www.elllobregat.com
Carlos De Pablo 'A aquesta crisi s'ha de rescatar a les persones i no als bancs'

Carlos De Pablo "A aquesta crisi s'ha de rescatar a les persones i no als bancs"

jueves 30 de abril de 2020, 18:21h

El Secretari Comarcal d'UGT del Baix Llobregat defensa que, per evitar una tragèdia, cal redefinir entre tots el sistema polític, econòmic i social.

Carlos De Pablo Torrecilla és el Secretari Comarcal UGT Baix Llobregat i coincidint amb la històrica data de l'1 de Maig respon a les preguntes del Llobregat sobre la crisi sanitària del coronavirus i com influirà a partir d'ara en l'estat del benestar i els drets i els salaris dels treballadors de la comarca i de L'Hospitalet.

Quines coses s'hauran de fer perquè els treballadors del Baix Llobregat i L'Hospitalet no perdin drets i salaris?

Ens trobem davant de la crisi sanitària més important que hem conegut a casa nostra des de fa dècades. Això sense cap mena de dubtes provocarà la crisi econòmica i social més important des de la Guerra Civil i de la Segona Guerra mundial. D'altra banda, hem patit a la darrera dècada una duríssima crisi econòmica i social, que va provocar una gran crisi política i democràtica, la més important al cap de quaranta anys de democràcia a l'estat espanyol. Si alguna cosa constatem, és el fracàs col·lectiu de com vam afrontar aquella crisi. Aquesta vegada s'han de rescatar a les persones i no als bancs, com es diu col·loquialment

Què significa rescatar les persones?

Això vol dir, que si no van servir les fórmules utilitzades a l'anterior crisi, menys serviran per afrontar una davallada de les magnituds que provocarà la pandèmia de la Covid-19. Un exemple de tot això han sigut les reformes laborals que només han portat més precarietat, pobresa i desigualtats a les persones treballadores, o l'atac als serveis públics, la sanitat, l'educació amb les retallades i les privatitzacions. O la Llei Mordassa, que restringia clarament drets humans, polítics, civils i socials. O les retallades a les inversions públiques, mentre s'injectaven diners a la banca i es beneficiava el sector financer amb polítiques fiscals conservadores i liberals injustes, que sempre beneficien als que més tenen i castiguen a les persones treballadores i les famílies.

Cal salvar els mercats o l'estat del benestar?

Els poders econòmics i financers parteixen de la premissa que el model econòmic no és el culpable i responsable de la situació actual, com no ho va ser l'any 2007. Que la defensa dels interessos de mercat són la solució davant dels principis i valors de l'estat del benestar, que cal salvar als interessos de mercat costi el que costi i se sacrifiqui a qui i el que s'hagi de sacrificar. Si és així, tornarem a cometre els errors del passat i les conseqüències seran dramàtiques. Per solucionar la darrera crisi, bé realment totes, sempre s'han oblidat de les persones, atacant als nostres serveis públics, la sanitat, l'educació, els drets socials i polítics, el treball digne, totes aquestes qüestions eren prescindibles, i al crit de "l'estat del benestar ha mort" vam retrocedir com a societat dècades d'avanços polítics, socials i democràtics. Doncs bé, "rescatar a les persones i no als bancs" vol dir fer tot el contrari.

Què s'ha de fer ara?

Necessitarem un pla que faci que la nostra societat doni un tomb al seu model econòmic, financer, productiu, industrial i social. Haurem de proposar un nou model de societat que tingui com a objectiu essencial el benestar de les persones, un nou model que tingui com eix fonamental el repartiment de la riquesa, reforçar i potenciar la sanitat publica i universal, que desenvolupi i enforteixi els serveis públics, que plantegi un nou model productiu i desenvolupament industrial sostenible, que aquest model productiu integri el treball digne com a element fonamental i estratègic, amb l'objectiu clar de lluitar contra el canvi climàtic, un model que lluiti contra les desigualtats entre dones i homes, que actuï clarament contra les desigualtats entre els pobles i desenvolupi els seus drets, un nou model de societat que desenvolupi els drets i llibertats individuals i col·lectives, en conclusió una societat més democràtica, més digna i més justa. Com també lluitar contra l'atur que segurament vindrà. S'haurà de filar prim amb sectors específics que pateixen molt aquesta crisi com la restauració, l'hoteleria i el turisme.

Estan en risc els drets i salaris dels treballadors?

