Pere Baltà i Llopart va néixer a Torrelavit (Alt Penedès) al 1940 però als sis anys es traslladà al Prat, on els seus pares regentaven una fonda, i allà continua vivint.
Ha estat periodista, activista cultural durant el franquisme, regidor de l’Ajuntament abans i després de la democràcia, diputat al Congrés per CiU entre 1988 i 1996 i ha ocupat diversos càrrecs a la Generalitat durant el mandat de Jordi Pujol, com ara director general del Servei de Promoció Cultural o de l’empresa pública Adigsa. Es defineix com a socialdemòcrata i és molt i molt crític amb la gestió de Lluís Tejedor com a alcalde del Prat durant 37 anys, que qualifica de “sovietisme”.
Vostè va ser socialista abans que convergent, oi?
Sí, vaig ser fundador del PSC Reagrupament i al 1977, candidat al Congrés pel Pacte Democràtic per Catalunya amb el número 11. Quan va morir en Josep Pallach i vaig veure com es feia el procés d’unificació socialista al 1978 me’n vaig anar a casa. Amb l’arribada de Jordi Pujol a la Generalitat al 1980 algú va pensar en mi i em van nomenar director de Promoció Cultural.
Quan es treu el carnet de Convergència?
Quan Convergència es declara un partit socialdemòcrata, perquè jo sempre m’he considerat socialdemòcrata. L’últim acte de militància que vaig fer va ser anar a votar en contra del canvi de nom del partit, quan van entrar en la Internacional Lliberal. Allò va ser una bestiesa. Jo sempre he sigut pallachista, però penso que en Pujol va fer una obra de govern molt important.
Què en pensa de l’evolució que ha viscut Convergència?
Hi ha hagut un fet extern molt bèstia, la fi del Pujol. Em sap molt de greu, perquè jo he lluitat tota la vida contra la corrupció. Allò va ser un motiu per marxar a casa, però pensa que la corrupció no era només una cosa de Convergència, sinó de tots els partits.
En ple franquisme va ser elegit regidor de l’oposició sense presentar-se. Com va anar?
Al 1966 van haver unes eleccions municipals controlades pel règim. Jo no em presento a les eleccions, però surto elegit perquè em presenten pel “tercio corporativo”. Accepto entrar, hi ha un canvi d’alcalde i em fa regidor de cultura. Vaig aconseguir la primera biblioteca popular del Prat i al 1968 vaig promoure que es posés el nom de Pompeu Fabra a una escola.
Després de la mort del dictador i abans de les primeres eleccions municipals de 1979 es va convertir en el primer regidor de la oposició escollit a Catalunya.
Sí, al 1976 vaig ser el primer regidor escollit pel Moviment de Regidors Democràtics, impulsat pel Pallach en paral·lel al Sindicat Democràtic i a Comissions Obreres. Des del Prat vam començar una batalla interna i vam controlar l’Ajuntament. Això no va passar a cap lloc d’Espanya. Em vam posar una querella precisament per denunciar la corrupció. Teníem majoria i el que vam fer va ser una revolució al Prat: vam canviar l’alcalde i l’interventor, vam paralitzar el desviament del Llobregat que es volia fer ja en aquella època, també vam paralitzar la construcció de la segona pista de l’aeroport i vam desenvolupar un pla d’actuació urbanística per asfaltar els carrers del poble. Tots aquests projectes se’ls va trobar fets el Tejedor quan va arribar d’alcalde. Jo era tinent alcalde d’urbanisme des del 1973 i vaig estar fins al 1978, per això vam tenir temps de fer tot això.
I ja en democràcia també va ser regidor.
Sí, dos mandats del 1987 fins al 1995. Vaig ser regidor de la oposició coincidint amb l’època de diputat al Congrés, on vaig estar del 1988 al 1996.
Van ser els anys finals dels governs de Felipe González. Quins records li queden?
Recordo que vaig impulsar la Llei del Mecenatge, vaig ser ponent de la llei del Museo del Prado que va sortir per unanimitat i d’altres iniciatives. Quan es va acabar aquella etapa i es veia que guanyaria el PP no vaig voler repetir.
