Quin és el veritable esperit del Nadal?

Arriba cada cop més aviat -perquè els grans magatzems arranquen cada cop més aviat les seves campanyes, marcant un ritme que difícilment pot seguir el petit comerç-, i amb cada cop més calor -perquè l’emergència climàtica no és només una realitat, sinó que sembla desbocada-, i per tant val la pena que ens preguntem, en aquest món canviant i accelerat, quin és el veritable esperit del Nadal.
Per a alguns sembla una carrera desbocada per veure qui gasta més, qui consumeix més. Un bon exemple l’han brindat certs alcaldes -tots dos homes, casualment... o no- que han entaulat a través dels mitjans una estranya competició per qui el tenia més gran... l’arbre. És això realment l’esperit del Nadal?
Crec que no. Jo crec que el Nadal, més enllà del seu origen religiós, és un moment per prendre’ns temps, per compartir aquest temps amb les persones que ens importen. En definitiva, per fer comunitat. Amb la família, amb les amistats, amb el nostre veïnat...
Per això, al Prat segur que no tindrem l’arbre de Nadal més gran. Ni falta que fa. Perquè tenim coses que ens importen molt més. Tenim la sort de comptar amb el pessebre que la gent gran munta a la plaça de la Vila, on els voluntaris de la gent gran treballen cada any per oferir a la ciutat un nou escenari pel pessebre; o el pessebre vivent de Sant Cosme, que aglutina centenars de voluntaris del barri i de visitants pratencs. Sense oblidar les activitats familiars i juvenils del Pratijoc i el suport i difusió al comerç local en aquestes dades tan assenyalades, entre les moltes activitats que també organitzen les entitats. També la ciutat es prepara per rebre a l’Harshafa i els Mags d’Orient amb una cavalcada comunitària que aglutina camarlenques i entitats pratenques. questes activitats no serien possibles sense el suport de la ciutadania organitzada i sense un treball constant al llarg de l’any.
Perquè en definitiva, crec que el Nadal no va de qui té l’arbre més gran. Sinó d’aprofitar aquestes dates per teixir una comunitat més resilient i enxarxada: la voluntarietat, el treball conjunt, el compartir i el benestar de l’altre. III