Quan el redactor de El Llobregat em va informar que el tema a debat d’aquest mes era sobre les infraestructures pendents a la comarca com és el cas del nus del Llobregat i la seva variant de la C-245, vaig tenir la temptació d’agafar els escrits que altres cops ja he fet sobre la manca d’inversió de l’estat al Baix Llobregat, com l’escrit de la variant de Vallirana o l’enllaç de l’A-2 amb l’AP-7 i refregir-los...
Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat i de retruc tot el territori patim des de fa anys les inacabades obres davant de Sant Boi que generen trànsit amb la seva conseqüent contaminació, inseguretat viària i una entrada al municipi de Sant Boi destrossada.
Les pèrdues econòmiques són quantioses, ara que alguns tan amoïnats estan per la manca de competitivitat de no tenir una tercera pista a El Prat, però sembla que interessa mirar cap a una altra banda, malgrat que aquesta obra uniria la C-32 amb l’A-2 i faria reduir el temps per arribar a l’aeroport, per exemple.
No deixa de ser una obra imprescindible per la bona connectivitat de la comarca, i més ara que l’Àrea Metropolitana de Barcelona engega el projecte per a fer de la C-245 una via més amable amb carril bus i carril bici.
Cap govern de l’Estat ha tractat i ha invertit en aquesta comarca com proporcionalment pel pes econòmic i demogràfic li correspondria. De fet, si en els millors dels casos demà es reemprenguessin les obres del nus del Llobregat, haurien trigat trenta anys més que el que es va trigar en fer el nus de la Trinitat. Com sempre dic aquesta hauria de ser la comarca amb més independentistes de Catalunya, perquè és una de les comarques que de forma reiterada pitjor tracten els governs de l’estat, siguin del color que siguin. III
Si (
No(
