El dia 1 de maig se celebra el Dia del Treball. Enguany no sortirem en manifestació per reivindicar els nostres drets com a treballadors i treballadores sinó que ens quedarem a casa confinats, pensant amb els milers dque han perdut la vida, que s’han quedat sense feina, autònoms amb els negocis tancats i, la indústria del turisme i d’altres, en bancarrota.
Queda clar que després del Covid-19 ja res tornarà a ser com abans. Hem viscut per damunt de les possibilitats del nostre ecosistema i haurem de tornar al principi per replantejar-nos molts hàbits de la vida si volem evitar que el planeta Terra, de mica en mica, es vagi destruint. Aquests dies de confinament hem pogut veure com en el Port Olímpic hi neden els dofins; des del Tibidabo, Collserola, les Muntanyes de Sant Ramon o Sant Pere Màrtir baixen senglars, cabirols, teixons, conills, i tota mena d’ocells que, amb el silenci dels carrers per la manca de tràfic, ens envolten amb una música quasi-quasi celestial.
No sé si aquest Covid-19 ens servirà per aprendre la lliçó però hem de reconèixer que el nostre planeta està seriosament danyat perquè li hem explotat els ecosistemes per damunt del que podia ser sostenible. Ja el 1992 científics de tot el món van mostrar la seva preocupació per la destrucció de la capa d’ozó, la pèrdua de molts dels nostres boscos, el canvi climàtic, l’extinció de moltes espècies i també el desmesurat creixement demogràfic. Des de llavors no hem adoptat les mesures suficients a escala mundial per resoldre la situació mediambiental que, fins -i-tot ha empitjorat. És inquietant també l’augment de gasos d’efecte hivernacle a causa dels combustibles i, avui en dia, en molts llocs del planeta hi ha escassetat d’aigual dolça, la dels oceans està massa contaminada i en alguns indrets la vida marina ha desaparegut. En canvi, mentre la humanitat ha crescut més d’un 35%, la vida salvatge de molts ecosistemes continua disminuint.
No tot ho hem fet malament. És veritat que s’han reduït la fam i les desigualtats al món però avui en dia també ha estat una llàstima que hagin hagut de morir tants milers de persones per adonar-nos que els nostres hàbits de vida estaven equivocats. La Globalització ens ha portat la pandèmia i cal tornar enrere i reprendre els costums dels nostres besavis i avis. Els valors als quals estàvem acostumats fins al mes de febrer de 2020 ja no ens serveixen perquè s’ha demostrat que eren equivocats i, ens hem d’adonar, que el planeta Terra és la nostra vida i l’hem de protegir. De vegades hi ha situacions extraordinàries que ens fan remoure les nostres consciències, que necessiten d’un esforç col·lectiu i la unitat de totes les forces polítiques. No es poden repetir les retallades en sanitat ni la manca de control i ajut a les residències de gent gran. Tot plegat ens ha donat una alerta. Cal recordar aquell vers d’Antonio Machado: Caminante no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace camino y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. III
Si (
No(
