www.elllobregat.com
Roba Amiga, una doble segona oportunitat
Ampliar

Roba Amiga, una doble segona oportunitat

viernes 07 de febrero de 2020, 05:28h
Un projecte amb forta implantació al Baix dóna una nova vida a la roba usada i a persones en risc d’exclusió.

Roba Amiga és un projecte que aprofita el residu tèxtil per integrar a la societat persones en situació de vulnerabilitat social. Les entitats socials fundadores de la cooperativa ja duien a terme des de molt abans, i a petita escala, aquest doble objectiu. Primer, es vol donar un lloc de feina a aquells que d’una altra manera no podrien tenir-ne. Segon, es pretén reduir l’impacte mediambiental, reutilitzant, reciclant i, en definitiva, gestionant correctament aquest residu.

Les entitats van aprofitar el costum que la ciutadania ja tenia adquirit de portar roba a les parròquies per crear aquests llocs de feina. Més endavant van començar a pensar en una marca conjunta que agrupés la tasca de les entitats. Neix el programa Roba Amiga amb l’aparició de Caixa Catalunya i la seva obra social, la Fundació “Un sol món”, el 2001. La Fundació es va basar en la idea d’aprofitar els contenidors com a nou punt de recollida i estàtica del projecte. Idea que s’emmirallava en l’entitat francesa Drapaires d’Emaús.

La inversió econòmica i la col·locació dels contenidors van aconseguir enlairar un projecte que feia anys que es portava a terme per part de les entitats, arreu del territori. A més, un any més tard, es va aprovar la llei que regulava les empreses d’inserció, la qual també donaria ajudes a la contractació, entre d’altres. Davant aquests dos canvis fonamentals, les entitats decideixen convertir Roba Amiga en una cooperativa de segon grau l’any 2006.

La situació actual
Avui dia Roba Amiga és molt més que una cooperativa, i s’ha convertit en la marca que gestiona el residu tèxtil a Catalunya mitjançant la inserció laboral a través de totes les entitats socials del territori català. De fet, tanquen l’any 2019 amb més de 12 milions de quilograms de roba recollida, 158 llocs de feina destinats a la inserció, 491 municipis i empreses col·laboradores i més de 2.500 contenidors i altres punts de recollida.

En paraules d’Isabel Gimeno, presidenta de la cooperativa, a El Llobregat: “Les empreses d’inserció som ponts entre Serveis Socials i l’empresa ordinària” i, “després de molta lluita”, la llei del 2002 per fi va crear un marc legal per a aquest tipus d’activitat. El benefici social és complet, ja que diu que no són “proteccionistes”, sinó que ensenyen “a pescar”, aconseguint que les persones que passen pel programa esdevinguin independents dels Serveis Socials i s’incorporin a l’empresa ordinària. Així doncs, és un programa integral que treballa de manera individualitzada tots els aspectes necessaris per a la integració completa de la persona.

Des del contracte laboral, passant per formacions de tot tipus, el treball d’adquisició d’hàbits laborals, l’atenció psicològica, l’habitatge i arribant fins a la microeconomia domèstica. Aquest procés es tutoritza i acostuma a durar un any i mig, tot i que es podria allargar fins a tres. Sempre tenint una data límit per assolir l’objectiu de fer el salt a l’empresa ordinària. La llei és important, ja que l’administració destina una ajuda a aquest tipus d’empreses que assumeixen els costos que comporta formar i preparar persones quan estan en situació de vulnerabilitat. També aporta certes ajudes per a l’atenció psicològica i les tutories que s’asseguren del bon desenvolupament de les persones dins del programa. A més, el procés culmina amb la creació d’una xarxa d’empreses que confien en el personal que surt de Roba Amiga, tot creant una borsa d’ofertes.

La inserció laboral
“Fa dos anys consecutius que som l’empresa que fa les insercions de millor qualitat”, explica Gimeno. Això vol dir, entre altres coses, que els contractes que aconsegueixen fora de la cooperativa són de més llarg termini. Prova de l’acurat i integral itinerari d’inserció, ja que sense l’adquisició de bons hàbits o sense una estabilitat emocional, econòmica i, per tant, d’habitatge, seria molt més difícil per a aquestes persones mantenir aquests contractes.

El projecte, desenvolupat a dues plantes situades al Baix Llobregat, és referent a l’Estat espanyol, i concretament la planta de Sant Esteve de Sesrovires és la més gran del sud d’Europa. Juntament amb la planta de Sant Just Desvern es realitza un procés de triatge en el qual la roba queda separada en tres grans grups. La venda de segona mà, el reciclatge per a la fabricació de noves fibres i la gestió del residu restant que es converteix en rebuig.

Un sorprenent 49% és roba en bones condicions que es tornarà a vendre a les botigues de segona mà que gestionen les entitats de Roba Amiga, o bé a altres països per a la creació de petits negocis també de venda. Una gran part d’aquest percentatge es destinarà a donacions per Serveis Socials, mitjançant el mètode del tiquet que permet l’usuari escollir personalment les peces i manté la privacitat de la persona que va a la botiga com qualsevol altre.

Un 41% és roba malmesa que també es ven a empreses que la reciclen per tal d’obtenir fibres i fabricar roba nova i així generar menys impacte mediambiental. El 10% restant no es pot aprofitar, a causa del seu estat o pel material amb el qual està fabricat, i es gestiona correctament. Per tant, és de vital importància que la ciutadania sigui conscient que gairebé tot el residu es torna a aprofitar i que perquè això sigui possible s’ha de llençar al contenidor taronja.

L’ús dels contenidors
Roba Amiga reaprofita i s’encarrega de tot el residu tèxtil. És a dir, no només roba, també sabates, complements, llençols, tovalloles, coixins, maletes, motxilles, bosses, etcètera. Però s’ha de dipositar correctament al contenidor. Per exemple una sabata desaparellada no es pot reutilitzar, s’ha de lligar cada parella perquè no es perdin; i tot ha d’anar dins de bosses tancades per tal que pateixi el mínim dany possible durant la recollida.

Sensibilitzar, la clau
La conscienciació i sensibilització ciutadana és bàsica per a la solvència d’aquest tipus de projecte i per la reducció de l’impacte mediambiental. En el cas de Roba Amiga, les xifres no han parat de créixer durant els gairebé vint anys de projecte. Fet que és degut, sobretot, a l’augment del consum de roba. S’estima que els últims 10 anys aquest consum s’ha gairebé doblat, passant d’uns 10-12 quilograms per habitant/any a uns 17-20 per habitant/ any.

D’aquests 20 quilograms, la cooperativa n’arriba a recollir als municipis més sensibilitzats uns cinc, i en els que menys 1,5 per habitant/ any. Això vol dir que encara hi ha molt marge de creixement i molt recorregut quant a la conscienciació ciutadana. És evident que “el millor residu és aquell que no es produeix”, adverteixen des de Roba Amiga. De fet, “s’estima que podríem viure 10 anys amb la roba que cadascú ja té ara mateix a l’armari, sense comprar-ne més”, afegeixen. Per tant, clarament el model de consum ha de canviar.

Roba Amiga proposa que aquest canvi passi per la correcta gestió del residu tèxtil i per l’impuls de la compra de productes de segona mà. Si en l’àmbit cultural i mitjançant la conscienciació de la nostra petjada ecològica, devaluem els productes nous, es pot aconseguir rebaixar molt l’impacte. I alhora s’estaran creant nous llocs de feina per a persones que, gràcies a aquest procés, podran participar de la productivitat global.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (1)    No(0)

+
0 comentarios