www.elllobregat.com
Tribut AMB i justícia social
Ampliar

Tribut AMB i justícia social

Per Alfons Bech Peiró

jueves 13 de febrero de 2020, 17:25h
Els tributs es paguen a fi i efecte d’obtenir una sèrie de serveis i beneficis col·lectius. Una de les seves finalitats principals hauria de ser la redistribució de la riquesa o justícia social, un dels objectius que pretén la mateixa AMB.

El tribut metropolità de l’AMB s’ha aplicat a 18 pobles de la corona metropolitana que fins ara no el pagaven. De moment, però, no han obtingut cap millora que el justifiqui. Així doncs, és molt normal que una sèrie de veïns i veïnes d’aquests pobles i ciutats s’hagin rebel·lat, s’hagin organitzat en plataformes “No al Tribut AMB” per pobles, i una plataforma unificada, que tenen com objectiu la revisió d’aquest tribut amb criteris de justícia social i, també, la seva suspensió fins que no es compleixin uns mínims objectius pels que teòricament ha de servir.

L’AMB no s’ha pensat gaire en aplicar el tribut ni ha donat gaires explicacions als pobles. Ni a veïns, ni a ajuntaments. La prova es que ara envia els seus tècnics i gestors pels pobles per tractar d’apaivagar els ànims. Sense gaire èxit, per cert. Tothom pensa que es va amagar el que comportava pagar el tribut per després de les eleccions municipals i després de que els títols de transport en aquests 18 pobles passessin a una zona, enlloc de dues. Explicar-ho abans hagués comportat potser algun càstig electoral.

Vaig assistir a una d’aquestes sessions informatives a Sant Vicenç dels Horts i tot el de positiu que van poder dir els senyors gestors de l’AMB és que “s’estudiarà” i “s’aniran implementant” criteris de justícia social. Un reconeixement implícit de que el tribut no ha tingut en compte els ingressos de les famílies, ja que només es basa en l’IBI. Es reconeix, per exemple, que pot haver una persona amb un sou cinc vegades superior que un altre que sigui propietària d’un habitatge; no obstant si està de lloguer la primera, no paga res. Malgrat aquests reconeixements, tot seguit, ens diuen que “serà molt difícil” ja que “la llei no permet als tributs municipals basar-se en les rendes, sinó en el valor de l’habitatge”.

Així doncs, tot sembla que aquestes assemblees explicatives son pensades per guanyar temps. O, millor dit, per fer perdre el temps a veïns i governs municipals, mentre es manté un tribut intrínsecament injust. Lògic que moltes persones assistents s’indignin. Encara amb més raó quan qui dona la cara no són els polítics, que son qui aproven o modifiquen els criteris dels impostos, sinó uns gestors i tècnics. Potser és que dins el generosos sous de l’AMB entra aquest repartiment de tasques?

S’ha de canviar la llei, es clar. Veïns, alcaldes, tècnics i poder polític d’AMB, en teoria, estem d’acord. Aquesta seria la conclusió més evident si es vol atacar l’arrel del problema. El Parlament de Catalunya, que va crear l’Àrea Metropolitana de Barcelona en 2010, podria impulsar que el criteri del tribut es basi en la renda i no amb l’IBI. S’hauria de fer a Catalunya i Espanya. Per aquest objectiu la Plataforma demana als governs municipals i grups polítics “un valor progressiu acord a la capacitat econòmica... inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat contemplats en l’article 31 de la Constitució Espanyola ».

Però, mentre aquesta llei no s’aprova... ¿no es pot canviar aquest sistema injust? Sí es pot canviar. La política precisament està per això. Si el sentit del Tribut és precisament el de disminuir els desequilibris, buscar la justícia social, el que han de fer els polítics és treballar per complir aquest principi, no escudar-se en “la llei” per dir que no poden fer res. Ja massa estem veient com s’estan fent servir les lleis en la qüestió nacional per evitar consultar al poble i trobar solucions democràtiques.

Un ex-alcalde del Baix Llobregat em va dir, a tall d’exemple, que es podria aplicar el coeficient general més alt que avui permet la llei -el 0’2 enlloc de l’actual 0,168- per a tots els pobles i aplicar bonificacions progressives en funció de la renda. I em deia: “les rendes més baixes ensenyarien voluntàriament i amb molt de gust al seu ajuntament la seva declaració de renda per poder obtenir les bonificacions necessàries”. És un exemple; poden haver-ne d’altres. La qüestió és que hi ha solucions polítiques, es clar. S’ha de treballar i buscar les millors. Els més rics han de pagar més que els més pobres. No era això el que es volia? Llavors... retirada de l’actual Tribut i fer-ne un altre amb un criteri just.

Per acabar, el tema de mobilitat també té molt contingut social. I de lluita per mitigar el canvi climàtic. Objectius que també diu voler l’AMB. Doncs tal com s’està enfocant no es pensa tampoc en la població econòmicament més desafavorida ni en prendre mesures que fomentin realment l’ús del transport públic. Però això mereixeria un altre article...

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (5)    No(0)

+
0 comentarios