És per això que personalment m’agrada parlar del pressupost sempre fent un paral·lelisme amb l’economia familiar i com gastem diners a casa a partir dels nostres respectius ingressos.
Tots nosaltres gastem en funció dels diners que entren, i si no en tenim no anirem de viatge, o no sortirem a sopar. Aquesta frase tan òbvia és el que malauradament l’Ajuntament de Cervelló porta deu anys sense aplicar. L’Ajuntament fa una despesa superior als ingressos, i per compensar apuja els impostos. A Cervelló portem deu anys seguits, sí, deu anys seguits apujant any rere any el rebut de l’IBI. No ha importat que durant els deu anys hi hagi hagut una crisi immobiliària, ni una pandèmia que ha fet perdre la feina a un munt de gent, o a precaritzat els seus ingressos.
Un Ajuntament a l’hora d’apujar impostos ha de tenir present l’economia i els ingressos de la gent, i dissortadament a Cervelló s’actua a esquenes de la gent.
Perquè algú podria defensar que cal una pujada impositiva per a fer grans projectes, però és que tampoc és el cas, en els darrers deu anys Cervelló no ha avançat en cap gran projecte que hagi canviat el municipi. El poble no és ni més segur, ni més net, ni tenim una administració més moderna, Cervelló segueix sent el mateix de fa de anys, si fa no fa, això sí, pagant molt més.
Si (
No(
