Quin pla té l’Ajuntament de L’Hospitalet per anar recuperant la normalitat al més aviat possible en el seu àmbit de gestió?
El 10 de maig és la data previsible de final de l’estat d’alarma i hem de planificar una operació de sortida del confinament que ha de ser esglaonada. Les mesures de restricció per la Covid-19 s’han d’aixecar lentament i amb control perquè, si hi ha algun brot, es pugui detectar i controlar ràpidament. En l’àmbit de l’administració local, hem d’aplicar mesures de prevenció en els centres de treball per minimitzar el risc de contagi i fer possible que el personal que està treballant des de casa torni a les dependències municipals amb seguretat. Cada ciutadà té un paper rellevant en posar fre a aquesta pandèmia.
Quina inversió o partida pressupostària extraordinària preveu disposar per recolzar la recuperació i pal·liar així la greu crisi econòmica i social que ha ocasionat la pandèmia del coronavirus?
Davant aquesta situació de crisi global els ajuntaments com a administracions més properes a la ciutadania hem fet un esforç molt important per assegurar els serveis essencials, amb una atenció especial a les persones més vulnerables dels nostres municipis. Un exemple: la demanda d’aliments als Serveis Socials municipals ha crescut de manera molt acusada (actualment representa el 96% de les demandes) i no sabem com evolucionaran les necessitats de la població a les quals haurem de donar resposta. En l’etapa post-coronavirus hem de ser capaços de recuperar l’economia i, alhora, protegir les persones i les famílies que hagin estat més afectades. Caldrà seure i replantejar els pressupostos i el Pla d’actuació municipal per adaptar-los a la nova realitat. La pandèmia ha posat la salut en el centre de les polítiques, el que vol dir que haurem d’invertir-hi més des de totes les administracions.
Com les víctimes de la Covid-19 són els nostres ciutadans més grans, que proposta o política va a desenvolupar en el seu àmbit per reforçar el seu benestar davant possibles rebrots? Quina ha de ser la política de residències?
Una de les conclusions d’aquesta crisi és que haurem de canviar les polítiques respecte les residències de gent gran. El model ja no serveix i l’haurem de repensar. La nostra gent gran necessita una millor protecció.
Com ha funcionat la xarxa de solidaritat de L’Hospitalet?
En moments difícils, com l’actual, és quan surt el millor de la nostra gent. La situació d’emergència i confinament, amb moltes persones vulnerables, ha fet que es multipliquin les respostes solidàries de la població.
Pot explicar alguns exemples?
Insisteixo, han estat moltes les iniciatives, però vull destacar algunes: l’Oficina del Voluntariat del Servei de Joventut, amb iniciatives com la recollida de material sanitari —que després portaven a residències de gent gran i de discapacitats—, la compra de menjar i medicaments per a persones grans o la distribució de cartells amb els telèfons d’ajuda per a dones en situació de violència masclista en farmàcies i comerços d’alimentació; el dispositiu especial format per treballadors municipals, de La Farga i voluntaris d’esplais, que van repartir 7.000 targetes de beques menjador, porta a porta, i els treballadors municipals, Voluntaris de L’Hospitalet i Creu Roja de L’Hospitalet que van repartir les mascaretes entre les persones usuàries del metro i el tren; la gran resposta dels makers, coordinats per Nubotica Academy, per imprimir en 3D elements per fer respiradors i viseres per a mascaretes de protecció del personal de centres mèdics i hospitals, o la resposta de persones rellevants de la ciutat, procedents del món de la cultura i de les entitats, que han enregistrat petits vídeos que hem difós a través dels diferents perfils institucionals, on expliquen breument com viuen el confinament i animen la resta de la ciutadania a romandre tancats a casa.
En el cas de tenir superàvit, com es planteja destinar-lo un cop flexibilitzin els criteris d’estabilitat pressupostària i la regla de despesa per a augmentar la inversió pública?
Sens dubte, cal afrontar plegats el futur. Serà un repte enorme que només podrem emprendre tots junts, des de tots els àmbits de l’Administració, i amb la complicitat també dels sectors econòmic i social. Una de les grans reivindicacions del món local en els darrers anys ha estat precisament que es duguin a terme les modificacions legislatives que permetin una major capacitat financera, de despesa i inversió als ajuntaments, així com l’ús del superàvit d’anys anteriors en polítiques socials. Si volem recuperar el país, des dels ajuntaments hem de poder invertir per crear riquesa i activitat econòmica. No ens pot tornar a passar el mateix que l’any 2008.
Com s’ha organitzat vostè per mantenir les seves responsabilitats durant l’estat d’alarma?
Aquesta nova situació ens ha fet passar pantalla a tots i totes. En el meu cas, he reduït al mínim les sortides de casa i només m’he desplaçat quan ha estat imprescindible. He recuperat el despatx que tinc a casa i que feia temps que no utilitzava i he canviat les reunions presencials per videoconferències.
Si (
No(
