Al segle XXI, en què sembla que cada vegada hi ha més consciència sobre les malalties de llarga durada, segueixen tenint lloc situacions increïblement desagradables. La meva dona, de 38 anys, malalta de càncer i en tractament actualment, ha vist com l'equip de direcció de l'IES La Mallola (Esplugues de Llobregat) ha aprofitat la situació per prescindir dels seus serveis, malgrat saber que no tan sols pateix aquesta malaltia , sinó que ha coincidit en el temps amb el naixement de la nostra segona filla.
La meva dona, en Comissió de Serveis i amb preferència per antiguitat per ocupar una de les dues vacants disponibles, ha estat descartada per continuar al centre i han decidit reclamar a altres persones en el seu lloc, tot i no poder-li retreure ni una sola incidència o falta laboral. És més, ni tan sols han tingut la decència de comunicar-li personalment o preguntar-li en algun moment per la seva situació.
Algú pot pensar que sent funcionària estarà recolzada per la Generalitat, però les persones que haurien de vetllar perquè aquestes situacions no es produeixin, estan més preocupades per la burocràcia que per tenir cura dels seus treballadors, i al final, com a tants d'altres situacions en aquesta vida, el pobre/dèbil/diferent segueix sent deixat de banda perquè no molesti, per molt funcionari que siguis i molt gran la institució per la que treballes. Això sí, arribat el dia indicat, tots lluiran el llaç rosa a la solapa i s'ompliran la boca amb reivindicacions i consignes que, a l'hora de la veritat i quan poden donar exemple, se'ls obliden: l'important és sortir ben maco/a a la foto.
I jo em pregunto: aquestes persones estan educant i transmetent valors a les noves generacions
Si (
No(
