www.elllobregat.com

ODS 10. Reducció de les desigualtats

Deu quilòmetres separen el barri més pobre del més ric al Baix Llobregat

Deu quilòmetres separen el barri més pobre del més ric al Baix Llobregat

Por Francisco J. Rodríguez
lunes 17 de febrero de 2020, 16:00h
La part sud de Sant Cosme és la zona amb una renda mitjana més baixa, a diferència de Bellamar, Gavà Mar o barris d’Esplugues y Sant Just, amb xifres més altes.

Al Baix Llobregat les desigualtats es poden constatar en un curt viatge en cotxe. En concret, en un de poc més de 10 quilòmetres. Es la distància que hi ha des del barri San Cosme, al Prat, fins a les cases de Bellamar, al sector Gavà Mar. També al barri d´Esplugues on té la seu el Col.legi Alemany i a Sant Just Desvern és l´àrea amb ingressos més alts del Baix Llobregat.

És el que separa la zona amb la renda familiar més baixa de la comarca, la part sud de Sant Cosme, al Prat –delimitada per la Ronda Sud, i els carrers Riu Anoia, Xúquer i l’avinguda 11 de setembre i amb una renda mitjana de 17.053 euros per llar que la situa entre el 4% més pobre de l’àmbit estatal-, amb les més riques, representades per Gavà Mar, Bellamar i més al nord l’àmbit del Col·legi Alemany, a Esplugues, per sobre de la ronda. A totes tres zones, la renda mitjana per llar supera els 89.015 euros, que és el llindar màxim que pot oferir l’Institut Nacional d’Estadística (INE), atès que les xifres d’aquella secció censal estan sota secret estadístic. Segons informa l’institut, aquestes dades estan protegides per llei i, per tant, no es poden fer públiques, a diferència de les dels barris més humils.
Com si es tractés d’una frontera social, la B-23 marca l’estatus de la zona. Fins al punt que hi ha barris d’Esplugues que tot i limitar tenen rendes molt diferents. És el cas de Can Vidalet, que segons les dades de l’INE té una renda familiar mitjana de 24.587 euros, i l’àmbit de Ciutat Diagonal, on la xifra es dobla i arriba als 58.440 euros.
El nord d’Esplugues i Sant Just Desvern ofereixen les dades més altes de renda familiar mitjana –les diferents seccions censals de Sant Just compten amb les mitjanes més altes de la comarca, que solen igualar o estar molt per sobre dels 40.000 euros l’any-, superant amb escreix les de la resta de la comarca, a excepció, com hem dit, de Gavà Mar i Bellamar.
Aquestes són algunes de les dades que mostren les desigualtats que hi ha a la comarca. Si analitzem el barri més pobre amb un dels més rics –no es pot saber exactament quin és, atès que l’INE no ofereix les dades concretes en base al secret estadístic-, veiem les diferències en els ingressos de les famílies. Mentre que a Sant Cosme el salari representa el 53% dels ingressos familiars, les prestacions socials assoleixen la xifra del 16% dels ingressos per llar, considerablement més alta que la de les zones veïnes, on no sol superar el 10%. Per contra, a Gavà Mar les prestacions només suposen de mitjana un 0,8% del total d’ingressos. En aquest cas, el salari és el 77% dels diners que entren en una llar, mentre que les activitats econòmiques com rendes d’immobles, dividends, interessos i altres activitats relacionades amb el patrimoni representen el 16,2%.

