No tots els confinaments són igual, el codi postal té molt a veure de que així sigui. No tothom té la nevera plena, ni li porten el menjar a casa. Hi ha molts pisos petits que no tenen balcó i les poques finestres que tenen, donen a una paret.
Pisos on viuen persones que, si tenen sort, potser treballen en algun dels treballs anomenats essencials o s'han quedat sense feina, en els millors dels casos per un ERTO, o perquè simplement els han acomiadat, o ja no poden "treballar" en negre com ho feien perquè no hi ha activitat econòmica o simplement en aquest pis viu una persona gran i sola. Pisos on viuen criatures petites, adolescents, joves amb molt poc espai i alguns d'ells sense poder seguir el curs que es va reiniciar "telemàticament" la setmana passada, perquè no és només que no disposen dels dispositius tècnics per fer-ho possible sinó perquè els seus pares no poden ajudar-los, alguns d'ells perquè encara no dominen prou les llengües del nostre país. Com diu la catedràtica d'Ètica Adela Cortina: "els més mal situats són els que ho estan passant pitjor, com sempre, perquè hem organitzat la societat no per als vulnerables, sinó per als ben situats!".
Aquesta realitat no està sortint als mitjans, hauríem de fer un esforç de pensar-hi en tota aquesta gent .De pas, ara que tenim més temps, podríem també pensar que encara hi ha gent que es troba pitjor que tots nosaltres, en els seus països en guerra, amb fam permanent, en camps de refugiats amuntegats a no massa distància nostre. Fins ara com a societat no hem fet el que calia, ara no sé si estem fem tot el que es podria fer , però no vull ni imaginar que seria si estiguessin governant a Espanya els que van perdre les eleccions, amb tant odi acumulat dins seu, només cal llegir ,escoltar dirigents de l'extrema dreta, difonen mentides, fent l'únic que saben fer , treure el pitjor de la gent, fent MAL.
Ara tothom reclamen a l'Estat que ens protegeixi, fins i tot aquells que durant anys no han pagat els impostos que haurien d'haver pagat o els que han permès l'evasió o l'elusió fiscal, o els que han invertit els nostres diners en aspectes que no eren "essencials". Des de fa setmanes cada dia mostrem el nostre agraïment a tota la quantitat de gent que treballa en aquells llocs essencials. perquè ens cuiden , perquè la resta ens puguem quedar a casa. Després haurem d'exigir el seu reconeixement de veritat. Haurem de tenir la memòria forta.
D'aquesta crisi s'haurà de sortir "Rescatant les Persones que ho necessiten", no com a l'anterior crisi que es van rescatar els bancs. Comencem ja traient de la foscor a tantes persones que malviuen. Si no som capaços de fer-ho, ens haurem d'avergonyir de pertànyer a aquesta societat.
Si (
No(
