Els instruments proposats es basen en subvencions i préstecs, tot això en consonància amb els objectius del semestre europeu, especialment en allò que refereix a la transició ecològica i digital, així com la resiliència de les economies nacionals. Un import força elevat, 750.000 milions d’euros pel pla “Next Generation (2021-2024)” i 1,1 bilions pel pressupost de la Unió Europea per període 2021-2027. El repte sembla colossal atenent la complexitat del plantejament, els requeriments pel seu repartiment i els terminis per executar-ho. Si ja ens està costant adaptar la nostra economia, administració i societat als canvis que estem vivint, sembla una tasca titànica voler canviar tantes coses en tan poc temps.
Sense treure valor als esforços que la Comissió està fent per ajudar-nos a sortir d’aquest embolic, potser seria més sensat destinar ara mateix una part important d’aquests recursos a mitigar les dificultats que estan patint les empreses i les famílies i, a la vegada, començar a dibuixar i dotar de pressupost el canvi de model productiu o sanitari que necessitem de manera evident i imperiosa, però d’acord amb els temps que requereix aquesta gran obra.
Dit això, atès el moment en el qual ens trobem i a pocs mesos abans de decidir el repartiment de les ajudes, cal que el procediment que s’ha plantejat no deixi de banda cap sector econòmic ni cap territori, aconseguint un repartiment just i equitatiu dels recursos per tal que arribin a totes les empreses, molt especialment a les pimes, que són menys avesades a gestionar l’obtenció de recursos públics i a les comarques com el Baix Llobregat, que han patit de manera més cruenta les conseqüències d’aquesta crisi mundial.
Si (
No(
