www.elllobregat.com
“Si no s’hi posa ja voluntat política, l’agricultura del Baix desapareixerà”
Ampliar

“Si no s’hi posa ja voluntat política, l’agricultura del Baix desapareixerà”

viernes 05 de febrero de 2021, 03:00h
Lluís Parés Ramoneda va néixer a Sant Boi al 1946 en el sí d’una família de pagesos expropiada de les seves terres en acabar la guerra civil i ha viscut tota la vida a peu d’hort. Entre 1983 i 1989 va deixar parcialment el camp per ser regidor d’Agricultura d’aquesta ciutat en el cartipàs socialista presidit per l’alcalde Xavier Vila.

Fundador de la Unió de Pagesos, confessa que la burocràcia administrativa el va desesperar en algun moment, però també admet que va tenir “cèntims de sobres” per ocupar-se de millorar l’activitat agrícola a Sant Boi. La seva oposició al traçat de la C-32, l’autopista del Garraf, pel mig dels camps de conreu, van provocar la seva marxa.

Com explica que desprès de les eleccions municipals de 1983 fos regidor d’Agricultura, un càrrec insòlit?
Ni la Hermandad [la representació oficial de la pagesia] ni l’Ajuntament feien la feina de manteniment els camins ni la guarderia. Les zones agrícoles estaven molt descuidades en aquella època i nosaltres, com a Unió de Pagesos, anàvem a queixar-nos a l’Ajuntament i el Xavier Vila em va insistir que em quedés de regidor.

Es va sentir recolzat per l’equip de govern del municipi?
Sí, per tots, fins i tot pels regidors de l’oposició. Jo no vaig entrar mai en les veritables lluites polítiques, que són les que es donen dins dels partits. Jo anava al camp i feia la feina, és com si hagués treballat per mi.

Va repetir un segon mandat després de les eleccions de 1987.
Sí, encara que no volia. Dintre del PSC de Sant Boi hi havia tensions i el Vila va buscar recolzament en algunes persones i em va dir que no el deixés. Vaig acceptar a canvi de no acabar el mandat. Jo ja havia obert el camí i pensava que ara ho podia fer un funcionari.

En aquella època ja es començava a parlar del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Sí, el Parc Agrari el vam inventar la Unió de Pagesos. El nostre lema era “Salvem el Pla” amb una zona agrícola protegida. Érem una colla, però els que lluitàvem més érem cinc o sis. Un d’ells, el Miquel Domènech, va entrar al consell comarcal i va ser ell qui inventar el nom del parc agrari, una denominació que desprès es va posar molt de moda amb els parc eòlics o els parcs forestals. El parc agrari va fer realitat el que dèiem les zones 24 agrícoles protegides del Pla General Metropolità. Tot això va ser durant el meu mandat. Em van proposar també d’entrar a la Diputació de Barcelona però no vaig voler i en el meu lloc hi va anar el Casimir Boy, que va ser alcalde de Molins de Rei i que ja és mort. Com que ell també havia estat de la Unió de Pagesos li vaig demanar un cotxe per fer el servei de guarderia dels camps i quan em presento amb el cotxe a l’Ajuntament de Sant Boi em van haver de donar dos guàrdies perquè circulés. I així va néixer el primer servei de vigilància rural del Baix Llobregat.

Vist amb perspectiva, està satisfet de la feina feta?
Sí, però tenia clar que havia de marxar.

Perquè?
Pel traçat de l’autopista del Garraf, la C-32, que comença a Sant Boi. Els pagesos vam dir que l’autovia passés desprès del que dèiem la zona 22a, però es va fer per un altre lloc, desprès de la zona 22b. Vam demanar la desprogramació, però no només no ens van fer cas, sinó que fins i tot vaig trobar una acta de la Corporació Metropolitana de Barcelona d’un regidor en què es deia que els pagesos no presentarien cap oposició amb el canvi. I vaig plegar, encara que no va ser només per això.

