La prohibició de fumar a les platges és una mesura municipal en la qual intervenen dos grans objectius: desincentivar el consum de tabac i evitar que les burilles, que són altament tòxiques i tarden moltes dècades en degradar-se, es llencin a la platja.
Aquests dos objectius responen a una mateixa lògica: contribuir a la salut tant de les persones com del planeta. A vegades, mesures que es prenen per aquests motius no són gaire populars, però amb la mirada posada en el passat, ara prenen tot el sentit.
I és que ara es fa impensable que a la consulta del metge, t’atenguin entre glopades de fum. O que et puguin fumar mentre fas un menú a un bar o restaurant. Actualment també hem agafat l’hàbit de reciclar les escombraries o portar les nostres bosses de la compra per evitar més usos dels plàstics.
Aquestes polítiques poden ser útils i poden millorar la qualitat de vida de les persones. Però, te sentit reglamentar i fer política sobre aquestes activitats individuals i no actuar en coherència amb altres polítiques d’afectació catalana i estatal?
La proposta de l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport és l’exemple de que no hi ha coherència entre voler millor qualitat de vida i les polítiques del Govern. Per molts titulars que ho defensin, el que està clar és que més avions, vol dir més contaminació i més soroll. I aquesta contaminació ens la “mengem” tots, no únicament la respirem al Prat: les xifres mostren que la qualitat de l’aire als voltants de Barcelona deixa molt que desitjar i que respirem gran part de l’any aire contaminat. De què serveix prohibir una mal hàbit individual com és el fumar si per una altra banda es vol promocionar que més avions sobrepassin els nostres caps enlairant-se i aterrant?
Cuidar l’interès general no éses només promocionar actituds individuals, també és pensar en quines polítiques econòmiques i socials posem en marxa. La política no es pot permetre gravar i collar al ciutadà com a única solució per pal·liar els problemes generals: cal apostar per models socials i econòmics que ens permetin viure dignament, amb salut per les persones i el medi ambient, i que respectin els equilibris territorials.
Estic convençuda que, dintre d’uns anys, sabrem que no ampliar l’aeroport va ser la millor decisió per millorar la nostra qualitat de vida. III
Si (
No(
