www.elllobregat.com

ODS 9. Indústria, Innovació i Infraestructura

Cal un pla de reindustrialització i aprofitar la proximitat de Barcelona
Ampliar

Cal un pla de reindustrialització i aprofitar la proximitat de Barcelona

Por Joan Carles Valero
sábado 15 de febrero de 2020, 16:00h
Afrontem la quarta revolució industrial amb actius com una situación geográfica privilegiada i estar connectats a les principals infraestructures del sud d’Europa.

La nostra comarca del Baix Llobregat, inclÒS l’Hospitalet , genera el 13% del PIB de Catalunya, gràcies a la seva població de 1.080.236 persones, de les que están afiliades a la Seguretat Social un total de 410.837 ciutadans. La taxa d’atur és una mica superior al 10% (10,7% a l’Hospitalet i 10,1% al Baix), i están actives un total de 27.876 empreses, el que suposa una important infraestructura econòmica.

El nostre territori és de les primeres zones de Catalunya en industrialitzar-se, amb el punt de partida de la industria tèxtil amb l’emblemàtica Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, que a l’Hospitalet té réplica en La Aprestadora, Tecla Sala, Can Trinxet, Can Trias, Vilumara, etc. L’avenç econòmic i industrial i la transformació demogràfica van permetre crear un node de producció que ha evolucionat cap a la metal·lúrgia i la logística. Avui dia, ens trobem sota un nou marc d’actuació per la globalització i les tecnologies de la información i les comunicacions (TIC) que requereixen una gran transformació del territori lligada a un nou model d’activitat econòmica i una conformació urbanística intel·ligent.
El Baix Llobregat afronta la quarta revolució industrial amb una sèrie d’actius importants, com són una situación geográfica privilegiada, al costat de Barcelona, referència a nivell internacional i pol d’atracció, i estar connectat el territori a les principals infraestructures del sud d’Europa: l’aeroport, el port, l’AP-7 i la connexió a la xarxa TMB (Metro i bus)
La tradició industrial ara está lligada al sector tèxtil, siderúrgic, automobilístic o el mecànic industrial, entre d’altres. I, malgrat les crisis econòmiques i les transformacions, el bagatge roman. La comarca s’ha de projectar en fórums vinculats a la indústria, com l’IND+I de Viladecans.

La indústria 4.0
També entre els actius dels equipaments físics tenim que la comarca acull el 8% dels polígons d’activitat econòmica de Catalunya, amb més de 5.000 empreses i una ocupació de més del 80%. També tenim el Consorci de la Zona Franca com a dinamitzador de l’economia, amb presència d’empreses líders en l’automoció, la química i la logística. I, entre altres, l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicacions i Aeroespacial com a fons de recerca i productora de talent d’alta qualitat. A més d l’Innobaix, un clúster d’innovació que reuneix talent, coneixement i aliances empresarials.
A l’Hospitalet tambié tenim els importants equipaments de Fira Barcelona, l’eix Gran Via i la Ciutat de la Justícia. Unes potents institucions sanitàries i els centres universitaris i de recerca, a més d’una xarxa comercial i l’oferta hotelera i gastronòmica.

Marge de millora
Per tal d’arribar al creixement potencial del nostre territori, hi han identificats dos àmbits amb marge de millora, com són la connexió física i la baixa qualificació. Respecte al primer àmbit de la connexió física (infraestructures) el 57 per cent dels polígons de la comarca disposen de transport pùblic, i a un 77% arriba la fibra òptica, però a la resta no. A l’Hospitalet, cal millorar la integració i adecuada mobilitat al anomenat pol sanitari, principalment amb l’Hospital de Sant Joan de Déu. En aquest sentit, també cal una millor comunicació vertical entre el nord i el sud de la ciutat.

FP per combatre la baixa qualificació
En quan als passius, la baixa qualificació és el principal. Cal adecuar l’oferta de treball a les demandes de les empreses. No pot ser que hi hagin moltes empreses que no poden cobrir llocs de treball perquè no troben personal qualificat. I es que el gruix de la población aturada té una baixa qualificació i, per tant, dificultats a l’hora de trobar feina. En aquest sentit, el 81,5 per cent de la població a l’atur a l’Hospitalet només té estudis secundaris o inferiors. S’ha d’aprofitar les oportunitats que ofereix la formació professional i la continua com a via de reciclatge i accés al món laboral.
Amb la mirada en l’horitzó 2030, els principals reptes de futur passen per la integració i la mobilitat territorial, la transformació del teixit productiu en sectors de demanda futura i la formació per disposar de professionals amb talent i qualificació.
La integració i la mobilitat territorial és un pilar fonamental per al desenvolupament econòmic. Els polígons han d’estar equipats amb les infraestructures i connectivitat adients per afrontar la digitalització. Un extrem que permetrà l’atracció de mà d’obra i futures inversions. També s’ha de prioritzar les obres estratègiques, com per exemple, el soterrament de les dues vies de Renfe a l’Hospitalet i la de Sant Feliu, obres que permetràn la millor conextividat nord-sud a la segona ciutat de Catalunya i un nou urbanisme més sostenible i humà.