El Treball digne és un dels elements claus i estratègics que garanteix la cohesió social. Per tant, és essencial garantir salaris i condicions de treball dignes i s'ha de donar un tomb a les polítiques sociolaborals implementades pels governs del partit popular a la darrera dècada. Una de les accions de govern i parlamentàries en el primer moment de reiniciar l'activitat és la derogació urgent de les reformes laborals que va ser la seva resposta a la crisi econòmica del 2008 i que van condemnar a les persones treballadores a la precarietat, la pèrdua de salaris, la pobresa, la pèrdua de drets socials i llibertats públiques.

Com es podrà garantir el treball digne amb aquesta situació tan excepcional?

Impulsar el diàleg social serà un element estratègic per aconseguir-ho, la negociació col·lectiva ha de ser l'eina fonamental per tot això.

Impulsar polítiques públiques i desenvolupar normatives que promoguin de manera clara i definitiva la igualtat entre homes i dones al treball. Un exemple d'això el trobem a sectors productius molt feminitzats, que en aquest moment han esdevingut estratègics, que avui estan salvant vides, facilitant-nos la provisió d'aliments o evitant que s'estengui la pandèmia, o en el sector de la dependència en lluita directa contra la pandèmia als sectors de la població més afectats com la gent gran, són sectors dels més precaritzats on les treballadores que són majoritàries no arriben ni a mileuristes.

I com es pot fer això?

Serà necessari impulsar un nou model productiu, un nou model industrial. Intensificar les polítiques sectorials que a curt termini els hi donin cobertura als que més poden patir les conseqüències d'aquesta crisi per la caiguda d'activitat, és fonamental garantir la total recuperació del nostre sector industrial i agroalimentari per garantir l'aprovisionament de béns bàsics i essencials.

Polítiques actives d'ocupació, la formació professional, la inversió en recerca, desenvolupament i innovació, totes aquestes polítiques són essencials i estratègiques per un país i mes per sortir adequadament d'una crisi com la que ens amenaça. En conclusió serà imprescindible assolir un gran acord dels agents socials i polítics de gran abast per implementar estratègies econòmiques i socials de desescalada i sortida de la crisi acompanyada d'un canvi de model productiu, respectuós amb el medi ambient i assentat en el treball digne, per la igualtat i el desenvolupament de drets i llibertats.

Quines inversions caldran perquè l'economia es reactivi?

Per implementar els objectius definits en els punts anteriors, abans de tot haurem de redefinir el sistema polític, econòmic i social. El repartiment de la riquesa, posar els recursos de les persones treballadores per garantir el seu benestar, acompanyat d'un nou sistema fiscal i tributari sota el principi de justícia fiscal i contributiva, gravant aquells que tenen més i per tant que més poden aportar col·lectivament, seran valors que hauran de nodrir totes les polítiques que s'activin des dels governs. Les inversions en els serveis públics, la sanitat i l'educació publica i universal són elements estratègics. Són qüestions que donen solvència al model social, econòmic i productiu.

On caldrà dirigir aquestes inversions, una vegada redefinit el sistema?

Primer, en les persones treballadores i les seves capacitats. Aquí la formació professional amb un model basat en la formació dual és molt important. Els països avançats, quan els amenaça una crisi econòmica inverteixen en les persones, la resposta és i ha de ser formar, qualificar i invertir en les persones treballadores. Aquí durant la crisi de la dècada passada es va fer el contrari. A més, tot això s'ajuntarà amb la nova revolució tecnològica 4.0 de la mà de les noves tecnologies com la intel·ligència artificial. El repte serà fins i tot major.

No es poden quedar fora els sectors de la població més castigats pel nostre sistema, els joves s'han d'integrar amb força i garanties. D'altra banda la igualtat entre homes i dones, l'erradicació de la bretxa salarial i la lluita per la igualtat d'oportunitats esdevenen elements també estratègics.

Les inversions en infraestructures i desenvolupament tecnològic, és un altre eix estratègic pel nou model productiu i indústria. Que permeti abordar de manera definitiva la qüestió canvi climàtic. Un nou model de gestió de sectors estratègics, el sector energètic és un exemple clar, recordem que són un dels costos que generen més desigualtats a les persones i manca de competitivitat a les empreses. Necessitem un nou model que modifiquin les inversions lligades a interessos financers que no pensen en les persones treballadores i les empreses, i que impossibilita el desenvolupament d'un nou model productiu i industrial.

I a tall de resum...

Doncs, cal potenciar el sector públic i l'activitat del sector públic, posant al sistema recursos econòmics suficients per desenvolupar totes aquestes polítiques. S'ha de reorientar el model econòmic i fiscal que ens permeti potenciar les inversions per garantir la prosperitat de les persones treballadores.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios