En la mort de Joan Bonet, ciutadà compromès amb Torrelles

Quan el seu pare va morir, també molt jove com ell i de la mateixa malaltia, aquella que transforma les nostres pròpies cèl·lules en terroristes que acaben amb el cos que li donen vida, en Joan va cuidar de la seva mare i de les tietes. A la bolera de Pedralbes va conèixer fa 40 anys a Marta, l’amor de la seva vida, amb qui va tenir dos fills: Marc i Emma. En els darrers anys també va poder gaudir dels seus dos nets.

En Joan es va implicar en moltes iniciatives de Torrelles, segurament més enllà de les que molts desitjaven, perquè en aquest poble del “nosaltres sols”, molts no li van perdonar que hi hagués volgut ser un torrellenc més, per partida doble: com a ciutadà i també políticament, en un període convuls de la vida del poble, on es decidia el seu creixement urbanístic. No tinc cap dubte que en Joan s’ha equivocat com tots ho fem. Però són els errors els que li donen la dimensió de gran persona i els que fan que la gent com jo l’haguem acabat estimant no com simple veí, sinó com un col·lega, com un company que ens tenia a tots a prop i que intentava crear fraternitats i complicitats on, com a poc, només hi havia indiferències.

Els pobles són la seva gent. Tota la seva gent, però especialment la gent que demostra, amb els seus actes i amb les seves esperances, que s’estima el lloc on viu. És a dir, que s’estima el que es veu i el que és viu. I d’això el Joan n’ha donat mostres sobrades. Més que molts altres que s’omplen la boca o les butxaques dient que treballen pel poble. Torrelles pot sentir-se orgullós d’haver tingut gent com en Joan Bonet.

La seva bonhomia particular, la seva capacitat de servei, les seves ganes d’enfortir els lligams de la gent, el seu entusiasme i fins i tot els seus errors, feien del Joan una bona persona. Amb ell vaig compartir quatre intensos anys de les nostres vides, fa vint anys, de 2001 a 2005 com a fundadors de l’Associació cap un Torrelles Actiu, més coneguda com AcTA, que va revolucionar el canvi de segle en aquest poble que és una miniatura de la societat catalana.

AcTA va ser pionera de les xarxes socials “avant la lettre”. Joaquim Gavaldà, tècnic informàtic; Joan Bonet, un veritable relacions públiques, i qui signa aquest obituari com a periodista, vam aconseguir, utilitzant una eina de MSN, crear un fórum d’informació i opinió que va aconseguir una extraordinària audiència local. Créiem fermament en les eines de participació ciutadana i l’altruisme per dinamitzar la vida social, cultural i política del nostre poble, fent un ús de la tecnologia en ares d’una democràcia participativa i viva. Una petita mostra, en definitiva, de la societat civil catalana.

Apostàvem per la democratització d’internet i vam lluitar per un telecentre a Torrelles. També AcTA era un espai de suport a les iniciatives de la gent i de les festes de Torrelles, on participàvem activament, materialitzant el nom de l’entitat. Debats electorals, recuperació de la memòria de veïns il·lustres i quadern de bitàcola de la comunitat en uns temps que ara semblen normals. AcTA era tan troncal a la vida de Torrelles que, fins i tot, el nou mossèn, el desaparegut Joan Morera, es va presentar públicament al poble a través del fòrum. Amb la informació, la participació i el debat dels ciutadans al fòrum, que era una mena de xat que va durar sis anys, es va transformar alhora, en un gegantí banc de dades amb una audiència de 250 entrades diàries de mitjana d’IPS diferents a un poble llavors de 5.000 habitants i sense internet als telèfons mòbils.

Promocionàvem el software social, desenvolupant el concepte de periodisme cívic i on una comunitat real, el poble de Torrelles, utilitzava les noves tecnologies com a referent de la seva evolució. Hi havia gent que ens deia que els agradava més al vespre connectar-se al fòrum d’AcTA que seure davant de la televisió, perquè gaudien més mentre s’assabentaven de tot el que es cuinava al poble. Un grapat de participants eren tant actius en una primera etapa anònima, que tenien diferents avatars amb personalitats diferents, de forma que agitaven el debat, moltes vegades de forma grollera, però d’altres també simpàtica.

La febre urbanitzadora va provocar a Torrelles, l’any 2004, una profunda divisió social, fins i tot amb un canvi de govern fruit de la negativa del regidor de l’Entesa, Jesús Vila, de donar suport a la urbanització de Can Coll amb la construcció de 200 cases. En Joan Bonet va apostar per donar suport a una petita agrupació d’electors sota el nom de Poble, fruit d’una escissió de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), que tenia una regidora que es va integrar a l’equip de govern per sumar la majoria de 6 davant dels 5 que no volien un creixement urbanístic tant fort.

Joaquim Gavaldà es va implicar també en política a CDC i qui signa aquestes línies va donar suport al regidor dissident, fins i tot contribuint a l’edició del llibre “Salvem-ho tot!” que recollia, entre d’altres coses, els escrits de Vila publicats al fòrum d’AcTA, el diari digital del poble, ja sense Bonet a l’equip. Aquest enfrontament, desgraciadament, ens va distanciar com a companys que treballaven pel bé comú de Torrelles perquè cadascun pensava honestament que el millor pel poble eren coses diferents. Però aquestes diferències no van impedir el nostre bon veïnatge. Malauradament, no podrem continuar discrepant amigablement com sempre ho feia Joan Bonet.