El canvi climàtic està posant en perill la vida del planeta. Què hi podem fer?

Abans es deia: som el que mengem i ara ja es diu que som el que respirem. És cert que des de fa un any la qualitat de l’aire ha millorat molt. No sols ho notem les persones, sinó que els animals també gaudeixen molt més del seu entorn. Hi ha més aus al Delta del Llobregat, més peixos i ànecs al riu i flamencs a la Tordera o al Delta de l’Ebre, per posar uns exemples. Tot això és excel·lent, però hem de ser conscients que aquesta millora és temporal. L’aturada d’activitat industrial i de mobilitat a causa de la Covid-19, ha fet abaixar enormement els índexs de contaminació no sols a l’Àrea Metropolitana de Barcelona sinó a molts indrets del Món.

No obstant, com a quasi totes les coses, l’èxit és puntual i el que és més important és l’endemà. Sembla que ja s’acosta, però en realitat és gràcies a les vacunes que tornarà la normalitat amb la mobilitat, les activitats industrials, el transport, els avions, el tràfic intens... Tot plegat és excel·lent per a l’economia del país, però no ho és tant per a la nostra salut. En aquest sentit els organismes públics ja han posat fil a l’agulla en previsió de l’endemà i la primera ha estat l’Àrea Metropolitana de Barcelona que ja ha decretat la Declaració d’Emergència Climàtica a la metròpolis de Barcelona.

També, ja fa temps que alguns ajuntaments han començat a fer els deures i, en aquest sentit, el del Prat ha estat un dels pioners en el muntatge de sensors de consum d’energia en tots els equipaments municipals. Al mateix temps s’ha creat La Casa de l’Energia que impulsa la transició ecològica a través de serveis i formació a la ciutadania amb l’assessorament per a la rehabilitació energètica i la informació sobre la instal·lació de plaques solars, entre altres qüestions.

Queda clar, però, que la qualitat de vida no sols la produeix l’aire que respirem sinó també els entorns en els quals ens movem i el que mengem. En aquest sentit és urgent la protecció dels espais naturals del Delta del Llobregat per part de la Generalitat i també de l’Estat Espanyol, per poder conservar, potenciar i ampliar els seus valors ecològics, paisatgístics, científics i culturals. Però també cal començar a pensar en un sistema de tractament de la matèria orgànica com podria ser un centre de reciclatge dels residus, que satisfaria les necessitats de fertilització i adob dels camps de cultiu del Parc Agrari del Baix Llobregat i evitar així utilitzar altres productes que danyen el medi ambient.

Tots aquests valors fan inviable l’allargament de la tercera pista de l’aeroport i l’ampliació del port i, per tant, caldria plantejar altres models de mobilitat més sostenible que permetin eliminar els vols de curta distància que es podrien substituir, per exemple, amb una bona xarxa de ferrocarril.

Després de la Covid-19 i, quan de mica en mica hàgim tornat a la normalitat, haurem après a valorar coses que abans potser no apreciàvem tant, com una forta abraçada, fer-nos un petó o sopar amb amics, però també gaudir dels entorns, tenir a l’abast productes ecològics de proximitat, respirar un aire sa... i si ho aconseguim, tant de bo que ho valorem i sapiguem conservar-ho! III