L’ens fa una inversió de 40 milions d’euros per a la recuperació ambiental, la millora paisatgística i l’ús social dels rius metropolitans. S’ha actuat en 36 dels quilòmetres de longitud del curs fluvial sense deixar de banda la preservació de la fauna i la flora
Amb l’objectiu de millorar la connectivitat ecològica, ambiental i social dels espais fluvials metropolitans, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) impulsa una bateria de projectes i actuacions juntament amb els municipis dels rius Llobregat, Besòs i Ripoll. En el cas del Llobregat, que travessa 16 municipis, s’ha actuat en 36 dels seus quilòmetres de longitud, i ha postat el focus a acostar la ciutadania als espais fluvials sense deixar de banda la preservació de la fauna i la flora. Martí Gullón, coordinador general d’infraestructures de l’AMB, assenyala que “hi ha més de 1.200 espècies animals i més de 2.000 de flora, que són paràmetres que ens indiquen que el Llobregat té molta vida”. Amb un pressupost de 40 milions d’euros, des de 2015 s’han fet intervencions per transformar els espais fluvials metropolitans en eixos blaus.
Actuacions per revertir la degradació del Llobregat
En el marc del Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) —que va néixer el 2015 quan l’AMB va assumir el paper protegir mediambientalment els rius i donar-los un valor social—, s’han impulsat millores encaminades a la recuperació socioambiental del riu Llobregat: “Quan vam començar des de l’AMB a fer actuacions als rius, hi vam trobar un paisatge molt degradat, ple d’infraestructures visibles (com autopistes, autovies o línies ferroviàries) i un subsol amb estructures subterrànies que allunyaven els espais fluvials de la ciutadania”, explica Mireia Monràs, arquitecta de l’AMB.
Per revertir aquesta situació, s’han impulsat actuacions com ara millores en la pavimentació, fent servir un material permeable i amb baix impacte ambiental; millores en el drenatge per evitar que es malmetin els camins en episodis de pluja torrencial; plantacions d’arbrat i espècies arbustives autòctones, així com la creació de nous miradors i àrees d’estada i d’esbarjo. Al Llobregat, els principals municipis on s’ha actuat són Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca, El Papiol, Pallejà, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, El Prat de Llobregat i Castellbisbal. III
La sorprenent biodiversitat al Llobregat
|
|
 L’espai fluvial del riu Llobregat al seu pas per l’AMB presenta una elevada biodiversitat que, a més, inclou espècies que hi tenen presència única a tota l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta gran biodiversitat queda reflectida en els inventaris elaborats fins al moment, on destaca clarament l’heterogeneïtat, tant de les espècies detectades com de la seva distribució a l’àmbit, en què destaca especialment el delta, amb més biodiversitat recollida. Actualment, des de l’AMB s’està fent un primer recull de 6 grups de fauna (ocells, papallones diürnes, ratpenats, amfibis, peixos i macroinvertebrats aquàtics); un de flora (orquídies) i un de líquens.
D’aquest estudi podem destacar la identificació d’algunes espècies de papallones diürnes que feia anys que no es registraven a l’àrea d’estudi, així com ratificar la presència, tot i que no l’estabilització, de la llúdriga. També cal ressaltar la detecció, per primera vegada en molts anys, d’una espècie que es donava per desapareguda: la bavosa de riu, i la presència força extensiva de l’anguila. En aquest moment, els treballs es troben en fase de definició de les propostes per millorar la conservació i preservació dels valors del Llobregat. III.
|
L’ús social dels rius, una qüestió de salut
|
|
 Un dels eixos prioritaris per a l’AMB és la promoció de l’ús social dels rius metropolitans, és a dir, que la ciutadania recuperi els espais fluvials com a entorns on practicar un lleure saludable. “Durant la covid-19, molta gent ha començat a valorar l’ús social que tenen els espais fluvials. És una qüestió de salut, han valorat el Llobregat com un lloc on passar l’estona i gaudir d’oci saludable”, indica Martí Gullón. Per això s’ha fet un esforç destacable per transformar els rius metropolitans degradats en espais de lleure, salut i natura. Les actuacions, en aquest sentit, han consistit a recuperar la connectivitat i a millorar l’accessibilitat amb una xarxa de camins. “Volem obrir els espais fluvials als municipis veïns, de manera que es pugui penetrar en el riu i deixin de ser espais marginalitzats”, explica Mireia Monràs..
Amb les actuacions per part de l’AMB, s’ha contribuït a la millora de la percepció i ús de l’espai: un entorn visitat tot l’any, ben valorat i percebut com un paisatge de proximitat de qualitat. L’espai fluvial del Llobregat té cada any tres milions de visites. Segons enquestes recents, més del 80% dels usuaris són del territori, i d’aquests, molts el visiten dos o tres cops per setmana. Entre els principals motius de la visita als rius, destaquen activitats com fer esport, caminar, passejar el gos o senzillament estar en contacte amb la natura i gaudir de l’entorn. l’energia, l’aigua o dels residus.III
|
Si (
No(