Potenciar el districte econòmic LH
En quan la transformació del teixit productiu en sectors de demanda futura, a l’Hospitalet s’ha de potenciar el potencial del districte econòmic a l’Hospitalet, així com el clúster biosanitari, però també el patrimoni i el districte cultural i creatiu, sense abandonar la reindustrialització sostenible. El potencial del districte econòmic suposa potenciar amb els millors equipaments la ciutat com a centre de reunió internacional. L’ampliació del recinte de Gran Via a l’Hospitalet de Fira de Barcelona la converteix en la segona més gran d’Europa i acull més de 120 esdeveniments cada any, entre d’ells el Mobile World Congress, la major cita de tecnología mòbil del món. La plaça Europa, que concentra seus d’empreses internacionals, oficines i hotels, generen més de 18.500 llocs de treball. I l’Àrea@8 concentra el major nombre de data centers de Catalunya i, per tant, suposa una gran oportunitat per desenvolupar la tecnología 5G i la industria 4.0.

Clúster biosanitari
La salud s’ha convertit en un sector amb un ampli potencial, tant per l’Hospitalet com per Esplugues i Sant Boi de Llobregat amb el seu pol de salut mental. La Universitat de Barcelona acull 12.000 professionals i 8.000 alumnes en el seu campus d’excel.lència de l’Hospitalet, on integra hospitals i instituts de recerca. El consorci Biopol’H és un clúster biomèdic i sanitari per posar en comú recerca, formació, empresa, assistència sanitària i desenvolupament social.
També amb el soterrament de la Gran Via a l’alçada de l’Hospitalet de Bellvitge queden 650.000 metres quadrats de sòl, un espai que tindria que promocionar-se per a l’ús d’activitats vinculades a la tecnología i la salut.

Aprofitar l’atracció de Barcelona
En quan al patrimoni i el districte cultural i creatiu, s’ha de promocionar el patrimoni arquitectònic dels municipis de la comarca, aprofitant l’atracció de Barcelona per atraure públic potencial. S’han de potenciar iniciatives turistiques des de Barcelona, com la del tramvia impulsada pel patronat de Turisme del Baix Llobregat.
També l’Hospitalet disposa d’un districte creatiu amb dos espais: la plaça Europa, urbanísticament amb arquitectes de primer nivel, i 25 hectàrees d’indústries on es posen en marxa iniciatives publiques i privades per conectar artistas, productors i economía.

L’assignatura de la reindustrialització
De cara a aprobar l’assignatura pendent de la reindustrialització, s’han de conciliar els sectors anteriorment citats amb la industria tradicional del turisme, la restauració i el comerç. Cal una política industrial per reforçar i assentar zones concretes, com per exemple els polígons d’activitat econòmica a tota la comarca. Aquest procés s’ha d’efectuar tenint present la projecció metropolitana.

Augment de la qualificació
És prioritari l’augment de la qualificació i el nivel educatiu del mercat de treball. Cal adreçar les qüestions concretes y generals, com millorar l’ocupabilitat dels col.lectius vulnerables i treballar l’orientació personalitzada per a l’ingrés al món laboral i garantir el domini de les habilitats que demandarà la digitalització.
Les condicions indispensables per assolir aquest reptes són: integrar el major nombre d’agents, la col.laboració public-privada i oferir un entorn òptim per a la captació de talent i inversions.

Les 3 i’s, clau per un territori sostenible

Per Neus Olea, responsable de l’Agenda 2030 a AEBALL.

Infraestructures com les carreteres, els ports, aeroports, la xarxa elèctrica, internet o l’aigua, són essencials per poder parlar de societats sostenibles.
La Indústria, que proporciona llocs de treball basats en el coneixement i la tecnologia, qualificats, ocupació estable, contribueix així a incrementar la qualitat de vida als territoris.
Aquesta indústria ha de ser Innovadora, per proporcionar solucions sostenibles, curosos amb el medi ambient, formació i aprenentatge als seus treballadors i treballadores, i stakeholders, més productivitat i riquesa.
L’Hospitalet i el Baix Llobregat és l’epicentre de les infraestructures a Catalunya. Al sud d’una metròpolis com Barcelona, al nostre territori hi viuen més d’un milió de persones, hi treballen més de 400.000, i hi passen moltíssimes més cada dia, en desplaçaments, donada la nostra situació geogràfica que hem de considerar privilegiada.
Disposem d’infraestructures clau com l’aeroport del Prat, o la Fira de Barcelona, i a tocar tenim el Port o el Consorci de la Zona Franca.
El Parc Mediterrani de la Tecnologia, amb la UPC, l’ICFO, i altres agents, ens aporta coneixement, innovació, ciència i recerca.
Pel que fa a les empreses, hi ha més de 28.000 empreses, i vull destacar el perfil industrial. La indústria representa el 19% de les empreses, el 40% si tenim en compte els serveis a la producció. Un percentatge per sobre de la mitja.
Tot plegat, aporta al nostre territori un important avantatge per avançar cap a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 9 (indústria, innovació i infraestructures), i oportunitats destacades de ser més sostenible.
Tot i així, les oportunitats són també reptes.
Les empreses han de ser innovadores, la indústria competitiva, i les infraestructures, les òptimes.
Això requereix seguir treballant en la construcció d’un ecosistema real, de connexió, entre empreses, centres tecnològics, universitats i start-up’s, apropant-les, posant-les en contacte per fomentar la innovació mitjançant projectes conjunts.
Requereix també disposar dels espais i les infraestructures necessàries per la competitivitat de les empreses : polígons d’activitat econòmica ordenats, sostenibles, nets, segurs, connectats tant digitalment com físicament, per facilitar la mobilitat de treballadors i mercaderies, etc.; menys obstacles administratius ; més seguretat jurídica; etc.
En conclusió, tenim un territori on les 3 i’s de l’ODS número 9 estan més presents, però cal seguir treballant per tal d’aprofitar les oportunitats que això suposa, avançant cap a la màxima sostenibilitat, que al final, serà prosperitat pel territori, i qualitat de vida pels seus habitants.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios