Des de fa un temps ençà sento dins de l’independentisme algunes veus que diuen que el Parlament faci la Declaració unilateral d’independència (DUI) ja, que amb setanta diputats i diputades independentistes com hi ha ara ja n’hi ha prou per fer-ho possible, i és aquí on em poso a reflexionar una i altra vegada què succeiria si això passés, si el Parlament fes una DUI, o si per exemple el President de la Generalitat digués que aixeca la suspensió que el President Puigdemont va aplicar a aquella proclamació d’independència que segons abans havia anunciat.
I després de donar-hi moltes i moltes voltes arribo sempre a la mateixa conclusió, que si proclaméssim unilateralment la independència no passaria res, no tindria cap conseqüència en termes d’assolir la sobirania plena, vindria a ser un acte simbòlic sense cap transcendència jurídica.
M’explico, per ser un estat sobirà no tens prou amb autoproclamar-te, sinó que necessites que d’altres estats et reconeguin, i mentre aquests estats no et reconeixen, necessites tenir un control efectiu del teu territori i institucions. Jo sempre explico de forma planera que voler ser independent és voler entrar en un “club privat” que es diu Nacions Unides, i que a aquest club només entres si uns quants “associats” que son els estats, t’avalen reconeixent-te.
Per tant, fer una DUI sense tenir estats al darrere que et reconeixeran al minut 1 no té cap conseqüència, de fet tenim un cas a Europa d’”estat” autoproclamat amb una DUI que no ha servit de res perquè cap tercer estat l’ha reconegut, el cas de Sealand.
El Principat de Sealand, que té bandera, escut propi, constitució, un príncep... és una plataforma petroliera que està a la costa anglesa, i que a finals del anys seixanta una família i coneguts la van ocupar per acabar declarant-se nació al 1975, van fer la seva DUI. Tot i que els vora trenta habitants es fan dir la nació més petita del món, i tot i que fins i tot hi ha hagut successió hereditària del Príncep de Sealand, mai cap altra estat els ha reconegut, per tant, és un exemple claríssim que fer una DUI sense reconeixement de cap altra Estat de Nacions Unides és fum.
La subsegüent afirmació que fa la gent és que aleshores els polítics ens van enganyar, però aquesta afirmació tampoc és correcta, els polítics i polítiques que avui pateixen presó o exili, van tenir molt clar que s’havia de fer via referèndum, i indubtablement van posar tota la carn a la graella, òbviament amb el suport de molta gent anònima que s’hi va jugar la pell, però malgrat al sobiranisme no ens agradi, aquell referèndum de l’u d’octubre de 2017 no va ser reconegut per tercers com una eina vàlida, de fet els propis observadors internacionals que la pròpia Generalitat va fer venir a Catalunya aquell primer d’octubre van ser els primers en dir que no es podia considerar vàlid en termes de reconeixement internacional. Per tant, ells mateixos ens estaven dient que aquella eina de l’u d’octubre havia servit per a moltes coses però no com a referèndum homologable.
Agradi o no, per assolir la plena sobirania no hi ha dreceres, cal fer-ho amb un referèndum avalat per la comunitat internacional i que faci que els estats adquireixin un compromís de reconeixement en el cas de guanyar els proindependència. Així doncs, els sobiranistes hem de treballar per ser una majoria indiscutible que guanyi un referèndum homologat, i hem de forçar l’estat a reconèixer el dret a l’autodeterminació, és la via ens agradi o no. III
Si (
No(
A favor (
En contra (