Quina opinió té del mandat de Lluís Tejedor com a alcalde?
Jo el vaig criticar al seu moment i el seguiré criticant. El seu mandat va ser una dictadura absoluta, així de senzill, “un ordeno y mando”. 40 anys al poder em sembla una bestiesa, tan forta com la del Franco, ho sento. La gent s’anquilosa quan està al poder i es creen grupuscles que es converteixen en una màfia. Tejedor va fer una política desconnectada de l’exterior i el Prat ha rebut per tot arreu, encara que la gent no ho sàpiga. Home, que es va construir una pista de l’aeroport fent desaparèixer 48.000 pins!
Algun mèrit deu tenir l’Ajuntament en la protecció de tota la línia de costa, sense edificacions i amb unes platges úniques a l’àrea metropolitana, no?
Això ho va fer la Generalitat, totes les reserves naturals són competència de la Generalitat.
L’oposició municipal no és la que va evitar que es construís la Vila Olímpica, com pretenia Juan Antonio Samaranch?
No, allà hi havia prevista una urbanització des dels temps de la República que era la sortida del Prat al mar. No sé què hagués estat pitjor, si fer la Vila Olímpica al Prat o construir la tercera pista de l’aeroport. Tu que triaries? Unes edificacions entre vegetació o una pista que es carregà 48.000 pins? Jo ho tinc claríssim. Allò hagués sigut bo pel Prat, hagués potenciat la incidència dels Jocs Olímpics en el poble.
Deixa entreveure que la política local li va deixar un regust d’amargor.
Quan vaig ser director general d’Adigsa i vaig descobrir els “chanchullos” que es feien al barri de Sant Cosme es van llençar contra mi quatre xoriços de l’Ajuntament que després van haver de marxar del poble. El Tejedor els va protegir però després els van acabar fent fora del partit. El que vam descobrir a Sant Cosme era esgarrifós.
S’ha normalitzat la situació?
No, està igual que abans, el que passa és que està amagat. Segueixen manant alguns clans, tolerats des de l’Ajuntament.
Què li falta al Prat?
El primer de tot, pluralisme polític. Tothom està condicionat i no es pot fer res si no intervé l’Ajuntament. Ja fa molt anys que el “sovietisme” va desaparèixer de la faç del mon i aquí encara el tenim posat. Hi ha instal·lat un règim de partit únic comprant els altres. El primer que necessita El Prat és democràcia local. Jo vaig lluitar contra el Franco i lluitaré contra qualsevol sistema absolutista. A mi em van fer un consell de guerra per escriure un article i l’Ajuntament d’abans de la democràcia em demanava 30 milions de pessetes per injúries en una querella criminal que em vaig posar. No vaig callar en aquella època i no callaré ara. El paradís que ven ara l’Ajuntament no és real.
Què en pensa de l’evolució política que ha fet aquell nacionalisme català durant el darrers anys?
Madrid ha fet més independentistes del que hi havien. Si hagués prosperat la fórmula del Pallach d’un federalisme profund no s’hagués produït aquest fenomen. Ara s’ha arribat a la conclusió que no hi ha més alternativa que la independència i més amb gent a la presó per les seves idees. Això no et fa dubtar ni un minut. Jo vaig tornar a la societat civil fa molts anys quan vaig veure que no m’agradava la política que s’estava fent.
Què fa ara en Pere Baltà?
Tinc 80 anys, estic jubilat, però no retirat. Presideixo la Fundació Paco Candel des del 2007 des d’on hem contribuït a difondre la seva obra i ja els hi he demanat un relleu. També sóc assessor del Ens de l’Associacionisme Cultural, que és una confederació que agrupa la gran majoria de les federacions culturals de Catalunya. Són una trentena de diversos àmbits, com els castellers, els ateneus o els cors Clavé. Això ho vaig promoure durant la meva època a Cultura, que vam fer el Primer Congrés de Cultura Popular desenvolupat entre 1980 i 1985. III
Si (
No(