Baixa la despesa en protecció social
Segons l’informe sobre la desigualtat presentat recentment pel sindicat CCOO, la despesa social a Catalunya i Espanya entre els anys 2000 i 2016 va ser inferior a la de la Unió Europea. En concret, la que es va fer entre els anys 2008 i 2013, en plena crisi econòmica, va ser set i quatre punts inferior a la mitjana europea, respectivament. En aquell mateix informe es posa de manifest que a Catalunya han crescut la desigualtat i la pobresa respecte als anys anteriors a la crisi i que la pèrdua de la capacitat adquisitiva de la renda de les famílies catalanes no ha estat gens equitativa. És a dir, que les rendes baixes han petit més pèrdues, mentre que la població més rica ha concentrat més recursos. I afegeix, a més, que una quarta part de la població catalana està en risc de pobresa o exclusió social, i denuncia que “els mecanismes de redistribució no compleixen adequadament amb la seva funció” i que les prestacions socials a Catalunya “tenen una incidència menor en la lluita contra la pobresa que la que tenen a Europa”.
En aquest sentit, les desigualtats afecten de diferents maneres. Una cara d’aquest fenomen és la precarietat laboral, que en aquest sentit afecta més les dones que els homes. Només cal veure les estadístiques mensuals per comprovar-ho: si revisem les dades de l’octubre del 2019, l’atur registrar va ser superior en les dones que no pas en els homes -16.591 homes davant de 22.860 dones-, una tendència que es repeteix en l’àmbit metropolità i català. Per no dir les desigualtats existents en el sistema de pensions, que segons va denunciar el sindicat UGT “eixampla la bretxa de gènere”. I és que les pensions contributives que reben les dones són un 40% inferiors a les que perceben els homes.
Un altre sector de la població procliu a patir desigualtats són els joves, que pateixen molt més la precarització en el treball i la seva taxa de risc de pobresa és molt superior a la de la resta de ciutadans. Des de CCOO proposen elevar el salari mínim interprofessional fins a assolir el 60% del salari mitjà, a més de revertir aspectes de la reforma laboral que han afeblit la negociació col·lectiva. En la línia dels objectius de l’ODS que fa referència a la reducció de les desigualtats, el sindicat insta a prendre i adoptar polítiques salarials i de protecció fiscal que ajudin a avançar de manera progressiva cap a un horitzó de més igualtat.
A la comarca, a més, es porten a terme activitats que tenen com a objectiu reduir les desigualtats en molts àmbits. Una d’elles és la Fundació El Llindar, que ajuda joves a tenir una segona oportunitat, mitjançant la formació alternada amb la feina. La voluntat de l’entitat és “oferir un espai educatiu que permeti trencar amb al successió de fracassos de joves i adolescents que són exclosos del sistema educatiu i social”. Va néixer fa 15 anys amb el projecte Aula Taller, que precisament va posar en pràctica els objectius pels quals va aparèixer la fundació. Actualment, un dels projectes més ambiciosos de l’entitat és el que porten a terme al restaurant El Repartidor, de l’Hospitalet, on treballen nois que, per diferents qüestions i avinenteses, van haver de deixar els estudis i ara tenen una segona oportunitat per formar-se i treballar a l’hostaleria.

Les Escoles de Noves Oportunitats: una oportunitat de desenvolupament sostenible

Per Begoña Guasch, directora general d’El Llindar.

Aquests dies estan sonant amb força els anomenats Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) vinculats a l’agenda 2030 de Nacions Unides. El quart objectiu es centra en l’educació: “Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom”. No obstant, la realitat és tossuda i ens recorda que gairebé 1 de cada 5 joves a Catalunya abandona els estudis de manera prematura, i la majoria d’aquests ho fa sense el Graduat en ESO. Davant d’aquesta situació, una de les preguntes és: són els i les joves qui deixen els estudis, o és el propi sistema educatiu qui els expulsa? L’experiència d’institucions educatives com El Llindar, nascuda ara fa 15 anys a Cornellà de Llobregat, ens demostra que no hi ha cap jove que vulgui fracassar. Això ens porta a preguntar-nos què passa amb l’educació. Fa uns dies vam inaugurar el GarageLab, el nostre laboratori de fabricació digital impulsat conjuntament amb la Fundació Orange. Un alumne, el Pedro, em va ajudar a conduir l’acte. Quan li vam donar la paraula va afirmar amb rotunditat: “Antes salía de casa con la cabeza agachada, sin ganas de ir al instituto. Ahora salgo con ganas y mirando para arriba.” Davant seu hi havia nombroses autoritats municipals i de la Generalitat de Catalunya que no van poder rebatre’l. Per què ha arribat el Pedro a El Llindar? Què ha passat per a que acabi pronunciant aquestes paraules? A El Llindar treballem tenint en compte la singularitat de cada jove. En aquesta Escola de Noves Oportunitats busquem com donar a cada jove un Lloc i un Temps per a que (re)connecti amb el seu desig d’aprendre; un pas imprescindible per començar a pensar en un futur. Aquest acompanyament l’articulem a través d’itineraris formatius personalitzats i flexibles que alternen formació i treball. Investiguem i dissenyem nous entorns d’aprenentatge, i destinem molts esforços a repensar la nostra proposta educativa. D’aquesta manera facilitem la seva transició cap a la vida adulta, el retorn al sistema eductiu reglat i augmentem la seva ocupabilitat.
Una Escola de Noves Oportunitats és una nova oportunitat per a que el sistema educatiu faci les coses diferent. Per començar, acceptar els seus dèficits i apostar per nous posicionaments metodològics. Requereix d’una mirada global i compartida, aprofitar l’interstici de les institucions per generar aliances híbrides. En definitiva, sortir de la veu del seu amo, on tot està dit i no queda escletxa per pensar ni inventar. Només així garantirem l’equitat educativa.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios