www.elllobregat.com
Sofía Aguayo conquereix el podi com a perla i estendard del Club Prat Triatló

Sofía Aguayo conquereix el podi com a perla i estendard del Club Prat Triatló

Jordi Gispert

domingo 04 de diciembre de 2022, 17:22h

Som a 11 de juny de 2022. La ciutat de Coïmbra, antiga capital de Portugal, trenca el son d’un dia de finals de primavera en plena onada de calor, just a l’equador del Multisport Weekend, un cap de setmana ben farcit de pràctiques diverses, que comprèn per segon any consecutiu, proves d’aquabike, Beach Polo, aigües obertes i jocs universitaris.

El triatló resulta l’epicentre i focus d’atenció d’aquest dissabte. La carrera femenina, la més matinera, serà cursa puntuable pel rànquing mundial (el World Triathlon Ranking) depenent de la Unió Internacional de Triatló (o World Triathlon), fundada a Avinyó l’any 1989. El traçat té d’epicentre el riu Mondego, i comprèn la clàssica distància Sprint, amb una variació minsa en el recorregut ciclista. Són 750 metres en la natació que es fa damunt les aigües encalmades d’aquest curs fluvial, el més llarg del Portugal continental, seguits de 18,75 kilòmetres en bicicleta i 5 corrent. Dins el grup d’elit, participen una cinquantena d’esportistes, que van dels 19 fins als 29 anys. I entre elles, hi ha una única representant del panorama català.

Sofia Aguayo, complexió i estatura mitjana, riallera, confiada, se situa ja vora les 10 d’aquest matí de quasi estiu, molt a prop de l’estructura que defineix la sortida. Mira d’evadir-se i concentrar-se. Cerca a l’interior, en sí mateixa, la tranquil·litat en la rutina que dibuixa per mitjà d’una respiració compassada. Fora hi ha 25 graus. Quan es llença a l’aigua sent un primer fred inevitable que compensa ben de pressa perquè el riu ja s’ha escalfat amb les calors exagerades de finals de maig. Fa un inici còmode i tranquil, i s’ubica entre les que lideren sense presses ni pressions particulars. Creua el tram lineal que la condueix a la primera transició en el 12è lloc, i afronta el ciclismo que és la seva “bèstia negra” o el que menys domina i més s’ha encarregat de treballar. Passa la vintena de kilòmetres a un bon ritme. Accelera per canviar el calçat i començar la cursa a peu esgarrapant les dècimes que pot. És una distància curta i en poc menys de 20 minuts s’adona que no ha afluixat i ho té a tocar.

Forma un grup on també hi entren les companyes de la selecció estatal. Les gallegues Natalia Castro (Club Triatlón Motobike Galaico) i Sara Guerrero (AD Náutico de Narón), corren fermes i segueixen les capdavanteres, la francesa Mathilde Gautier (27 anys) i la jove nord-americana Lydia Russell (només 20) que van prenent un cert marge i claven la primera i la segona posició. Ella va al darrere. No s’ho creu. Temps global de 00:56.01, a sols cinc segons de la plata europea. És el primer podi d’una prova de nivell continental. Suma punts i obté una recompensa dinerària ben costosa en aquest món. Ha assolit un objectiu forjat amb molt de sacrifici. Un punt d’inflexió dins la carrera que ha arribat per instal·lar-se. Amb només 25 anys, veu que pot també a escala mundial si s’ho proposa. No hi ha cap barrera inabastable. L’estat físic és gran eina, però la ment és bàsica i crucial i pot fer meravelles si es manté en un nivell òptim.

Camí cap als Jocs Olímpics?
És la crònica reconstruïda de la fita que ha estat epicentre d’una temporada que va cloure el passat dia 26 d’aquest novembre amb la disputa de la prova de Malàisia, dins d’un clima tropical i en la distància esprint. Una cita no puntuable, tanmateix, per al circuit olímpic, l’altra classificació que va de maig a maig i que acumula punts de cara a la possible qualificació per al gran somni de París del 2024. Sofia Aguayo ocupa el lloc 135, amb 145,18 punts, i amb 3 proves de les 4 requerides per constar al final en el registre disputades (32è lloc a Pontevedra el 24 de juliol, 34è a Tongyeong, Corea del Sud, el 15 d’octubre, i 24è a Miyazaki, Japó, el 29 del mateix mes). La intenció és sumar tot el possible, prendre part almenys en la carrera puntuable que li falta amb marge fins a mitjans de primavera, i augmentar la participació i els punts de cara a l’any vinent.

Tot i que no s’obsessioni amb classificacions i malgrat fer-ho en essència per pura passió, la veritat és que el seu nom ja comença a aparèixer entre les que prometen. Té el lloc 181 (544,04 punts) al World Triathlon Ranking, que domina l’estatunidenca Taylor Spivey. Una classificació que serveix de barem perquè les 60 primeres tinguin un accés directe a les diverses proves de copa del món, mentre que la resta queden a la “Waiting List” i són confirmades o bé denegades amb un mes d’antelació.
Abans de Coïmbra la pratenca havia competit en quatre cites de Copa d’Europa (17a a Lievin, Pas de Calais, el 12 de març, 23a a Quarteira, a l’Alentejo, el 26 del mateix mes, 33a a Melilla el 3 d’abril, i 23a el 14 de maig a Caorle, a la costa de Venècia, amb una caiguda inclosa que li va impedir potser de fer un registre proper al podi). Tot plegat ha servit per aprendre en el món de l’elit, i per posicionar-se entre les triatletes que són “top” de la curta i mitja distància a Espanya. Noms com la saragossana Marta Pinantel (Club Triatlón Diablillos de Rivas), les gallegues Cecilia Santamaría (Cidade Lugo Fluvial) i Sara Guerrero (AD Náutico de Narón) o la navarresa Iratxe Arenal (Triatlon Saltoki-trikideak) lluiten braç a braç amb ella en carreres com el darrer campionat d’Espanya que es va celebrar a Banyoles a finals d’agost, en distància olímpica (1.500 metres de natació, 40 de bici i 10 de cursa a peu), en què va entrar a meta en la 7a posició.

Sofia Aguayo va començar als 19 anys en triatló. Ja partia d’una base, de petita i fins als 11 havia competit en atletisme, i en concret al Canaletes Sant Martí, l’entitat de formació per excel·lència del barri del Poblenou de Barcelona, que va començar a posar-se en marxa a mitjans dels anys 70. Feia proves i entrenaments de fons, 800, 1.500 o 3.000 metres i algun cros. Una disciplina que va combinar més tard amb la del Waterpolo. Va jugar al C.N.Sant Andreu més de 6 temporades, amb tan sols un breu parèntesi en què va marxar a Anglaterra, fins que va començar a veure que la cosa es complicava per compaginar amb estudis. L’absolut del club de Fabra i Puig exigia dedicació, més de dues hores cada dia per bregar-se entre els millors i dins la máxima categoria. I en aquell moment entrava a la universitat. Primer ADE i temps més tard un màster d’Analítica de Dades que li ha atorgat ara la primera feina totalment compaginable amb una beca molt flexible. Un company li va parlar del Prat Triatló, i va entrar-hi el 2016 com a mera aficionada. “Jo tenia una bici molt modesta i em pensava que era qui sap què. Els la vaig mostrar amb orgull i tots es van posar les mans al cap”. Era alumna avantatjada en natació i en atletisme, però va haver de reforçar la bicicleta que li venia de nou. Va iniciar-se dins del circuit català, sense presses ni objectius concrets, i va començar a sentir-s’hi còmode.

Va voler ordenar el 2019 una planificació d’entrenaments caòtica, que va deixar en mans d’un dels entrenadors del club taronja i blau, Carlos Carnero. “La millora en la rutina va ser immediata”, recorda Sofia Aguayo, que d’ençà d’aquest moment va començar a progressar sense adonar-se’n en petits i mitjans èxits que l’han dut fins a una actualitat ben plena d’esperances. Disputa a Melilla, l’abril de 2019, la primera cita en l’àmbit internacional. I ja el 2020 assoleix un meritori segon lloc al campionat d’Espanya de sub-23 i s’emporta l’any següent el campionat de clubs.

Les ajudes li són minses. Pot utilitzar els serveis del club, però els viatges i el conjunt del material, tret d’algun acord concret, els costeja ella i la seva família. La Federació Espanyola li retorna alguna part de les despeses dels desplaçaments, sols si es classifica entre les 20 millors. Però treu forces i combina cada dia i en funció de les necessitats i l’època de l’any, sessions de gimnàs (per reforçar la musculació i mantenir-la), natació (quatre dies mínim entre una i dues hores), atletisme (sèries a la pista un dia i entre 2 i 4 de carrera aeròbica o amb modificacions d’intensitat) i ciclisme (que practica en solitari a l’autovia o als terrenys planers del Delta, per mirar d’habituar-se a la regulació de les competicions que prohibeixen anar a roda o en pilot).

Fruit de constància i sacrifici
El Club Prat Triatló, secció del Natació Prat des del 94 i refundat de forma indeespendent des de l’any 2015, és fruit de constància i sacrifici, i conforma el referent més alt a casa nostra en la promoció d’aquest esport. Té l’honor d’ocupar els llocs més elevats del rànking català des de l’inici del sistema, i és amb entitats com el C.C.T Salou, el C.N. Barcelona, el C.E. Katoa o el GEiEC, capdavanter de la Lliga Catalana. Manté l’equip femení a la primera divisió d’Espanya (Liga Iberdrola), on enguany ha aconseguit un meritori sisè lloc, i ha quedat només a l’ombra de clubs de gran pressupost com són el Lugo, el Narón, el Rivas o el Saltoki. Compta amb el suport inestimable de l’Ajuntament del Prat, que cedeix espai a les instal·lacions municipals del Complex Esportiu Sagnier, però té un pressupost molt limitat, que no permet més que ajudes puntuals als esportistes. Víctor Dobaño n’és, des dels inicis, el seu president, el que hi posa vida, passió i sacrifici per tirar endavant amb la gran tasca de la difusió d’aquest esport. Conscient de l’enorme diferència que pressupostàriament hi ha amb els clubs gallecs o madrilenys, malda per trobar nous patrocinadors que facilitin una tasca que és complexa. Té en Sofia Aguayo ara mateix el màxim exponent, referent per les més joves, i la cuida perquè entén que tot plegat tampoc li és fàcil. “És una vergonya que una esportista com ella hagi de pidolar per poder tenir una bicicleta en condicions. Té molta disposició, un gran cap i enormes habilitats per aquest esport”.
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios