També els hem inclòs al nou Acord Interprofessional de Catalunya que desenvolupa el marc català de relacions sociolaborals i orienta sobre els continguts en la negociació dels convenis col·lectius, constituint l’espai central de concertació entre sindicats i patronals. Incloure’ls ha de significar reconèixer el fet vinculant d’aquests acords transversals i un compromís governamental explícit amb pressupost adequat.

A la comarca del Baix Llobregat a banda de la lluita per conquerir drets a les empreses que forma part de la nostra feina quotidiana, també hem estat capaços de posar-nos d’acord amb el Consell Comarcal, Ajuntaments i agents socioeconòmics amb una Estratègia Terr¡torial per al Desenvolupament Econòmic inclusiu i sostenible. Aquest text es plenament coherent amb els ODS i entre d’altres elements i prioritats a desenvolupar s’alinea en un horitzó d’ocupació plena, productiva i de treball digne per a les persones.

Els ODS han de ser compromisos reals en l’agenda de la comunitat internacional, han de vertebrar les reivindicacions i lluites socials compartides arreu, han de contaminar els debats i acords institucionals els propers anys i hem de fiscalitzar el desenvolupament de les actuacions en coherència amb l’assoliment de l’agenda compromesa.

Fer esforços reals i decidits en la lluita pel treball digne, eix bàsic de la nostra qualitat de vida, com a element per eradicar la pobresa, redistribuir la riquesa i contribuir a construir societats amb justícia i cohesió social, be s’ho mereix.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto