L’educació i formació rebuda al llarg de la nostra vida és un dels fonaments per aconseguir èxit personal i laboral; i amb això no ens referim a èxit econòmic, ni tan sols reconeixement o popularitat, parlem d’aconseguir les estratègies necessàries per tenir una vida plena, autònoma i íntegra. Avui dia, hi ha un consens col·lectiu en que l’Educació és un element bàsic en la cartera dels anomenats Serveis Públics. Aquest consens és fals o, millor dit, és un consens perifèric o epidèrmic. El principal interrogant és explicar com, darrere d’aquest suposat consens col·lectiu, hi ha un abandonament escolar tan elevat, uns professionals fustigats, unes famílies desesperades i un alumnat en situacions d’extrema fragilitat.
Les evidències donen respostes a aquestes i altres incògnites. La més significativa és, certament, la manca d’inversió pública. La culpa no és la conjuntura social, econòmica i estructural. La culpabilitat és l’execució de polítiques educatives que no donen resposta als reptes socials, econòmics i estructurals que tenim als nostres barris, carrers, cases i, per tant, a les nostres aules.
Sobre aquestes dinàmiques d’infrafinançament, tan velles com conegudes, es precipita sobre nosaltres una sèrie d’obstacles en nom de la pandèmia. Darrere del coronavirus, no només hi ha la dolorosa pèrdua de vides, hi ha una sacsejada del teixit laboral i empresarial, un reajustament on lamentablement es perjudica a tu, a mi, al veí, veïna i en definitiva a la classe treballadora.
L’impacte negatiu que la COVID-19 ha tingut en la comarca del Baix Llobregat deixa una mitjana en la taxa d’atur del 12’17%. Poblacions com, per exemple, Cornellà o Sant Boi de Llobregat comencen un curs escolar amb 4545 i 4393 persones aturades respectivament. No és insignificant que el Baix Llobregat assoleix-hi el 31’8% de les persones afectades per ERO de tota Catalunya. Aquest petit extracte, de l’observatori del Consell Comarcal del Baix Llobregat del mes de setembre, evidencia la vulnerabilitat de moltes persones, famílies que tenen al seu càrrec infants, adolescents i joves per cuidar, educar, guarir i fer créixer física i psicològicament.
Després de llegir aquestes dades, som capaces de traduir-les en realitats? Som capaces d’entendre que darrere d’elles hi ha subjectes? Sí, ho som. Però, fins a quin punt arriba la voluntat d’execució política per resoldre, mitigar o millorar la situació dels nostres fills i filles? i, per què no dir-ho, fins a quin punt exigim com a individus que aquesta dinàmica de superficialitat acabi?
Hi ha que posar les persones al centre i respondre a les urgències socials per no deixar ningú enrere
I és que tal i com ha denunciat i advertit CCOO en nombroses ocasiones, las polítiques educatives estan apartades de la realitat social de la nostra comarca i estan molt lluny de garantir un sistema que doni resposta als reptes de futur dels nostres infants i jovent.
La norma permet unes ràtios abusives; lluny de considerar-les un topall límit al qual no es deuria arribar, el Departament s’instaura en aquesta xifra deixant una mitjana de 24 alumnes per aula d’infantil i primària, xifra que evidencia una sobrerràtio a un percentatge força colpidor (alumnat Infantil i Primària al Baix Llobregat: 69726, grups Infantil i Primària al Baix Llobregat: 2985)(Dades obtingudes al dossier SSTT presentat a la JP del Baix Llobregat a 30 de setembre de 2021).
Tampoc surt ben parada de les retallades a l’Educació Secundària on les aules tenen una mitjana de 29 alumnes, arribant en alguna d’elles al vergonyós nombre de 32 estudiants (alumnat ESO al Baix Llobregat: 37284, grups ESO al Baix Llobregat: 1297).
El fet de sortir d’una crisi sanitària, econòmica i social no ha reprimit l’ànsia de retallar els recursos destinats al conjunt de centres públics. En aquest sentit, el tancament d’aules P3 al Baix Llobregat ha estat un dels més elevat de tota Catalunya (Cornellà -1, Castelldefels -1, Esparreguera -1, Gavà -1, Martorell -2, Molins de Rei -1, Olesa de Montserrat -2, Pallejà -1, Sant Boi -3, Sant Esteve Sesrovires -1, Sant Feliu -1, Santa Coloma -1, Viladecans -2), però també 1r d’ESO ha quedat malmesa amb liquidacions de grups (Castelldefels -2, Esplugues -1, Gavà -1, El Prat -1, Sant Andreu -2, Sant Boi -1, Sant Vicenç dels Horts -2, Santa Coloma -1, Viladecans -2).
Des de CCOO exigim la baixada de ràtio com el primer pas per obtenir un sistema educatiu de qualitat, tot el que no sigui caminar en aquest sentit es converteix en propostes impossibles de generar un canvi per la millora. L’alumnat, amb la seva àmplia diversitat, reclama una atenció inabastable per uns professionals que viuen amb impotència la deixadesa de l’Educació Inclusiva per part de l’Administració. Aquesta exigència està avalada per nombrosos informes, com és l’últim publicat pel Síndic de Greuges de Catalunya on especifica que:
“L’anàlisi comparada constata que aquestes ràtios són elevades en relació amb el nombre d’alumnes per grup establert en altres països de la Unió Europea... la reducció de la ràtio d’alumnat per grup facilita la tasca docent i l’atenció individualitzada de l’alumnat, que es troba en la base del model d’escola inclusiva. En aquest sentit, la reducció del nombre d’alumnes per grup afavoreix l’atenció a la diversitat i permet donar una millor resposta a les necessitats individuals”
Les repercussions esdevingudes per aquests tancaments, juntament amb altres ofenses, són també una font de precarització laboral del personal docent. Hem passat a comptar, aquest curs escolar 2021-2022, amb 142 mestres menys a les escoles de primària del Baix Llobregat.
Malgrat els anuncis propagandístics del Conseller, on prometia el manteniment de personal per aquest curs, el cert és que a la nostra comarca hem perdut 57 places de reforços COVID a les escoles de primària respecte el curs anterior.
Hem de fer un exercici mental per aconseguir entendre l’abast de semblants xifres. És més, estem obligats i obligades a empoderar-nos col·lectivament per defensar un model educatiu que no ha de basar-se en conceptes, i menys encara els demogràfics, que permetin l’acumulació de l’alumnat durant la seva vida escolar.
No és un problema individual, és un problema col·lectiu i s’ha d’afrontar des de la força de la col·lectivitat organitzada
Així mateix, el Departament ha cregut convenient aplicar una recatalogació dels Centres de Màxima Complexitat (CMC) basant-se en un estudi del 2018 (prepandèmia) on dels 31 centres que rebien aquest registre, només 17 el mantenen, 12 passen a ser de complexitat alta i 2 de complexitat mitjana. Un centre de CMC té una ràtio reduïda, una plantilla ajustada a les seves necessitats i un conjunt de recursos que guareixen i donen suport per trencar la fragilitat del seu alumnat. Tal i com diu l’informe del Síndic de Greuges de Catalunya:
“Els centres de màxima complexitat tendeixen a tenir deu vegades més alumnat estranger i sis vegades més alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (en la majoria de casos, derivades de situacions socioeconòmiques) que els centres de baixa complexitat, però també tendeixen a tenir el doble d’alumnat amb necessitats educatives especials (3,6% vs. 1,8%)”
Amb aquesta recatalogació és obvi que s’intensifica la feblesa d’aquestes comunitats educatives que, lluny d’haver millorat la seva situació social, han vist empitjorat el seu dia a dia.
CCOO exigeix un compromís ferm per part de tots els agents polítics i socials en la construcció d’un teixit educatiu a la comarca del Baix Llobregat que tingui el suficient múscul per afrontar els desafiaments que esdevinguin en un futur, però també en el present més immediat. Per aquest motiu, manifestem la nostra preocupació en l’oferta de places públiques de Cicles de Formació Professional a la que pot accedir l’alumnat del Baix Llobregat. Amb una preinscripció de 4759 alumnes per cursar 1r FPGM, només han pogut matricular-se a data de 30 de setembre 3544 en centres públics del Baix Llobregat. El mateix procés ha passat a 1r de FPGS que va obtenir una preinscripció de 3413 alumnes i ha acabat setembre amb 2113 matriculats i matriculades.
Malgrat el disbarat d’augmentar la ràtio a 33 alumnes a les aules de FP, ni la minsa ampliació de grups, ni el transvasament d’alumnat als centres concertats pot encobrir la terrible dada de milers d’alumnes que s’han quedat fora del sistema educatiu.
Només amb una feina de consens proactiu entre la comunitat educativa, agents socials, poders públics i administració es podrà construir una Educació que acabi formant ciutadanes i ciutadans amb èxit.
Si (
No(
