Per això, l’AMB, amb competències en la planificació, disseny, transformació i gestió-conservació d’aquests pulmons verds –que ocupen el 71% del territori metropolità– està destinant importants recursos en la seva recuperació socioambiental.
En concret, al Baix Llobregat s’han invertit prop de dos milions d’euros en espais fluvials situats a quatre municipis: Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. Aquesta inversió s’emmarca dins del Programa d’actuacions de millora del paisatge natural i urbà (PSG) 2016-2019, i que han estat finançades per l’AMB, els ajuntaments i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
A banda, l’AMB ha destinat una dotació de més d’1,4 milions d’euros a tres parcs del Baix Llobregat, ubicats a Viladecans, Sant Feliu de Llobregat i Sant Climent de Llobregat. A més, dedica una part del pressupost del servei de Platges a la cura de les dunes del litoral del Baix Llobregat, afavorint i potenciant el desenvolupament de les espècies vegetals autòctones.
Més camins fluvials accessibles
Tot i que l’entorn del riu Llobregat –amb una superfície de més de 1.000 hectàrees– està densament urbanitzat, conté espais amb un elevat valor ambiental i que proveeixen d’importants serveis: aprovisionament d’aliments, regulació del cicle de l’aigua, lleure de la ciutadania, etc. També cal considerar el paper que juga (i jugarà) aquest espai en clau de resiliència al canvi climàtic davant problemes com l’increment de les temperatures i les pluges torrencials o la contaminació atmosfèrica, entre altres.
L’AMB i els ajuntaments impulsen des de fa anys la recuperació socioambiental del riu Llobregat com a part fonamental de la infraestructura verda i blava de la metròpolis de Barcelona. Així, s’han habilitat 60 kilòmetres de camins fluvials per fer a peu o en bicicleta. A principi del 2021 va començar a Pallejà un conjunt d’actuacions al marge dret del riu Llobregat, i aquesta tardor s’han iniciat a Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. La inversió total per als quatre municipis és d’1.920.000 €, finançats en un 75% per l’AMB i un 25% pels ajuntaments.
Aquestes obres tenen l’objectiu de crear una xarxa bàsica d’accessos al riu, millorar camins secundaris i instal·lar equipaments a l’espai fluvial. Tot plegat, “fent compatible l’ús social, lúdic i agrícola amb la recuperació ambiental i d’ecosistemes”, segons Eugènia Vidal, arquitecta de la Coordinació General d’Innovació i Infraestructures de l’AMB.
En concret, les intervencions a Sant Boi serviran per fer els itineraris més accessibles, més amples, més segurs i més ben interconnectats. En el cas de Santa Coloma de Cervelló, pretenen consolidar els recorreguts d’accés a l’àmbit fluvial del Llobregat i fer-los més accessibles, inclusius i resistents als fenòmens meteorològics adversos. Per la seva banda, les actuacions a Sant Vicenç dels Horts són el primer pas per construir el futur parc fluvial del municipi i recuperar unes superfícies boscoses existents entre l’AVE i el camí del marge dret del riu.
Un nou espai verd i dos projectes de millora de parcs
Al Baix Llobregat actualment hi ha 26 parcs metropolitans, que constitueixen punts clau de la infraestructura verda: poden ser urbans amb molt ús o periurbans, que esdevenen connectors entre la ciutat i els espais naturals.
Recentment s’han afegit a la xarxa de parcs metropolitans els Jardins de la Font del Rector de Sant Climent de Llobregat. El nou parc –que ha comptat amb un pressupost de 497.622 €– connecta l’entorn natural amb el nucli urbà i destaca la presència d’edificis i elements patrimonials, com la biblioteca de Ca l’Altisent, la parròquia, o l’Ajuntament. A més, està totalment adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, s’han creat llocs de descans, miradors i una zona de jocs infantils, i s’ofereix un servei de jugateca ambiental. També conserva elements naturals com la riera i arbres de grans dimensions de la zona, i s’hi han plantat altres. El nou espai verd esdevé un connector ecològic que uneix el torrent del Rector, la muntanya de Sant Ramon i els espais naturals de l’Ordal i el massís del Garraf.
D’altra banda, l’AMB ha finalitzat recentment les obres de millora a la part sud del parc de la Torre Roja, a Viladecans, on s’hi han construït pistes esportives (una de futbol sala de gespa artificial i dos de formigó pintat per a bàsquet) i una àrea de jocs infantils inclusiva, s’han enjardinat noves àrees, s’han adequat els accessos i s’hi ha instal·lat nou mobiliari urbà, amb un import final de 603.068,81 €. D’aquesta manera, ara aquest parc exerceix un important paper de transició entre la trama urbana i l’entorn natural proper, amb un efecte positiu en la biodiversitat del parc.
Finalment, a l’octubre van començar les obres de millora de l’accessibilitat, el rec i el drenatge al parc de Torreblanca de Sant Feliu de Llobregat, amb un pressupost de 311.886,79 €.
Dina Alsawi, cap del servei de Parcs de l’AMB, remarca que “vetllem per donar un servei de qualitat, millorant l’accessibilitat, la biodiversitat i la inclusió en àrees de joc infantils, amb una gestió més naturalitzada als parcs”. També incideix en què “volem potenciar els espais de participació ciutadana i l’oferta d’activitats ambientals”. Amb totes aquestes intervencions, “es genera un sentiment de pertinença entre les persones usuàries que ajuda a la bona conservació dels espais”, assegura Alsawi. III
| Les dunes, protectores contra el canvi climàtic |
 L’AMB té cura de les 60 hectàrees de sistemes dunars que hi ha a les platges del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels, afavorint i potenciant el desenvolupament de la flora autòctona. Aquest any, com a part de les actuacions de gestió integral de les platges metropolitanes, s’ha intervingut per retirar un total de 6.580 kg de vegetació invasora, en dues campanyes realitzades a la primavera i a la tardor. D’altra banda, s’han plantat 1.400 unitats de plantes de diferents espècies per afavorir la biodiversitat. Diverses escoles, entitats i particulars s’han implicat en aquestes tasques a través de projectes participatius. L’objectiu principal d’aquestes intervencions, incloses dins del Pla de millora de la biodiversitat, és protegir i conservar els sistemes dunars per tal que les espècies invasores no ocupin l’espai de les espècies autòctones, que donen consistència a les dunes i augmenten la resiliència de les platges davant dels temporals i de les pujades del nivell del mar. A més, l’existència d’espècies invasores trenca l’equilibri ecològic d’aquests espais naturals i implica una reducció de la biodiversitat. Com explica Daniel Palacios, cap del servei de Platges de l’AMB, “la línia de dunes és la primera protecció del territori davant el canvi climàtic. En millorar la seva biodiversitat, són sistemes més forts que retenen la sorra i ens protegeixen dels temporals”. III |
Si (
No(
