Durant el franquisme, sobretot a les acaballes, el cristianisme de base i els treballadors afiliats a sindicats de classe de la comarca van veure que els unia molt més del que, aparentment, els separava. L’enemic comú era la dictadura, i a mesura que els col·lectius cristians es van anar adonant del paper del règim envers les persones, després d’anys de suport de l’alta jerarquia eclesiàstica a Franco i els recels amb els comunistes i socialistes que venien de la guerra civil, van anar confluint amb l’oposició a la dictadura. Aquesta simbiosi es produïa a les fàbriques, al carrer, al dia a dia.
Fruit d’aquesta aliança es va trencar la desconfiança entre dos col·lectius tradicionalment oposats que buscaven objectius comuns. I, tot plegat, en un moment de canvi, en el qual el Baix Llobregat i l’Hospitalet estaven experimentant canvis importants. Així ho explica Francesc Castellana, president de la Fundació Utopia i antic secretari general de CCOO a la comarca, que en el programa ‘Trozos de vida, trozos de radio’ que dirigeix Manolo Garrido va posar un exemple molt gràfic. “Els anys 60 i 70, el Baix canvia de pell i cos, i passa de ser una societat agrària a una d’industrial”, va expressar Castellana.
En aquesta avinentesa feien falta persones que cohesionessin, i és aquí on els cristians de base “van jugar un paper clau”, va afegir Castellana. Destaquen en aquest sentit persones com Joan Garcia-Nieto, el cura rojo de Sant Ildefons, o Alfons Comín, que van erigir-se autèntics líders i la cara visible d’una església que girava l’esquena al règim.
La parròquia com a centre de reivindicacions
De fet, moltes esglésies van passar a convertir-se en epicentres de la lluita antifranquista i a acollir reunions clandestines de sindicats i altres organitzacions de l’oposició al règim. Sense anar més lluny, el sindicat CCOO es va fundar en una església, la de Sant Medir, a Barcelona. Aquí al Baix hi ha casos paradigmàtics de capellans i rectors que van obrir les portes a les reivindicacions obreres, ja fos a través d’acollir tallers per als treballadors, reunions clandestines o bé manifestacions. En aquest últim cas, destaca l’església de Santa Maria de Cornellà, que va jugar un paper fonamental durant la vaga de Laforsa. En aquell temple els vaguistes es van tancar i fer forts, tot i que van ser desallotjats un parell de dies més tard de manera violenta per la policia.
Al barri de Sant Josep de l’Hospitalet trobem un altre cas de parròquia oberta a les reivindicacions obreres. Els més vells del barri, fins i tot, recorden com es cremaven diaris afectes al règim i s’hi feien reunions clandestines amb el beneplàcit del mossèn Leandre Gassó, l’olesà que va fundar la parròquia del barri i rector de la mateixa durant més de quatre dècades. Gassó va obrir el centre de culte per crear espais de llibertat durant el tardofranquisme i la transició, i fins i tot va facilitar l’assemblea constituent de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, el 1976. Ja en democràcia, va obrir la seva església a les reivindicacions dels immigrants, que el 2005 van protagonitzar tancaments a diverses parròquies de l’àrea metropolitana en protesta per l’aprovació de la nova Llei d’estrangeria.
Actualment és a una residència sacerdotal barcelonina, ja retirat, però la seva petjada segueix present a Sant Josep, on és una persona estimada per la seva tasca social. Molts encara rememoren els seus sermons amb forta càrrega política i social i la seva característica manera d’entretenir els parroquians i oficiar missa. En aquest sentit, també destaca el pare Manolo, del barri de la Florida de l’Hospitalet, que en una entrevista en aquesta publicació va recomanar col·locar dones en els alts càrrecs de l’Església.
Revifament del cooperativisme
En una entrevista que publiquem en aquest número d’El Llobregat, el bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, antic bisbe d’Eivissa i valencià de naixement, constata la forta “sensibilitat social” del Baix Llobregat. En aquest sentit, Cortés també percep un revifament del cooperativisme i dels moviments de l’Església de base a la comarca. Un fenomen, tanmateix, que ve de lluny, segons assenyala el bisbe. “En l’època de canvi democràtic gran part del compromís social dels cristians anava per aquí, en crear cooperatives”, afirma Cortés, que descriu aquest moviment com “humil” però alhora “eficaç”. “Respon molt bé a allò que és igualtat, justícia, germandat i ajut mutu”, destaca Cortés.
Si (
No(
