Certament, la idiosincràsia del nostre poble, on la majoria són habitatges unifamiliars amb grans parcel·les fa que ens obligui a fer un esforç per trobar fórmules per tenir una bossa de més habitatges assequibles i que als mateixos pugui accedir gent que, tot i que té intenció de viure al municipi, es veu obligada a marxar, o a no poder venir.
Però aquesta necessitat no ens ha de portar a passar a l’altra extrem i posar-nos a construir com si no hi hagués demà, com en anteriors anys va succeir, perquè el creixement desmesurat és pa per avui i gana per demà, i m’explico.
Construir desmesuradament, a banda de destruir part del patrimoni natural i paisatgístic que avui és el gran actiu de Cervelló, provoca que el que avui poden ser ingressos en quant a impostos com el de construccions (ICIO), o el propi IBI, demà és un augment de despeses en quant a manteniment via pública, enllumenat, recollida d’escombraries, serveis socials, transport públic, etc, etc.
Ha estat un martra de molts mals alcaldes de fer créixer població sense criteri perquè es quedaven només amb la cantarella de que amb més gent més impostos, sense pensar en les derivades. De fet recordo no fa molt explicar-me un destacat polític que era important que Cervelló passés dels 10.000 habitants, perquè la llei que regula els ens locals preveu més ingressos. Malauradament aquest polític no s’havia llegit que la mateixa llei uns articles més endavant preveia que a banda de més ingressos, passar dels deu mil habitants obligava a més serveis i obligacions.
En definitiva, Cervelló ha de créixer, però no de forma desmesurada, i sobretot actuant en aquella borsa d’habitatges buits que tenim. Necessitem fomentar el lloguer assequible com es fa a molts municipis, perquè Cervelló no és un oasi en els problemes que afecten Catalunya, i l’habitatge n’és un exemple.
Si (
No(