Per quines altres raons?
Tot això va provocar una discussió entre els pagesos. Els que eren propietaris sí que volien que l’autovia passés després de la zona 22b perquè els terrenys que ocupaven els camps valien una fortuna si es convertien en sol industrial, com així va ser. Un noi jove amb aspiracions em va dir per la ràdio que jo era un ninot i vaig pensar que no estava perquè m’insultessin. Igualment hauria plegat, perquè jo mai hauria votat aquest canvi de traçat al ple de l’Ajuntament, però es va precipitar tot.

Després de la seva marxa ja no hi ha cap més regidor d’agricultura?
No, després va quedar una mica abandonat, però és veritat que la Unió de Pagesos ha tingut força autonomia dins l’Ajuntament a través del Consell Agrari. Hem orientat sobre el que s’havia de fer i se’ns ha fet cas. Però els que manen als ajuntaments són els caps d’àrea, els regidors pinten poca cosa.

Creu que l’agricultura de la comarca està prou protegida o en perill d’extinció per la temptació de l’expansió urbanística?
Si no s’hi posa ja voluntat política, l’agricultura desapareixerà del Baix Llobregat. La meva generació va ser l´últim relleu. En el moment que pleguin els que ara tenen 40 o 50 anys no quedarà res més. Si volen mantenir aquesta activitat agrícola el que han de fer és una nova reparcel·lació, una concentració, de manera que amb molts pocs pagesos es puguin conrear les 2.500 hectàrees que hi han a la comarca. Als polítics de dalt els hi costa molt d’entendre-ho.

Al marge de la voluntat política també cal el compromís del pagès per mantenir l’activitat agrícola, no?
Sí, però nosaltres hem lluitat perquè hi hagi aquesta zona agrícola. Jo soc pagès i segueixo tenint terres de conreu, encara que valguin molts cèntims si passen a ser zona industrial. Hem lluitat per protegir les terres del Parc Agrari. Amb trossets que es treballaven amb carro i cavall no es pot continuar. S’han de fer camps més grans i donar la possibilitat que la gent es guanyi la vida treballant amb màquines. Això no ho pot fer sol un ajuntament. No pot ser que en alguns camps de Viladecans o Gavà no hi entri el tractor, per parlar d’una manera planera. L’agricultura ha canviat, però l’estructura política no s’adapta als temps actuals. De la mateixa manera que dèiem fem un canal nou i no partim els camps amb una altra carretera, hem de fer parcel·les que es puguin treballar més a l’engròs. La Unió de Pagesos ha defensat sempre l’explotació familiar, però aquesta explotació ha desaparegut. Quan jo estava de regidor hi havia 418 pagesos que venien als mercats de Barcelona, ara no en cada cap. Avui en dia potser paguen 20 cèntims per un enciam a Mercabarna. No en pots portar 200, has de portar 2.000 o 4.000.

També va deixar de militar al PSC quan deixa l’Ajuntament?
No, encara tinc carnet. A mi em dol molt com s’estan comportant el PSC i el PSOE amb el tema de Catalunya. Són dos partits federalistes i republicans i no es poden amagar d’això. Continuo pagant la quota, però estic lluny de la política del PSC, perquè crec que no estan fent el que hauria de fer.

Vostè ha estat molt actiu en la defensa dels presos del procés i ha participat en diversos actes públics malgrat la seva militància socialista.
Sí, he estat en moltes manifestacions a favor dels presos. A la meva família va haver famílies exiliades i algú que va estar a la presó i em dol que hi hagin a Catalunya persones exiliades i empresonades. No puc entendre perquè hi són. Quan va guanyar les eleccions crec que al PSOE li tocava treure els presos i permetre el retorn dels exiliats perquè quan el Front Popular va guanyar les eleccions el president de la Generalitat estava a la presó i el van treure. El procés que va passar abans de la guerra amb el procés actual trenca la història. Tota la gent represaliada hauria d’estar fora.

Què fa ara en Lluís Parés?
Estic jubilat, però segueixo a la Unió de Pagesos. Al matí anem a passejar una colla d’aquella època. Som set o vuit i ens avenim tots molt. Si tinc coses que fer del sindicat també les faig. No he volgut mai tenir un càrrec ni he estat mai el responsable comarcal. Sí que he estat molts anys a la comissió de garanties de la Unió de Pagesos de Catalunya. III

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (1)    No(0)

+

2 comentarios

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto